“M’agrada el potencial de Sant Adrià i tot el procés de transformació que ha viscut”

Entrevista a Filo Cañete, alcaldessa i candidata a l'alcaldia de Sant Adrià de Besòs pel Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC)

0
799

Pregunta. Què és per tu Sant Adrià?          

Resposta. Sant Adrià és la ciutat que m’ho ha donat tot. On visc. Sí que és veritat que abans de casar-me vivia a la zona limítrofa, però era per anar a dormir només perquè sempre m’he relacionat amb Sant Adrià. De petita vaig estudiar a l’Amor de Déu, després al Sant Gabriel i des dels sis anys he estat vinculada al Club Natació Sant Adrià. Per tant, sempre he estat pels carrers de Sant Adrià, els meus amics, el meu entorn sempre ha estat molt vinculat a Sant Adrià. Per tant, és la meva ciutat. Sempre explico l’anècdota que quan vaig casar-me, a l’hora de buscar pis sempre els hi deia als de la immobiliària que volia que fos a Sant Adrià, i que no aniria a veure cap pis que no estigués a Sant Adrià. Volia estar empadronada a la ciutat. Després vaig tenir molta il·lusió quan el meu primer fill es va poder registrar com nascut a Sant Adrià, va ser un dels primers, ara ja en té 22 anys. Estic molt orgullosa que al DNI dels meus fills posi que són nascuts a Sant Adrià.       

P. Ja t’agrada com és o t’agradaria que fos d’una altra manera?

R. M’agrada el potencial que té i tot el procés de transformació que ha viscut. Però també m’agradarien determinats canvis. Per això dono el pas per continuar i posicionar-me per continuar sent alcaldessa perquè Sant Adrià encara pugui tenir més canvis. Hem fet diferents processos de transformació i crec que ara estem en el tret de sortida per fer una nova transformació important. Per tant, m’agrada el potencial i les oportunitats que té. Sant Adrià està situada d’una manera molt estratègica a l’Àrea Metropolitana.  

P. En què consistiria aquesta nova transformació?

R. Penso que l’àmbit de les tres xemeneies és una gran oportunitat de transformació, no només per aquella zona sinó que ha de tenir una repercussió per a tota la ciutat i per tot l’entorn. L’entorn és molt important. Per mi és molt important la identitat, el sentir-te de la teva ciutat i compartir-ho. Això vull que es recuperi perquè hem detectat que, potser també pel context de la crisi i la pandèmia, que la gent està crispada i amb un sentiment de desafecció. Crec que la ciutadania necessita tenir un sentiment més positiu i d’orgull d’on viu i d’on és. I que pugui valorar totes les oportunitats que té al seu voltant. En aquest sentit, Sant Adrià és un punt estratègic molt important del Barcelonès i de l’Àrea Metropolitana. Aquesta oportunitat la podem tenir a l’àmbit de les tres xemeneies. També un altre àmbit, que potser no hi parlem tant, com és la zona de la Ciutat Esportiva de l’Espanyol, una zona que s’ha d’acabar de desenvolupar i tenir unes connotacions importants de cara a la transformació de la ciutat.

També és important l’eix verd que ha significat la recuperació del riu. Tenim un projecte en el qual estem treballant per preservar la desembocadura del Besòs. Però preservar d’una manera sensible, perquè la gent pugui ser-hi però cuidant la desembocadura.

“Per volum i número d’agents de policia local i volum i densitat de població estem per sobre de la mitja”

P. Com s’està fent a Santa Coloma de Gramenet?

R. Sí. Aquest tema és un continu, perquè en definitiva som quatre municipis els qui compartim el riu, cadascun en el seu àmbit. L’àmbit que ens toca a nosaltres és molt interessant perquè és la desembocadura, el final del riu, un espai molt natural que estem intentant preservar traballant en un projecte que pot portar la conservació sense que l’acció humana sigui la prioritària, si no la diversitat del món animal, de la natura. Un espai que les persones puguem gaudir respectant l’espai natural.         

P. Fa uns mesos la Diputació de Barcelona va ser una enquesta per saber la satisfacció dels ciutadans respecte a els seus ajuntaments. Sant Adrià va ser una de les pitjors valorades, especialment en el tema de la seguretat i la neteja. Creus que aquests són els punts negres de la ciutat?

R. Jo no parlaria de punts negres, sinó punts en el que s’ha de posar més l’accent. De fet, en el nostre programa són dos dels tres eixos importants. Per una banda, tot el que té a veure amb la seguretat, que està molt vinculada a l’espai públic, per això estic posant molt èmfasi en la recuperació de l’espai públic. Crec molt en una manera d’actuar que implica fer urbanisme des d’una perspectiva d’espai públic obert, que ajudi a tot un àmbit de seguretat. Sempre dic que quan una persona surt al carrer, no és només un tema de delinqüència, sinó que quan surt al carrer ha de sentir-se a gust, un benestar d’una manera integral. Hi ha una part de la seguretat que és aquesta, les percepcions, les sensacions. Per això és important la qüestió de la neteja, de l’urbanisme, les actuacions que es puguin fer al carrer, recuperar espais verds, que tu amb els teus ulls puguis veure espais que t’agraden, i per tant et sentis segur. No és un tema exclusivament de presència policial, que també. Perquè al final no podem negar que estem en un entorn que ens pot ajudar positivament però que també té unes connotacions que poden ser negatives. L’entorn també pressiona. Som un municipi de 38.000 habitants que l’envolta grans ciutats a nivell de densitat. Badalona supera els 220.000 habitants. També al voltant de Sant Adrià Nord tenim un barri amb un índex de vulnerabilitat i una estructura de risc social important. Tenim també la zona limítrofa amb Santa Coloma, que encara no té molta afectació. I després Barcelona, la gran urbe amb més d’1,8 milions d’habitants, amb la que compartim dos barris, Besòs i Mina, amb el barri de Maresme. Per tant, estem amb una certa pressió que fa que tant dinàmiques positives com negatives ens afectin de ple.

Quan parlava de neteja té molt a veure el civisme o l’incivisme. En aquest sentit, ara fa uns mesos hem posat en marxa un programa d’agents cívics en el que crec que hi ha hagut molt bona acollida, són molt visibles, estan molt motivats amb la feina que fan i crec que això és positiu per la millora de l’espai públic. Estic convençuda que tot plegat suma per recuperar també aquest posicionament d’una seguretat quan surts al carrer. Són aspectes totalment vinculats.

P. En el tema de la seguretat, tenim més Mossos que mai a la comissaria de la Mina però la ciutadania es queixa que no veu policia local pels carrers.

R. A vegades el tema del número d’agents té a veure amb les actuacions que has de fer. Per volum i número d’agents de policia local i volum i densitat de població estem per sobre de la mitja. Ciutats que tenen una població similar i que tampoc tenen unes realitats molt diferents a la nostra en quant a estructura social, estem per sobre d’aquesta mitja. També és veritat que la policia local està assumint moltes competències que no són pròpies en matèria de seguretat. Per això la insistència que s’han d’augmentar les dotacions de Mossos. No hem d’oblidar que tenim un barri amb una situació flagrant relacionada amb tot el que implica el món de la droga. La policia local assumeix gran part de les actuacions que tenen a veure amb seguretat ciutadana que són pròpies de Mossos. S’ha de millorar molt la coordinació, perquè determinades actuacions que has de fer que comencen amb un incompliment d’una ordenança pot derivar en qüestió de minuts en una qüestió d’ordre públic. Per això la meva insistència, des del primer dia, en la necessitat de tenir ordre públic, especialment al barri de La Mina. Això és el que continuaré reivindicant. Felicito l’augment de Mossos, però no és suficient perquè encara estem assumint qüestions que tenen a veure amb seguretat ciutadana. Per tant, encara hem d’anar augmentant, ara entraran sis nous agents de policia local. Això farà que puguem fer més desplegament de policia de proximitat, que ja s’està fent, però està més concentrat en l’eix comercial, sobretot en el centre de la ciutat. Amb aquestes noves incorporacions, no podrem fer un desplegament del 100% de la policia de proximitat però el podrem augmentar. És molt important tenir la policia de barri que la gent veu a peu, en moto, que només el fet de veure’ls, encara que no facin cap actuació, ja crea aquesta sensació de seguretat.

També parlem d’un sistema de videovigilància, que ja s’està fent en altres ciutats. Nosaltres ho vam voler posar en marxa, però com que tot s’ha de licitar sempre hi ha la possibilitat que aquella licitació no tiri endavant perquè ha quedat deserta o no s’han complert els requisits que has demanat. La vam posar en marxa fa un any i no ha pogut tirar endavant perquè no ha complert les nostres expectatives.  

              

P. Estem parlant de posar càmeres als carrers.

R. Sí, sí. No pots tenir una presència a tot arreu, però sí que pots vigilar aquells punts que siguin sensibles des d’un punt de vista de seguretat i controlar millor aquests espais. Sobretot per ser dissuasori, amb una connotació plena amb l’incivisme. Moltes vegades és això, actes vandàlics, incivisme. No estem parlant que les xifres de delinqüència a Sant Adrià siguin significatives respecte a l’Àrea Metropolitana, no és així.

P. En aquesta mateixa enquesta de la qual et parlava abans, la gestió municipal suspenia i era el quart problema que veia la ciutadania per sota de la seguretat, la neteja, i l’incivisme. Tan malament ho feu?

R. Jo no crec que sigui una qüestió que es faci malament o no. El que passa és que és veritat que cada cop més tot el que és la normativa, els procediments, el que fan és generar rigideses a l’hora d’actuar i és més difícil en estructures de poblacions més petites poder adaptar-se a aquest ritme, a aquest compliment, que no pas en ciutats que puguin tenir més musculatura, més estructura i que puguin adaptar-se d’una manera més ràpida.

També cal preguntar-se què és el que estaven valorant en aquell moment. Perquè la gent valora molt la proximitat, la immediatesa a l’hora de resoldre problemes del dia a dia i en el tu a tu. En això tenim molt bona nota. La ciutadania el que vol al final és que puguis escoltar-la, que quan tingui un problema, encara que sigui una qüestió molt personal, el puguis atendre. Que sentin que els polítics, que els seus governants, estan a prop de les seves inquietuds fent una escola activa. En aquest sentit, la consideració és molt positiva. Com a mínim, és el que em trasllada la ciutadania.

“La ciutadania el que vol és que puguis escoltar-la, que quan tingui un problema el puguis atendre. En això tenim molt bona nota”         

P. Els candidats de la resta de partits que es presenten a les eleccions demanen un canvi després de 40 anys de govern socialista. Per què demanes quatre anys més del PSC al govern?

R. Precisament perquè tinc una il·lusió enorme en continuar transformant la ciutat. No es pot negar. Les candidatures, algunes són totalment noves, fins i tot no són de referència a Sant Adrià, que venen de fora, no coneixen pràcticament la ciutat. Per posicionar-te en aquest sentit has de tenir un recorregut en la història, i has de saber com estava Sant Adrià fa 20, 30, 40 anys i com està ara. No podem negar que hem tingut una etapa, sobretot l’etapa de la crisi, que ens ha tocat molt de ple i l’equip de govern va decidir salvar persones. És veritat que durant una dècada no hi ha hagut la capacitat, perquè també hi ha hagut una rigidesa a nivell de normativa fiscal, de poder fer inversions respecte a l’espai públic, equipaments. Hi ha hagut una certa degradació, que precisament és l’eix en el qual estic posant més èmfasi. Perquè soc plenament coneixedora del que es necessita per recuperar aquesta idea de sentir orgull de viure a Sant Adrià.

És normal que la resta de candidats demani un canvi perquè volen ser-hi. Però també podrien ser-hi però no volen. Determinats candidats i candidates han demostrat que no és una qüestió de ciutat, sinó una qüestió de sigles. Han deixat que governéssim en minoria quan podia haver la possibilitat de governar amb una majoria que el que dona és estabilitat a la ciutat, que és el que es necessita. Perquè el no tenir un pressupost, que és l’eina fonamental per tirar endavant totes les actuacions i necessitats que té una ciutat, i que sigui exclusivament un no per sistema, no ajuda a la ciutadania. Crec que la ciutadania el que vol són governants que veritablement posin en el centre la ciutat i les seves necessitats. Les sigles, com a línia ideològica sí, però que puguin quedar a una banda. Canvi? Podrien haver-se produït canvis, no cal dir ara “vull un canvi”. No es pot negar que els Socialistes hem fet molta transformació i molts canvis a la ciutat. I jo tinc il·lusió de ser protagonista d’aquest procés de transformació que cal donar-li continuïtat.

P. Si es donessin els resultats, estaríeu disposats a pactar amb altres formacions per crear equip de govern? Hi hauria alguna línia vermella?

R. Nosaltres sempre hem estat disposats a parlar. De fet, hem tingut suport d’algun grup municipal que ha posat en valor les necessitats de la ciutat a banda de les seves sigles. No tenim cap problema. De fet, els governs socialistes, encara tenint la majoria absoluta, ha governat amb altres grups municipals. Per tant, ningú ens pot negar que nosaltres no estiguem oberts a diàleg i consens pel bé de la ciutat.

P. Hi hauria alguna línia vermella?

R. La línia vermella ens la posa el nostre ADN socialista. Si hi ha alguna línia vermella que té a veure amb l’àmbit social, això per nosaltres és una línia vermella. El mantenir les persones, recuperar les persones, no deixar ningú enrere, això sí que és una línia vermella per nosaltres.   

Programa electoral del PSC