Pregunta. Què és per tu Sant Adrià?
Resposta. Sant Adrià és la meva ciutat, on he nascut, on visc, i ara mateix és el meu projecte vital en tant que Esquerra Republicana i jo com a cap de llista volem transformar Sant Adrià perquè la ciutat ho necessita i ho demana a crits.
P. Com t’agradaria que fos la ciutat?
R. Ho hem repetit moltes vegades. Necessitem una ciutat que sigui segura, amable per a les famílies, que sigui digna, que estigui ordenada, i de la qual ens puguem tornar a sentir orgullosos. Que la ciutadania pugui anar pel món i dir que és de Sant Adrià, que se sent orgullosa de viure, que pot viure tranquil·lament, que pot desenvolupar els seus projectes vitals a la ciutat amb tranquil·litat i seguretat. Pensem que hem d’anar cap aquí. Després de 40 anys de govern dels mateixos toca un canvi, toca renovar i fer les coses diferents perquè la ciutat canviï. Amb un ajuntament que estigui a disposició de la ciutadania i no d’esquenes per intentar ajudar a tothom.
P. Has parlat que es necessita un canvi. Com ho faríeu diferent?
R. Nosaltres hem vingut a transformar i no a gestionar. Pensem que l’actual equip de govern ha basat tota la seva acció de govern, si és que ho podem dir així, en una inèrcia que porten de molts anys en la qual no hi ha canvis profunds, transformacions. La ciutadania no sent que s’estan atenent les seves peticions. Aquesta és una de les primeres coses que nosaltres volem fer: apostar per no gestionar, sinó transformar.
Què vol dir transformar? Per exemple, canviar el model de seguretat. En l’actualitat el que tenim és plenament reactiu. Davant un fet delictiu, hi ha una reacció. Nosaltres el que volem és un model de seguretat que es basi en la prevenció. A la pràctica el que implica és cuidar les voreres, la il·luminació. No pot ser que hi hagi racons foscos a Sant Adrià on especialment les dones, però tota la ciutadania en general, no se sent segura.
La seguretat és tot això. També és dotar de més policies, però no només quedar-nos amb la policia. També cal que la policia tingui les eines necessàries per poder fer la seva feina. Nosaltres estem proposant instal·lar càmeres de videovigilància en tots els punts conflictius que tenim a la ciutat.
Això per una banda, però també cal parlar de la gestió dels diners. En els darrers anys, Sant Adrià tenia 30 milions d’euros estalviats, que bàsicament provenien de la no acció, i en aquests últims dos anys s’han gastat 27. Uns diners invertits en una llita de la compra absolutament tècnica i sense cap mena de rumb polític. Això demostra que no s’inverteix en les necessitats de la ciutadania i no s’aposta per transformar, sinó que es posen pegats en algunes coses, que segurament també calen, però no fan avançar la ciutat cap a la ciutat del segle XXI que hauríem de ser.
“La ciutadania veu que la ciutat està en decadència i cal un canvi inevitable”
Per exemple, s’haurien pogut invertir diners en el Marina Besòs per municipalitzar la instal·lació, fer-la viable, que tots plegats la poguéssim gaudir, i que si sortissin beneficis revertissin directament en la ciutadania i no en una empresa privada.
També vam posar sobre la taula que hi havia uns fons de la Diputació de Barcelona que es podrien haver invertit per reobrir Ricart, i no s’ha fet. Ara s’ha anunciat a última hora un pla, però ja és el quart que presenten. Ja s’han gastat un munt de diners en fer plans que mai s’han executat. Per què ens els hem de creure ara? On són els diners? En què s’estan invertint? Nosaltres pensem que els diners de tots s’ha de fer un esforç per fer-los servir bé i per fer avançar la ciutat.
I tenim molts més exemples, com la peatonització de l’Avinguda Catalunya. S’han gastat 300.000 euros i a dia d’avui encara no funcionen les pilones automàtiques. O podem parlar de carrer Sant Oleguer, que després d’haver acabat les obres s’han hagut d’invertir més diners. Tampoc s’ha fet la residència de gent gran del barri de La Mina que fa anys vam aprovar en una moció que es buscaria finançament per recuperar l’antic CAP i fer la residència.
No hi ha una autèntica voluntat de dir cap a on portem Sant Adrià, on volem ser d’aquí 15 anys. No hi ha projecte de ciutat. Nosaltres tenim projecte, tenim equip i la il·lusió i les ganes de transformar Sant Adrià, de refer-la per tenir una ciutat millor per a tothom.
P. Hem parlat de la seguretat. Creus que aquest és el punt negre de la ciutat o hi ha un problema més gros?
R. Actualment la seguretat és una de les principals preocupacions de la ciutadania i és una sensació, una percepció que és difícil de revertir. Mentre els Mossos d’Esquadra tenen a la seva comissaria de Sant Adrià més agents ara que mai, 100 agents, la policia local no para de disminuir. Aquesta manca de presència de la policia local afecta a aquesta percepció de la seguretat. Però com et deia abans nosaltres no pensem que la seguretat sigui només un policia corrent darrere un lladre. Per nosaltres va més enllà i cal una visió més integral del que és la seguretat. És la il·luminació, cuidar de les voreres. No pot ser que el carrer Bogatell continuï aixecat a l’alçada de la pròpia plaça de la Vila on la gent gran hi cau de forma constant. Seguretat és tenir una ciutat arrengada on puguis caminar de forma tranquil·la, amb pau, sense por a que et robin, a caure. Crec que això milloraria moltíssim la sensació de seguretat.
També podem fer altres coses que com a ciutat no s’està fent, com és demanar a les instàncies superiors, ja sigui la Generalitat de Catalunya o el govern de l’estat, la necessitat d’implantar un jutjat a Sant Adrià, o d’alguna manera agilitzar el sistema de justícia perquè no hi hagi la percepció que les persones que delinqueixen entren per una porta i surten per l’altra. No podem parlar de seguretat si no parlem de justícia.
Tampoc ajuda la sensació de deixadesa en la qual hem estat instal·lats els darrers anys. La ciutadania s’adona de com està la ciutat, i la correcuita dels últims quatre mesos per intentar maquillar la situació no canvia la realitat de Sant Adrià. La ciutadania veu que la ciutat està en decadència i cal un canvi inevitable.
P. Quins són els principals problemes que us trasllada la gent al carrer?
R. A banda de la seguretat està la qüestió de la neteja, que forma part de la decadència en la qual estem instal·lats. Nosaltres hem proposat fer una auditoria en aquest tema. Es va aprovar la moció en el seu moment però mai s’ha dut a terme. Pensem que és una de les primeres coses que s’ha de fer, saber què és el que està fallant, perquè s’estan gastant molts diners.
Altres preocupacions que són latents i que se’n parla molt és el del medi ambient en general. Però concretament hi ha temes com és Tersa, que preocupa molt la contaminació i les conseqüències sobre la nostra salut. El fet que una persona que viu a Sant Cugat viu de mitjana set anys més que una que viu a Sant Adrià. Nosaltres ens comprometem a fer una calendarització del tancament de Tersa a través d’una política de residus zero. Sabem que no és fàcil, que no ho farem en dos dies, però algú ha de començar a posar fil a l’agulla. Ningú s’ho ha plantejat encara de manera seriosa. Hi ha alguns plans ja fets però ningú ha posat data en el calendari pel tancament. La Generalitat ja ho ha dit públicament, i nosaltres ho prometem i penso que el farem.
També per altra banda, s’ha de renaturalitzar la desembocadura del riu Besòs. Cal donar-li una protecció. Nosaltres ja hem proposat coses, perquè no pot ser un abocador a cel obert. Que la gent trepitgi, que faci activitats que no són les apropiades.
Els camins escolars afecten també a la gent i els preocupa. Un camí escolar és seguretat, és dignitat, amabilitat per les famílies, identitat, sentir-se orgullós de la teva ciutat.
“Ens comprometem a fer una calendarització del tancament de Tersa”
P. Has comentat que la ciutat necessita un canvi. Per què creus que la ciutadania continua donant suport al PSC durant tants anys. Té por al canvi o ja li està bé?
R. Això a hores d’ara no ho sabem. Nosaltres ens presentem per guanyar. Respectem els resultats perquè la ciutadania és sobirana I pot decidir el que consideri. El que nosaltres expliquem és que després de 40 anys dels mateixos, per higiene democràtica, cal un canvi. Sant Adrià necessita una altra manera de fer, necessita il·lusió, que la ciutadania pugui somriure també de tant en tant. Penso que en els darrers anys, no només la gent no somriu, és que no nota que la ciutat estigui avançant, sinó tot el contrari, tenim la sensació que retrocedim. Tenim la sensació que el govern municipal durant aquesta legislatura i també l’anterior no va acabar d’arrencar, i també es carrega una responsabilitat sobre l’oposició que entenem que no té cabuda perquè al final ells són els responsables de la situació de la ciutat. La responsabilitat de l’oposició és fiscalitzar-los, i ho hem fet, hem estat molt a sobre denunciant totes les coses que no es feien bé i hem aturat coses quan ha calgut. Per exemple, hem proposat una comissió especial d’investigació per la platja contaminada del Litoral. I estic segur que sense Esquerra Republicana això no hagués passat, no s’haguessin depurat responsabilitats, ni sortiria un decret per sancionar una empresa. Hem estat capaços d’articular una majoria per aturar el pressupost en un moment determinat, quan hem pensat que no s’adeia a les necessitats que tenia Sant Adrià.
I això hem estat capaços de fer-ho des de l’oposició, sumant consensos. Cal recordar que a la investidura de la Filo (Cañete) vam ser capaços de recavar vuit vots, anant molt més enllà de les nostres sigles, intentant representar una alternativa possible i viable per governar aquesta ciutat. Penso que som l’única alternativa possible. El canvi inevitable ha de passar pel nostre lideratge. Per això demanem a la ciutadania que ens doni les forces a través dels vots per intentar revertir aquesta situació de decadència.
P. Si es donessin els resultats, estaríeu disposats a pactar amb altres formacions per crear equip de govern? Hi hauria alguna línia vermella?
R. Més enllà que Esquerra Republicana és un partit compromès i que ha patit el feixisme en les seves pròpies carns, nosaltres amb Vox no participarem de cap manera, si és que acaben amb representació. No hi comptem amb ells en absolut. Però si ens cal articular una majoria, com ja vam ser capaços de fer una vegada tot i que no va donar els números amb els Comuns, estem totalment oberts a pactar amb altres formacions dins l’espectre de l’esquerra. Però no puc fer traveses i dir amb qui governaré i amb qui no perquè això ho diran els números. És evident que aquesta feina estratègica que portem fent durant els darrers quatre anys amb Sant Adrià en Comú i Més és evident que ha de donar fruits i ens constitueix de manera natural com l’alternativa possible al Partit Socialista.
Programa electoral d’Esquerra Republicana de Catalunya
