Normalment solc escriure els temes molt reduïts, però en aquest cas pot ser que m’allargui una mica.
El meu avi, Joan Vergés Brugues, va néixer a Tortella, província de Girona l’any 1898. Durant tota la seva vida es dedicà a la construcció. Marxa de Tortella en direcció a Sant Adrià, ja que tenia família que fa temps que estaven i li van dir que hi havia molta feina a Barcelona. Va començar treballant per a un constructor de la zona i amb el temps per al Foment.
Aquí va fer el seu treball com a encarregat a l’Hospital de l’Esperit Sant i en les seves ampliacions, el cinema Recreo, la fàbrica de sabó que està al costat de la gasolinera de Santa Coloma, la capella dels germans gabrielistes, la cúpula de l’església de Sant Adrià Nord, que per cert es va caure i va estar un any completament enguixat, i Torre Baró, que pujaven materials amb rucs i no van acabar l’obra, perquè es va morir la filla de l’amo. La meva mare es va casar el 1946 a la capella de Sant Gabriel. Durant la guerra civil, em comentava que un alcalde de Sant Adrià li va demanar si el podia passar a la frontera francesa, ja que havent nascut a Tortella segurament podien autoritzar-li el viatge. Van quedar d’acord i que si li passava alguna cosa es farien càrrec de la seva família. El meu avi va marxar cap a Tortella, va agafar un cistell i va pujar per la muntanya a recollir bolets fins a França i va passar sense cap problema. També em va dir que la guàrdia civil va portar una fotografia d’un germà de Sant Gabriel, se la van ensenyar si el reconeixia i ell va dir que no, però estava en un galliner del terrat amagat, en els baixos de la seva casa hi havia una vaqueria, que era al carrer Nebot 17. Recordo que cada diumenge anava al teatre amb la meva àvia i a les sardanes de tota Catalunya i en la seva ràdio s’escoltaven sardanes. Quan es jubilà, cada nit llegia «el noticiero» i tenia un almanac que cada dia arrencava la fulla i per darrere sempre hi havia alguna lectura, en la taula tenia un porró amb vi i al matí es menjava una dent d’all i un glop de vi i marxava a treballar. També tenia un camp a prop del riu Besòs, entre la Fàbrica de cartons i l’escorxador, en aquesta fàbrica treballava la meva àvia.
Josep Megías
