A mitjans del mes de març des de l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs junt amb la col·laboració del biòleg Xavier Larruy s’ha procedit a l’abalisament per prohibir l’accés a la barra de sorra de la desembocadura. Tot i que l’accés a la desembocadura està prohibit des de fa anys, aquesta prohibició no ha estat respectada, i diàriament hi ha accedeixen desenes de persones, de manera que la pressió humana es constant. Així, el potencial com a lloc d’aturada d’aus aquàtiques migratòries els darrers anys ha estat força menor que l’existent a finals del segle XX. Fins i tot, ha desaparegut una espècie nidificant, el corriol camanegre, una espècie protegida i amenaçada d’extinció a Catalunya.
Per tal de començar a revertir aquesta situació s’ha decidit delimitar la totalitat de la barra de sorra de la desembocadura del riu Besòs perquè és la zona on nidificava el corriol camanegre i on, l’any passat, va nidificar el corriol petit gràcies a l’abalisament de l’entorn del seu niu. El corriol petit és un ocell protegit que ha disminuït la seva població a la conca del Besòs. Com el camanegre, fa la posta dels ous a la sorra de les platges, de manera que el pas de persones o gossos aixafaria els ous.
A més, aquest petit espai és una zona de descans, alimentació i nidificació d’aus migratòries protegides, algunes d’elles amenaçades d’extinció. El cas més emblemàtic és el de la gavina corsa, una au que concentra tota la seva població mundial a les costes mediterrànies i es troba inclosa al Catàleg d’Espècies Amenaçades d’Extinció a Catalunya. En el seu Pla de Conservació, aprovat per la Generalitat de Catalunya, es reconeix el potencial de la barra de sorra com a zona de descans per a aquesta espècie i s’identifica la pressió humana com el principal factor que impedeix que la zona esdevingui una zona d’importància a nivell català.
Per altra banda, és un indret on tracten de fer parada ocells aquàtics en les seves migracions entre les zones de cria i les d’hivernada, algunes tan allunyades com l’Àrtic siberià i les costes africanes de l’hemisferi sud.
Cal tenir en compte que el litoral català ha perdut la major part de les seva zones humides i que té molt poques platges d’accés restringit a les persones. Així, els 150 metres d’amplada del riu Besòs (en el passat el seu delta tenia 10 km) és l’únic lloc on poden aturar-se les aus aquàtiques entre els deltes del Llobregat i La Tordera. La protecció i tranquil·litat d’aquests espais és essencial per la supervivència d’aquestes aus, especialment en episodis meteorològics adversos que les obliguen a aturar-se. En el cas de la barra de sorra de la desembocadura del Besòs s’han realitzat en dècades prèvies avistaments molt destacables a nivell, fins i tot, català, com ara 90 gambes roges, 600 gavines capnegres i 200 fumarells negres. En el darrer mes podem destacar 60 gavines corses, 22 cames llargues, un bec d’alena, un torlit i una gavina cendrosa, espècie hivernant molt escassa a Catalunya.
Hi ha diversa normativa que prohibeixen la pertorbació dels espais de concentració, cria, muda, hivernada i descans de les espècies migratòries, així com molestar, perseguir o inquietar les espècies protegides i amenaçades.
La normativa en la que s’emmarca aquesta prohibició es:
Llei 42/2007 de patrimoni natural i de la biodiversitat.
DECRET LEGISLATIU 2/2008 Text refós de la Llei de protecció dels animals.
DECRET 172/2022 Catàleg de fauna salvatge autòctona amenaçada i de mesures de protecció i de conservació de la fauna salvatge autòctona protegida.
DECRET D’ALCALDIA de 14/7/2020 sobre la prohibició de l’accés i el bany a la desembocadura del riu Besòs i a les zones adjacents acordonades.
