Ahir 2 de juny es va fer balanç dels tres primers anys de VESTA, un projecte pioner per oferir acompanyament a dones amb infants a càrrec i en situació de sensellarisme al Besòs. La valoració es va fer en un acte al Consorci de Besòs que va comptar amb la participació de la presidenta del Consorci del Besòs i Consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Silvia Paneque i de l’alcaldessa de Sant Adrià de Besòs, Filo Cañete.
El projecte està adreçat a famílies monomarentals que pateixen situacions d’exclusió residencial greu, a les que es facilita habitatge temporal i acompanyament social, coordinat amb els serveis socials del municipi on viu cada família. Durant aquests 3 anys i mig s’ha ofert atenció a 21 famílies monomarentals, amb un total de 60 persones, en 20 habitatges (4 a Sant Adrià de Besòs, 4 a Santa Coloma, 8 a Badalona i 4 a Montcada). 1 família va ser alta i va sortir del programa a finals de 2023.
La Consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Silvia Paneque, va valorar « la bona feina de VESTA com a projecte d’acompanyament per a dones amb fills i filles a càrrec que no tenen una llar on viure. És per això que el Govern, amb el Consorci del Besòs, fem d’engranatge entre entitats i institucions per donar suport a programes com aquest”. Per a la Consellera “VESTA és habitatge, família, suport, dones i oportunitats. Serveix perquè les persones vulnerables puguin recuperar la dignitat el més aviat possible i, per tant, sentin l’estima pròpia i la dels altres”. També va destacar que “El Govern de Catalunya ha situat l’objectiu de l’habitatge com a prioritari, perquè totes les famílies d’arreu del país mereixen poder viure a Catalunya a un preu raonable”.
L’alcaldessa de Sant Adrià va subratllar que «l’èxit del programa VESTA rau en la seva mirada integral per combatre el sensellarisme en un dels col·lectius més vulnerables, les famílies monomarentals, i en el seu enfocament col·laboratiu». Per a Filo Cañete «el tret diferencial és l’ acompanyament global a les dones participants en tres aspectes fonamentals: les necessitats bàsiques, l’habitatge i la inserció laboral. La segona clau del seu èxit és la col·laboració públic-privada i la bona entesa entre les diferents administracions i entitats del tercer sector, que coneixen profundament aquest àmbit». Cañete va assenyalar també que el sensellarisme és una realitat social molt complexa, «però el VESTA l’està abordant amb resultats molt positius i de manera pionera al Besòs, estic segura de que serà un model que seguiran altres ciutats».
Un acompanyament holístic i intensiu
Les famílies ateses parteixen d’una situació de molta fragilitat que afecta moltes àrees de la persona. A la manca d’habitatge, se sumen la pobresa econòmica, les necessitats d’acompanyament social, psicològic, de formació i ocupabilitat. Cal mencionar que la majoria de dones acompanyades al programa han patit, a més, violència masclista. Amb aquesta situació, VESTA ofereix un acompanyament holístic per tal d’afavorir la recuperació de les persones i l’estabilitat residencial, sempre basant-se en l’empoderament de la persona atesa.
De l’avaluació qualitativa del projecte realitzada per Albert Sales i Laura Porzio, investigadors de l’Institut Metròpoli, se’n desprenen les conclusions següents:
- Les llars monomarentals en situació d’exclusió residencial tenen necessitats complexes que impliquen la coordinació de diferents sistemes d’atenció. En el cas de VESTA, s’ha detectat que l’acompanyament social intensiu ha estat especialment efectiu. Ha permès la construcció de vincles de confiança entre participants i professionals que ha afavorit els processos de recuperació.
- L’habitatge estable s’ha erigit en l’element clau en la recuperació de les famílies. D’una banda, poder dotar d’un habitatge per a cada família ha millorat les relacions maternes filials i la criança; d’un altre, un espai físic per refer el propi projecte de vida s’ha vist imprescindible per trencar amb la violència masclista i familiar.
- L’acompanyament intensiu i l’estabilitat residencial fan emergir problemes i traumes causats per les violències viscudes, que posen de manifest la necessitat d’un acompanyament prolongat en el temps per curar ferides profundes. Els tres anys d’estabilitat residencial s’ha evidenciat que tenen un important impacte positiu a les vides de les participants, alhora que s’han vist insuficients per poder accedir al mercat de l’habitatge, que compta amb barreres com el preu del lloguer.
- En les famílies monomarentals sense xarxa social de suport, la conciliació entre formació/ ocupació i tasques de cura i criança és molt complicada. I s’ha posat de manifest la necessitat que els suports per a la inserció tinguin en consideració aquest factor d’exclusió del mercat laboral.
- També s’ha observat que obtenir rendes a través de prestacions és prioritari per algunes de les dones soles amb fills i filles a càrrec, degut a la impossibilitat d’incorporar-se a una activitat laboral a temps complet o parcial.
- Un altre resultat de l’estudi ha estat que l’estabilitat residencial redueix la demanda de serveis d’emergència, tant en l’àmbit social com en el sanitari.
VESTA es tracta d’una iniciativa conjunta dels Ajuntaments de Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs i Montcada i Reixac, de les entitats del Tercer Sector Càritas Diocesana de Barcelona, Fundació Formació i Treball, Fundació Mambré i Sant Joan de Déu-Serveis Socials, i també del Consorci del Besòs. Compta amb el suport de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i de l’Ajuntament de Barcelona.
