Molts som els que ens han educat en la fe cristiana, ens han batejat, hem realitzat la comunió, confirmació, casament etc. Fins aquí tot bé segons les normes. Després quan un es fa gran comencem a pensar i s’adonem que això no funciona, ens preguntem. Primer quan hi ha guerres on està Déu, quan un passa fam, on està Déu, quan neixen nens amb poques probabilitats de poder viure, on està Déu, quan un llegeix sobre l’arca de Noé, ningú sap com va portar tants animals de diferents llocs en tan poc temps, i després els miracles que realment no van passar, ja que van ser els humans que ho van imaginar i ho van explicar. La cosa està molt clara, no vull dir que no existeix, el que sí tinc clar és que si existeix ell no sap que estem a la terra. Segurament, aquest escrit farà recapacitar a moltes persones que el donaven per un dogma de fe, però segurament podran veure les coses des d’un altre punt de vista. Suposo si s’anteposa la fe o el fanatisme mai arribessin a veure la realitat. Això en l’època que vivim la humanitat continua buscant a altres déus o altres maneres de creure en alguna cosa. Sempre ha passat el mateix, hi ha persones que creuen en un sol déu i altres en molts déus, mentre segueixi la cosa d’aquesta manera difícilment podem solucionar els nostres problemes, ja que esperarem que els déus els solucionin o els partits polítics, després no hi ha ningú més que sapiguem.
Josep Megías
