És molt trist, però real. Fa algun temps feia classes a estudiants de batxillerat. Durant aquest temps, parli amb aquests joves, i crec que arribi a entendre’ls i endevinar el que li passaven i quins eren els seus objectius. Unes d’aquestes tardes informals, en què es parlava de tot, els pregunti, qui s’havia plantejat muntar una empresa en acabar els seus estudis, només un de 30, em va dir que volia ser empresari. La majoria volia dedicar les seves capacitats per a preparar oposicions (el que els recomanen els seus pares). El que realment els sedueix és arribar a l’oficina amb aire pesat al matí i sortir a les 3 de la tarda amb la idea que l’endemà realitzessin el mateix, i molts anys després continuaran igual. No devem culpar els joves, ja que aquest és el missatge que està transmetent la societat en què viuen. No tenen moltes sortides, després d’acabar les seves carreres. Avui dia tenim més de 3 milions de funcionaris, amb sous i treball garantit. En una economia estancada com tenim, és normal buscar fórmules per a sobreviure treballant per a l’estat o entrar en la política. Segurament haurem de començar a pensar que podem oferir als nostres fills en aquests nous temps, les coses han canviat i segons sembla ningú ha aportat solucions a aquestes deficiències, continuem funcionant amb els sistemes anteriors, donant les possibilitats de màxims estudis, encara que després el mercat no està preparat perquè s’incorporin.
Josep Megías
