Pregunta. Què és per tu Sant Adrià?
Resposta. Sant Adrià d’entrada és casa meva, on he nascut, he crescut i he viscut sempre. En segon lloc, diria que és una ciutat amb grans potencialitats que encara no ha estat suficientment explotades. I, en tercer lloc, el que diria és que és una ciutat amb quatre realitats socioeconòmiques completament diferenciades, que salten a la vista només que passegis pels barris. Que tenen a veure amb la frontera natural que és el riu, i amb la frontera artificial i arquitectònica que és l’autopista. Aquestes quatre realitats donen diferents condicions de vida a la gent, que tant des de l’ajuntament com des de les diferents administracions s’han d’abordar de forma diferenciada per caminar cap a la consecució de la igualtat d’oportunitats que al final és el que nosaltres proposem. Posar les persones, i la seva forma de vida, al centre de totes les polítiques i accions que es facin des de les diferents administracions perquè tothom tingui les mateixes possibilitats.
P. Com t’agradaria que fos la ciutat?
R. A mi m’agradaria que fos molt més participativa. Nosaltres constatem diàriament que les persones en si mateixes, de forma organitzada, tenen una gran potencialitat per transformar el seu entorn. Per fer polítiques comunitàries, fer accions col·lectives que puguin transformar el dia a dia dels barris. Això que parlàvem ara de la diferència de les realitats dels barris, veiem com, per exemple, els equipaments normalment estan concentrats en un barri determinat. O són els que tenen més vida i, en canvi, les persones que participen d’aquests equipaments, provenen d’altres barris. S’han de fer bones diagnosi del que es necessita, espais de participació i de construcció col·lectiva, com poden ser els consells de barri, els consells sectorials, de cultura, d’educació, etc. Haurien de ser dinamitzats i absolutament autosuficients com per fer propostes vinculades, que no siguin merament consultius o informatius. Per tant, ens agradaria que fos una ciutat molt més participada.
Això pel que fa a les persones. Evidentment, ens agradaria que fos una ciutat més neta, amb molta més qualitat mediambiental, no només per la qualitat de l’aire, que també. Estem suportant aquí tot un seguit d’infraestructura supramunicipal que són absolutament contaminants. Ens agradaria haver tingut un govern en els últims anys que fos corresponsable i coherent amb la realitat que tenim, com és el tema dels sòls contaminants. Tenim tot el passat industrial a Sant Adrià, especialment al barri de Sant Joan Baptista, però també als polígons industrials, i al barri de La Catalana, que estan amb una petjada del passat, com la platja contaminada i tancada. Són temes que s’han demorat durant anys. Hem tingut la Rambleta tres anys tancada perquè no es va voler fer cas del que els veïns i les veïnes havien vist, havien viscut. Es negava la realitat. Per això et dic que volem una ciutat més respectuosa amb el medi ambient. Una ciutat que, tot i ser la part petita d’aquesta Àrea Metropolitana, pugui defensar els interessos i els drets de la seva gent. I no acceptar, no només una infraestructura més, sinó caminar cap al tancament de les que hi ha, sigui Tersa o la que sigui. I, a més, exigir a la resta d’administracions i de municipis que siguin corresponsables. El que està patint la platja de Sant Adrià amb el col·lector de Llevant és insostenible. En canvi, és una estructura que està donant servei a una part de l’Àrea Metropolitana. Nosaltres patim les conseqüències de la deixadesa de la resta d’administracions i això no es pot tolerar de cap de les maneres.
“Ens agradaria que Sant Adrià fos una ciutat més participativa”
P. El medi ambient és una de les preocupacions de la ciutadania, com també la seguretat. Quina puntuació li donaries?
R. Nosaltres som els que defensem, per més que policia local, en comissions informatives, i el propi regidor Andrés Pozo ens hagin negat la major en el ple municipal, que és veritat que la seguretat és una qüestió de percepció. Hi ha un element de percepció i després hi ha unes dades que, negre sobre blanc, et diuen el que està passat a la ciutat. Però nosaltres som els que creiem que en el tema de la seguretat la qüestió va molt lligada amb el civisme i amb la comunitat. És a dir, no es tracta només de la presència dissuasòria de la policia local o de Mossos d’Esquadra en determinats espais. Nosaltres creiem molt en la policia de proximitat, aquell referent de barri, de centre escola, que interactuava quotidianament amb la comunitat. Que era un element de confiança, de referència. Recordo un policia local, del que ara mateix no recordo el nom, que a l’hora del tancament de les botigues estava allà passejant precisament perquè als anys 90 era el moment més fàcil pels atracaments.
Hem tingut històries puntuals, que han sigut feliçment reconduïdes, però que en el seu moment han generat molta alarma social, com van ser els atracaments a la sortida de l’Institut Manuel Vázquez Montalbán. I tornem al mateix. Estaven queixant-se les famílies al centre educatiu, i fins que no va haver-hi un reforç de Mossos, va ser tot molt lent. En canvi, si tens els camins escolars segurs, tens els comerciants compromesos amb això, tens una policia local de proximitat, i tens un reforç de Mossos, jo no dic que desaparegui el problema, però sí que el jovent que surt de l’institut se sentirà molt més segur i les seves famílies també.
Nosaltres creiem molt en la simbiosi i en la manera de treballar conjuntament entre administracions i ciutadania. Fem polítiques des de la ciutadania, per la ciutadania i amb la ciutadania. Per tant, és bàsic que tots els agents socials estiguin implicats.
P. Hem parlat de la seguretat, del medi ambient. Creus que aquests són els punts negres de la ciutat?
R. Nosaltres focalitzem molt el tema de la neteja i la seguretat. La neteja és terrible. Aquest tema també l’analitzem com la seguretat, amb la implicació que ha d’haver per part de la ciutadania. En el tema de la neteja ens neguem a posar més milions sobre la taula, amb tot el respecte per l’empresa de neteja i els seus treballadors, perquè és una qüestió d’incivisme. Els abocadors aquests incontrolats que s’han posat de moda ara jo crec que fan el servei per tota la comarca. Per què? Perquè no hi ha vigilància, no hi ha sancions, i és més fàcil venir aquí que saps que no et trobaràs ningú i ningú et dirà res.
P. I com s’atura l’incivisme?
R. L’incivisme ve, per una part, per l’educació i tot un seguit d’elements. Per exemple, si tu trobes unes persones que estan fent un mal ús de l’espai públic. Ara venia pel carrer de les Monges i estava ple de caques de gos, que m’he quedat sobtada. Si un agent de policia local, o un agent cívic, o un educador de carrer veu que una persona no recull la caca del seu gosset, en lloc d’obrir-li un expedient sancionador, el poses 15 dies a recollir caques de gos, les seves i les de la comunitat. Sé que no és la panacea, però si això li sumes espais amables i poses un pipi-can suficientment a l’abast perquè aquell animal pugui gaudir, i li poses un parc de gossos. Doncs, tot això, tots els elements perquè aquell incivisme no es produeixi, segurament el reduirem. Incívics sempre hi haurà. Però, per exemple, per què hem d’estar perseguint les persones que fan barbacoes a qualsevol parc quan no hi ha un trist espai de barbacoes a ciutat. Fem un espai de barbacoes, i amb molta més autoritat jo, com a veïna, li podré dir a aquella persona que fa barbacoes a un lloc on no està permès que les pot fer allà on és el lloc adequat. O a la plaça de la Vila, la canalla no pot jugar a pilota. Ja ho entenc, però per què no obrim els patis perquè la canalla pugui anar a jugar a pilota a les tardes? Està bé acotar els espais, però tu has de donar alternatives.
P. Penseu que el govern no escolta la ciutadania o no vol veure els problemes?
R. Jo crec que el govern no governa. Nosaltres vam estar dos anys reclamant el pla d’actuació municipal, que no existia, que costar crec que 12.000 0 18.000 euros amb una empresa externa a la qual li van dir les «35 propuestas estrella», que són les «35 propuestas estrelladas» perquè el van agafar i el van fotre en un calaix i allà s’ha quedat. Dit això, creiem que no govern, l’equip de govern gestiona, I gestiona a cop de queixa. Si li diuen que la gent se senta a les nits i fa molt soroll, doncs treiem els bancs. O que els indigents es renten els peus a les fonts, doncs treiem l’aigua de la font. Això no és així. Tu has de tenir un model de ciutat, has de fer pedagogia amb la gent. No es governa a demanda, no es gestiona a demanda. Tu tens la teva proposta, el teu model de ciutat, i si estàs validat per uns vots els porten endavant. El problema és quan no tens model de ciutat, o quan no ho saps explicar. Llavors vas fent pegats. Si no saps cap a on camina fas coses que són incongruents i, a més, al final vas creant realitats diferenciades. És el que et deia abans, no és el mateix l’ús que es fa de la via pública al Besòs, que el que es fa a La Mina, a Sant Adrià Nord, a Sant Joan Baptista, sense oblidar Verneda, Trajana, Montsolís i La Catalana.
“La senyora Filo i el seu equip de govern s’han gastat 24 milions d’euros extra en dos anys”
P. Si l’equip de govern no governa si no gestiona a demanda, si la ciutat està bruta i és insegura, per què la gent continua votant al PSC?
R. Crec que a la gent li costa canviar el vot. No ens hem d’oblidar que no ha governat ningú més que durant sis mesos d’una moció de censura que es va fer al Messeguer per part de Jaume Vallés, no ha governat ningú altre que no fos el PSC. Però també hem de recordar que d’aquelles majories que tenien fa deu anys avui en dia estan i governen en minoria. Per tant, la gent cada cop més li està retirant la seva confiança. Crec que aquesta darrera legislatura ha sigut, no diria traumàtica, però sí per no oblidar.
A mi m’agradaria posar una dada sobre la taula. Nosaltres, des del primer moment, hem votat en contra de totes les propostes de romanents que l’equip de govern ha fet. Ens ho han explicat del dret i del revés, nosaltres els hem fet propostes que no s’han recollit. S’han presentat propostes per romanents d’elements que no reunien les característiques del que havia de ser. No només sota el nostre criteri, sinó amb informes d’intervenció negatius. Però, la senyora Filo i el seu equip de govern s’han gastat 24 milions d’euros extra en dos anys. I molt per tapar nyaps que s’havien fet, com per exemple el concurs de neteja, que van haver d’afegir 3 milions d’euros més sobre la taula, que són justament els que feien de rebaixa, i per això van guanyar el concurs. De debò? De debò en quatre anys no han tingut temps de fer un control, que aquest és un dels grans hàndicaps també d’aquest equip de govern, que no controla. Estem tendint cada cop més a externalitzar-ho tot, i un quant ho externalitzem, ja ens oblidem, i al cap de quatre anys ens duem les mans al cap. Si no es fa bé, en comptes d’exigir a l’empresa que ho faci amb les condicions per les quals ha guanyat la licitació, contractem una empresa de més, els fem una pròrroga i els hi donem un milió d’euros més, licitem per un milió més. Això és una irresponsabilitat molt gran. Posar la ciutat mig bonica, mig neta de cara a les eleccions com l’ha posat, que tenim el diari de campanya que ho fa un altre diari de la ciutat que cada dia treu el que fa l’equip de govern amb 24 milions d’euros que teníem estalviats. I que l’interventor està dient que estem fotem l’ajuntament en crisi, a mi em sembla molt irresponsables. Per què, a més a més, aquí han anat convenis, convencions, i coses que no era necessari gestionar-ho així. Que s’haurien de gestionar pel camí correcte que és el camí de les subvencions. No com ara que han tret un plec de subvencions amb quatre bases diferents segons el sector del qual sigui l’entitat que opta a la subvenció. On s’ha vist això? En funció que siguis d’esports o de cultura tinguis unes normes o tinguis unes altres. Ho fan tot a la mida per contentar sempre la demanda que tenim, en comptes de tenir un model i explicar aquest model.
P. Si es donen els resultats el 28 de maig estareu a la taula amb altres partits per aconseguir el canvi?
R. Sí es donen els resultats estarem a la taula amb altres partits per poder fer el canvi del PSC, sí. A mi m’agrada molt poc especular en política i fer debats de situacions que encara no s’han produït. No vull ser presonera de decisions que hem pres abans que es donés la situació. Hem de ser curosos i curoses, però sí que és evident que nosaltres, durant aquest temps, durant aquesta legislatura, hem conformat una oposició activa, possible, fiable i que hem demostrat que podem caminar plegats i fer oposició al PSC. Fins al punt que li vam disputar la investidura a la proposta del PSC, i van guanyar per un vot. Fins aquest punt hem arribat. No va sortir bé, ho sabíem, tampoc són dels que anem als llocs sense saber com serà el resultat. Crec que forma part de la responsabilitat que tenim. Però si es donen els números explorarem totes les possibilitats per canviar el rumb d’aquesta ciutat cap al model que compartim amb altres forces polítiques. A ningú se li escapa que amb Esquerra Republicana hem tingut una bona sintonia en algunes propostes des de l’oposició, i evidentment també les hem tingut amb la Isabel Marcuello, que ja no es presenta, però ha sigut una part important i activa d’aquesta oposició a l’esquerra que hem conformat. Hem fet una part del camí, hem teixit les confiances, i esperem que la ciutadania ens vegi com una possibilitat real i ens reconegui com a tal.
P. Hi ha alguna línia vermella?
R. Home, no parlarem amb l’extrema dreta. M’estic tirant una mica a la piscina perquè parlo com a Irene Aldabert, però tinc al darrere una assemblea que és la que pren les decisions. Però conec la gent que està a Sant Adrià en Comú i no parlarem amb l’extrema dreta. El saludarem perquè som gent educada però poca cosa més.
Programa electoral de Sant Adrià en Comú
