Al meu entendre la llei de dependència està mal avaluada, amb el que respecte als malalts mentals. Cal estudiar nous barems que recullin de manera expressa la situació de les persones amb patologies mentals. Una nova presa de consciència per a aplicar la llei de manera homogènia, millorar la formació dels professionals encarregats d’aplicar el barem i una participació més activa dels psiquiatres en la classificació dels pacients. Els malalts mentals estan en desavantatge a l’hora de valorar el grau de dependència, perquè el barem no capta bé el seu grau de discapacitat i la major part són substituïbles de tenir un grau de dependència moderat, cosa que significa que seran mal avaluats. Moltes vegades com no presenten problemes motrius han entrat en les tramitacions amb valors erronis. Hi ha molts exemples que no han passat la llei de dependència i altres no han pogut pujar de grau, fins i tot que els informes psiquiàtrics indiquin el contrari, amb molts problemes d’adaptació a la vida normal. Segurament haurien de viure un mes amb què han decidit que no es mereixen entrar en la llei de dependència, ni pujar de nivell , fins i tot tenint informes d’avaluacions del 66% i dificultats d’orientació, incloent-hi la de poder anar en transports públics. Actualment es cobra 153 euros per persona, suposo que amb aquesta quantitat poca cosa es poden fer, i perquè no, els augments que es realitzen són una veritable vergonya en els temps que vivim. Bo amb això acabo, suposo que com sempre no servirà per a res. Els ministres ja s’han augmentat el sou 4% i als altres que s’espavilin.
Josep Megías
