Quan les lleis estan redactades pels nostres contemporanis és més fàcil entendre el seu significat, però moltes de les lleis que encara estan en vigor es van redactar fa molt temps. Això provoca malentesos, ja que segons s’escrigui, es pot entendre de diverses formes. Un exemple és, tu sol·licites una cita per a realitzar una petició i et diuen que vinguis dissabte vinent, estem a dimarts i pots pensar que és aquest dissabte o el pròxim de la setmana que ve. Perquè segons l’escriptura ha de endre, el de la setmana que ve. Encara que el significat d’una frase sigui senzill, el llenguatge sempre està obert a interpretacions i conclusions diferents. En l’actualitat tenim un exemple palpable referent a la llei de amnistia. Uns diuen que si la llei és tombada per la majoria absoluta, no pot continuar la seva tramitació i ha de començar de zero, uns altres diuen que s’ha de votar de nou per a veure si pot ser acceptada. Estan sortint interpretacions de tota mena. Sembla que la constitució no és perfecta i les lleis no deixen les coses molt clares. Això demostra que les lleis han de ser revisades a constantment, ja que els llestos intentessin treure partit cadascun al seu favor i no a favor del que interessa a la ciutadania. Si totes les lleis estan realitzades d’aquesta manera no m’estranya que els advocats tinguin un filó perquè no els falti treball.
P.D.
Digues-li a un advocat si guanyes et pago el doble dels acords i si perds no pago res, veureu com no accepten.
Josep Megías
