El programa de l’AteneuBNord i el nou cercle cooperatiu de les indústries culturals, Perifèrica, es va presentar el cap de setmana en el Teatre Zorrilla de Badalona, amb una taula rodona en la qual van participar diverses cooperatives culturals catalanes.
Representats de les cooperatives La Tresca i la Verdesca, El Timbal, L’Avalot Teatre i Pol·len Edicions van compartir que, a pesar que calen estructures de suport i bons instruments financers, el panorama és engrescador, cada vegada hi ha més atenció al cooperativisme i hi ha consciència que les necessitats compartides ens condueix cap a la cooperació.
Josep Vidal, Director General d’Economia social i solidària, tercer sector i les cooperatives de la Generalitat va obrir l’acte assenyalant que l’economia social està centrada a les persones i genera activitat per donar resposta a les necessitats.
La nova etapa de l’Ateneu, que abasta el trienni 2021-24 compta amb un pressupost d’un milió d’euros per reforçar el cooperativisme i la intercooperació, també amb el comerç local i amb grups de consum conscient, per reforçar la ciutadania activa i fer una societat més lliure, va afegir Vidal.
A l’acte també hi van participar Àlex Montornès, primer tinent d’alcaldia de l’Ajuntament de Badalona; Blanca Padrós segona tinenta d’alcaldessa de l’àrea d’economia de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet; Filo Cañete, alcaldessa de Sant Adrià del Besòs. Tots tres van celebrar poder construir aliances entre els municipis.
«Penso en el projecte d’eòlica popular, Viure de l’aire, que val dos milions d’euros i que han fet possible veïnes i veïns de Pujalt, a l’Anoia», va manifestar Montornès, «i com seria possible que a la nostra comarca es fessin projectes similars».
A Sant Adrià , va explicar Cañete, s’ha treballat el programa Reempresa, juntament amb Santa Coloma, per donar continuïtat a projectes econòmics de la ciutat, des d’un vessant cooperativista.
Blanca Padrós, segona tinenta d’alcaldessa de l’Àrea d’economia de l’ajuntament de Santa Coloma de Gramenet va subratllar la relació entre dos moviments socials: feminisme i cooperativisme per reduir la verticalitat, apostar per equitat, horitzontalitat, bé comú, i la sensibilitat mediambiental i la sostenibilitat.
Contribuir a apropar els municipis «és un dels reptes estratègics que ens hem marcat per als propers tres anys tant des de l’administració com des de l’associacionisme i el cooperativisme, per crear un ecosistema de l’ESS al Barcelonès Nord. També volem continuar consolidant la col·laboració público-cooperativa-comunitària a través de la intercooperació», va assenyalar Aitor Blanc, un dels coordinadors de l’Ateneu.
Entitats de les tres ciutats del Barcelonès Nord, Badalona, Sant Adrià del Besòs i Santa Coloma de Gramenet, formen part de l’assemblea de l’Ateneu, «una oportunitat per trencar barreres entre els municipis, que està oberta a altres projectes», va afegir Blanc.
L’objectiu de l’Ateneu, segons Anna Abellan, també coordinadora del projecte, és desenvolupar empreses cooperatives inserint persones a empreses existents o creant-ne de noves, conèixer i activar els sectors socioeconòmics estratègics del territori, crear mercat social i estendre l’ESS.
En aquesta nova edició l’ateneu és promogut per quatre cooperatives (La Sargantana, Capfoguer, femProcomuns i La Fàbric@), una associació (El Círcol) i dos organismes públics (Grameimpuls de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet i l’IMPO de l’Ajuntament de Badalona). El programa ofereix 6 serveis: mapatge i diagnosi; divulgació sensibilització i generació de coneixement; formació; acompanyament i assessorament; punts d’informació sobre l’ESS i intercooperació, per generar nous projectes d’ESS al territori i a nivell de país.
En la taula rodona es van compartir experiències cooperatives en el sector de les indústries culturals. Moderada pel periodista i soci de la cooperativa de producció audiovisual, Bonobo Film, Albert Lloreta.
Berta Nuñez, de L’Avalot Teatre, va reivindicar el paper de la dona en el món professional de les arts escèniques, i es va lamentar que sovint les gestories no coneixen el món cooperatiu i recomanen les iniciatives constituir-se en SL o fer-se autònoms, formes jurídiques, poc adients.
L’experiència d’El Timbal ha estat un aprenentatge constant, va afegir Marc Brualla, «el fet de ser cooperativa ens ha ajudat a passar moments clau molt difícils, si haguéssim estat una SL ara potser no seríem aquí».
El cooperativisme és el marc més coherent per un projecte com Pol·len Edicions, on «fem llibres de pensament crític, però el que ens singularitza és la ecoedició» ,segons va afegir Jordi Panyella.
I Claudi Llobet va compartir que a La Tresca i la Verdesca, acaben de constituir-se com a cooperativa, un procés que els ha portat a passar de ser autònoms a funcionar com a cooperativa, perquè «som abelles, busquem el consens».
