L’amor és pur, com el somriure de la Mar, la infermera que estén les seves mans per sostenir les del pacient malalt. Un gest senzill, que tranquil·litza, oferint suport físic i també emocional; un senyal de cordialitat, per fer sentir a l’altra persona que no està sola. Les accions, més enllà de les paraules, revelen qui som; els fets són la impremta inesborrable d’aquells que ens envolten.
En un món on les relacions humanes es mercantilitzen i la desconfiança s’instal.la dins els cors de les persones: podria ser l’amor la força que curi les ferides d’una societat cada vegada més deshumanitzada? El món d’avui s’enfronta a nous i difícils desafiaments. La negativa de l’ésser humà, a reconèixer la naturalesa interdependent i connectada de les coses, està alimentant la destrucció de la naturalesa i del planeta.
En mercantilitzar les relacions interpersonals, l’egoisme i la individualitat es propaguen i, les desigualtats s’accentuen. És per això, que l’individualisme excloent, la raó calculadora, els conflictes i la coacció, són alguns dels pilars que sustenten la infelicitat al món occidental, on es valora més l’estatus social o les possessions materials que l’essència de l’ésser humà. Aquesta situació es visibilitza en: la pèrdua del sentit del col·lectiu, la soledat creixent i, l’augment de la violència.
Per fomentar l’acció col·lectiva i la connexió entre les persones caldria fomentar la cooperació, l’altruisme, la solidaritat i, tornar a recuperar el valor de la proximitat a les relacions humanes. És important, que la societat restauri la narrativa de les aliances, reorientant els vincles socials envers la confiança, el col·lectiu, el reconeixement, la companyonia i la solidaritat, abans que la insatisfacció, la individualitat i la infelicitat ens destrueixen com a persones.
Em venen al cap les paraules de l’Agustí, un infermer sevillà: “un paracetamol amb amor”. En aquest món cada cop més egocèntric i egoista, les paraules de l’infermer, ens conviden a recuperar el valor de la connexió humana i el valor de cuidar-nos els uns als altres amb empatia i estimació. Si, només l’amor potser l’antídot que alleugeri els mals actuals de la nostra societat, perquè allò que ens fa veritablement humans, són els vincles, com les mans esteses de la Mar. Una mà suau, discreta, tendra i firma, silenciosa, humil i, necessària.
Aprofito l’ocasió per desitjar-vos un molt Bon Nadal i un Feliç 2025 ple de Salut, Amor i molta Felicitat,
Mari Carmen Lozano Pareja
