Cada dia llegeixo la premsa (5 periòdics, a la biblioteca), la televisió, les notícies del migdia i de la nit. Quan rebo tota la informació veig que serveix per a molt poc, segurament el que és més important és el que escriuen, en cartes al director i les publiquen, ja que realment són els que viuen la realitat.
Uns parlen de la independència de Catalunya, sembla que s’han «assabentat» que en aquesta regió, sembla que com si s’hagi «descobert» que hi ha gas, petroli, minerals i això permetrà que Catalunya sigui independent. Altres notícies diuen que anem millor, encara que la compra ofegui a les famílies: els aliments pugin 15,9%. També ens informen que Davos dirigeix l’economia, però…..? No diu qui dirigeix a Davos, 2700 líders mundials marquen les solucions de la nostra economia ,entre ells Telefónica, Iberdola, BBVA,Santander, Naturgy, Cepsa i Ferrovial. Com no tenen solucions per a reactivar l’economia han optat per les fragàncies. Davant la cotització del ien o la situació del dòlar, de l’euro i l’IPC, posem una fragància al nostre apèndix nasal. Molts de nosaltres no ens assabentem, però pot ser que una olor pot lluitar contra el desànim econòmic.
Perquè clar qui no prefereix en entrar en una empresa, fabrica, nau o oficina fer olor una suau fragància estudiada per a pujar els ànims abans que qualsevol ambientador de lavanda fart fet olor per tots.
Com no tenen solucions per a reactivar l’economia les empreses han optat per les fragàncies.
En breu haurem d’entrenar la nostra glàndula pituïtària per a poder apreciar, en el grau que mereix, totes les fragàncies i altres ofrenes olfactòries personalitzades amb què ens delectessin les empreses. Les ments més plebees potser no ens n’adonem, però es veu que una olor pot lluitar contra el descoratjament econòmic. Ja no és cosa de l’economia, així, amb majúscules, ni estudis macro-econòmics, ni previsions anuals ni de resultats borsatirs.
Davant la cotització del ien o la situació del dòlar, de l’euro i l’IPC, les guerres i la contaminació, posem una fragància al nostre apèndix nasal.
Perquè clar qui no prefereix en entrar en una empresa, fabrica, nau o oficina fer olor una suau fragància estudiada per a pujar els ànims abans que qualsevol ambientador de lavanda fart fet olor per tots. L’objectiu és consisteix a aconseguir emocions positives, ruixant targetes, catàlegs i productes.
Quan sortim de l’oficina, envoltats d’un ambient que ens envaeixi de motivació i energia, amb gotes de «pachulí», roses i flors vàries i notem l’olor del carrer, el ranci perfum de formigó ens recordi d’un cop de ploma la pujada del cost de vida, l’atur i la baixada de la nostra capacitat adquisitiva.
I per últim ens diuen que Millet acabés en una residència per a complir la condemna, molts ens preguntem on hem de signar perquè ens fiquin allí, després d’estar condemnat per «robar».
Josep Megías
