Actualment s’està aplicant la major il·legalitat de la doble imposició, a Europa. Els espanyols sempre ens diferenciem de tots, aquesta llei canvia segons l’autonomia que vius. La constitució diu que tots som iguals davant la llei, segons sembla aquest impost no és constitucional. Quan et jubiles també cobren IRPF i després de pagar tots els impostos, quan un arriba al final de la seva vida i dorms tranquil i satisfet per haver complert puntualment amb les teves obligacions fiscals, l’Estat torna a convertir-se una altra vegada en el beneficiari de la teva Herència, parcialment en el millor dels casos (si els teus descendents poden pagar els impostos corresponents, abans de prendre possessió dels béns) o totalment en molts altres casos de Comunitats abusives, que acaben convertint-se en l’únic hereu, al no tenir possibilitats reals de pagar els impostos. Aquí com més anys passen, més evident es fa la doble imposició per a cobrir els elevadíssims sous oficials dels polítics que superen ja el mig milió de vividors dels Pressupostos de l’Estat a més d’uns dos milions i mig de Funcionaris amb sous més moderats i ajustats a la realitat.
Però al voltant de la política actual, han proliferat el nombre d’assessors, i alts càrrecs posats a dit , i quiosquets per a poder finançar-se legalment dels Fons Públics, que no hi ha manera de reduir el Dèficit Públic que per contra augmenta exponencial-ment en la mesura que el nostre Deute Públic es multiplica.
I ara el problema es minimitza, perquè no es paguen interessos d’aquest DEUTE que ja supera el 115% del Producte Interior Brut, és a dir de tot el que es produeix a Espanya en gairebé catorze mesos de treball de tots els espanyols, sense cobrar res. Espero que en un temps no gaire llunyà aquestes «il·legalitats» canviïn, però em temo que no serà així, ja que els que governen, no tenen aquest problema.
Josep Megías
