Govern, ens locals, organitzacions i agents socials i econòmics subscriuen l’Acord per a la millora de la qualitat de l’aire a Catalunya

Sant Adrià s'ha adherit al pacte que conformarà el full de ruta per reduir la contaminació atmosfèrica al país i s’incorporarà com a principi rector del nou Pla de Millora de Qualitat de l’Aire de Catalunya.

0
228

El Govern, alcaldes i alcaldesses de municipis de més de 20.000 habitants, les diputacions, entitats municipalistes, gestors d’infraestructures i els principals agents socials i econòmics de tot Catalunya han subscrit aquest divendres 18 de març l’Acord per a la millora de la qualitat de l’aire a Catalunya. Impulsat pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, l’acord recull el testimoni de les dues cimeres anteriors celebrades els anys 2017 i 2019, i ha ampliat l’àmbit territorial a tot Catalunya. El document conformarà el full de ruta per a la millora de la qualitat de l’aire al país, incorporant-se com a principi rector del nou Pla de millora de la qualitat de l’aire de Catalunya.

El vicepresident i conseller de Polítiques Digitals i Territori, Jordi Puigneró i Ferrer ha assegurat que “Descarbonitzar la mobilitat amb l’impuls d’un transport més col·lectiu, compartit i connectat (és a dir, intermodal) és avui una de les polítiques més eficaces per millorar la qualitat de l’aire”.

La consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà i Roura, ha destacat l’ambició d’un “acord de país que ampliarà les Zones de Baixes Emissions a tots els municipis de més de 20.000 habitants abans de 2025”. Jordà ha remarcat que aquest desplegament “vetllarà per no deixar ningú enrere, ja que aquesta ha de ser una transició justa”.

Sant Adrià de Besòs subscriu l’acord

A l’acte hi ha assistit l’alcaldessa de Sant Adrià de Besòs, Filo Cañete, que comparteix les mesures prioritàries del document ja que «una bona qualitat de l’aire té beneficis directes en la salut de la ciutadania» però també reclama «una major concreció pel que fa als recursos necessaris per assolir els objectius establerts ». L’alcaldessa opina que «els municipis hem d’anar acompanyats de tot allò que depèn de les competències i obligacions del Govern de la Generalitat».

La millora de la qualitat de l’aire és un repte global. L’aire no té fronteres i, per tant, és un tema de país que exigeix consensos globals i una actuació conjunta i coordinada de totes les administracions (municipals i supramunicipals, autonòmiques i nacionals…) i agents socials i econòmics amb polítiques adaptades a les diferents realitats territorials.

El transport contribueix a més del 30% de les emissions de CO2 a Europa i per tant és evident que cal actuar sobre el transport i la mobilitat per frenar el canvi climàtic en el marc de les ciutats tenint en compte les peculiaritats i singularitats de cada municipi. En aquesta línia, Filo Cañete destaca que Sant Adrià treballa des de fa temps en un model de mobilitat més sostenible, saludable i segur: fomenta l´ús de la bicicleta amb l’ampliació de les vies pedalables, ha implantat zones de baixes emissions i prioritza actuacions per a l’electrificació del transport. A més d’aquestes actuacions relacionades amb la mobilitat, l’Ajuntament té previst implementar altres mesures per reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle com ara la posada en funcionament de plaques fotovoltaiques en els equipaments municipals.

Estendre les ZBE

D’acord amb la normativa estatal, els municipis de més de 50.000 habitants han d’establir Zones de Baixes Emissions (ZBE), una obligació que també aplica als municipis de més de 20.000 habitants on se superen els valors límit de qualitat de l’aire regulats. Aquest divendres, les parts signants han acordat fer un pas endavant i assumir el compromís de treballar per implementar ZBE a tots els municipis catalans de més de 20.000 habitants abans d’acabar l’any 2025, amb un model general comú adaptable a les diferents realitats territorials, socials i ambientals dels municipis.

En concret, abans d’acabar el primer semestre de l’any 2023 es definirà l’àmbit d’aplicació de les ZBE per als municipis de més de 50.000 habitants. Per a la resta, serà abans que acabi el primer semestre de l’any 2024. Seguidament, s’establirà i es donarà a conèixer el cronograma d’implementació previst, que podrà ser gradual, contemplant en un primer estadi les situacions d’episodi ambiental de contaminació atmosfèrica, i preveient períodes específics i transitoris d’adaptació a les restriccions. També es definiran mesures complementàries, les característiques, la gestió i la comunicació de les ZBE.

6 MEUR del Fons Climàtic

En aquest sentit, la consellera Jordà ha anunciat que “obrirem línies d’ajuts per un import total de 6 milions d’euros fins l’any 2025, per donar suport als municipis en la definició del projecte i l’execució de les Zones de Baixes Emissions” i, que “ja aquest any 2022, llençarem en les properes setmanes una primera convocatòria de 4,5 milions d’euros”. Aquests imports provindran del Fons Climàtic, que es nodreix amb la meitat dels ingressos obtinguts amb l’impost sobre les emissions de CO2 dels vehicles de tracció mecànica.

Reduir un 15% les emissions

Els signants s’han compromès a reduir, com a mínim, un 15% les emissions d’òxids de nitrogen (NOx) i partícules en suspensió (PM) generades l’any 2025, prenent com a referència l’any 2019. Per fer-ho, duran a terme les accions estructurals necessàries per accelerar la millora de la qualitat de l’aire i tendir, progressivament, a assolir els nivells que recomana l’OMS. A més, donaran continuïtat a les estratègies coordinades d’informació, sensibilització i educació ambiental per implicar la ciutadania i la indústria per tal que esdevingui un agent actiu i compromès en la modificació dels hàbits que tenen incidència en la qualitat de l’aire i en la seva salut, donaran suport a la recerca per al coneixement de les causes i el comportament de la contaminació atmosfèrica a Catalunya, així com el seu impacte sobre la salut, i adequaran les planificacions i normatives a l’acord.

Marc comú en episodis de contaminació

El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural també s’ha compromès a revisar, abans de finals de 2023, el Protocol d’actuació davant d’episodis ambientals de contaminació, actualment vigent a la Zona de Protecció Especial de l’Ambient Atmosfèric de la conurbació de Barcelona, per tal d’estendre’n l’aplicació a tot el territori català, i per unificar la gestió de tots els contaminants atmosfèrics en cas d’alts nivells de contaminació.

A més, regularà una millora contínua de les eines d’avaluació de la qualitat de l’aire, renovant i ampliant un 5% els mesuradors de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA) per disposar de més coneixement sobre els nivells de qualitat de l’aire a Catalunya. Altres compromisos són millorar la modelització o ampliar el pronòstic de qualitat de l’aire a d’altres contaminants i la informació pública relativa als mesuraments de contaminants.

Creació de la Taula de Qualitat de l’Aire de Catalunya

Per fer efectius els compromisos, les parts han acordat diversos àmbits d’acció, que es regularan dins un marc de treball comú consensuat a través de la Taula de Qualitat de l’Aire de Catalunya. Aquest espai de governança i debat inclourà tots els agents que s’han adherit a l’acord i d’altres que es consideri convenient, sense eliminar la resta de Taules existents que aborden singularitats concretes del territori.

La Taula de Qualitat de l’Aire de Catalunya facilitarà l’adopció i la coordinació de les accions que s’han d’aplicar per millorar progressivament la qualitat de l’aire, com possibles mecanismes de fiscalitat ambiental, instruments i plataformes d’informació i comunicació compartides, o l’aplicabilitat de mesures conjuntes.

Mobilitat sostenible, saludable i segura

El transport terrestre, amb caràcter general, aporta més del 80% dels òxids de nitrogen (NOx) que estan presents a àrees urbanes. A més, aquest contaminant és un precursor necessari per a la formació de l’ozó troposfèric (O3), contaminant secundari que es detecta en les zones rurals del país. És per això que cal accelerar la planificació de la mobilitat sostenible, la territorial i la urbanística, com a eina preventiva, potenciar els modes de mobilitat saludable i el transport públic col·lectiu, racionalitzar l’ús del vehicle privat motoritzat, fomentar la renovació del parc de vehicles, i coordinar la distribució de mercaderies.

S’establiran mesures com la promoció d’una velocitat màxima de 30 km/h en zones urbanes on hi convisquin de forma habitual en un mateix espai les persones i els vehicles; implementar sistemes de gestió de velocitat variable en àmbits interurbans i accessos a grans ciutats, així com sistemes de senyalització intel·ligent a temps real; o limitar la velocitat de circulació a 80 km/h en episodis de contaminació en aquelles vies que disposin de gestió de velocitat variable.

Optimitzar els biocombustibles

En un termini de dos anys caldrà estudiar i, si s’escau, desenvolupar instruments normatius, per garantir la combustió adequada dels biocombustibles sòlids, com la biomassa. Es garantirà que les administracions públiques utilitzin biocombustibles sòlids certificats de qualitat.

En aquelles zones amb alts nivells de contaminació per partícules, i en relació a la crema de restes vegetals, s’incentivaran altres pràctiques que comporten un menor impacte en la qualitat de l’aire. En situacions d’estabilitat atmosfèrica, es preveurà la possibilitat de suspendre les cremes. També es cercaran mecanismes per afavorir la incorporació de bones pràctiques en el sector domèstic o particular, definint una estratègia comuna entre totes les administracions per aconseguir convertir les llars obertes en tancades.

Corresponsabilització i implicació

Els agents socials i econòmics que han participat en l’acord s’han compromès a promoure acords voluntaris amb els sectors industrials i logístics per intensificar la millora ambiental continua més enllà dels requeriments normatius que s’hagin de complir, optimitzar els plans de vigilància de la qualitat de l’aire, promoure la redacció i implementació de Plans de Desplaçament d’Empresa (PDE) que incloguin mesures que prioritzin la reducció d’emissions de contaminants, i treballar per afavorir uns patrons de mobilitat més sostenibles en els centres d’activitat que són generadors de mobilitat laboral.

En el mateix sentit, s’introduiran criteris ambientals en la gestió de flotes privades, s’avançarà cap a la despresencialització parcial d’aquelles activitats laborals que ho permetin, afavorint el teletreball, la substitució de reunions presencials per videoconferències i la flexibilització horària per a les persones treballadores; es promourà la desconcentració de la mobilitat en les hores punta, repartint-la cap a les franges horàries amb major sobrant de capacitat del transport públic, i es potenciarà la digitalització de les empreses, que permeti optimitzar processos i reduir desplaçaments innecessaris, entre d’altres mesures.

Per la seva banda, les autoritats portuàries i aeroportuàries impulsaran accions relatives a la millora de la qualitat de l’aire com impulsar l’electrificació de les instal·lacions i els nous combustibles alternatius o millorar l’eficiència de les operacions.

Nova Llei de Qualitat Atmosfèrica

Addicionalment, el Govern de la Generalitat s’ha compromès a treballar per fer possible l’aprovació de la Llei de Qualitat Atmosfèrica durant aquesta legislatura, fent un procés de participació ampli i plural amb els agents implicats. Aquesta Llei adoptarà una perspectiva quàdruple (atmosfèrica, acústica, lumínica i odorífera), actualitzarà la legislació catalana ja existent en aquestes matèries,  i proporcionarà les eines necessàries per facilitar l’aplicació i la gestió de polítiques ambientals per millorar l’aire que respirem, anant més enllà del que dictamina la normativa europea.

DEJA UNA RESPUESTA

Por favor ingrese su comentario!
Por favor ingrese su nombre aquí