Hi ha una cosa que sabem, però no acabem d’entendre, una d’aquestes coses són les factures de l’aigua. Quan revisem les factures, podem veure que hi ha uns conceptes, com subministrament de l’aigua, cànon de l’aigua, tractaments, iva, taxa metropolitana, consum etc. Sembla que tal com estan les factures de l’aigua, estan pensades per a penalitzar als estalviadors d’aigua. Un exemple està en què hi ha factures de despesa d’aigua zero i es paga 44 euros.Ens estan dient que hem d’estalviar aigua i que hem de ser solidaris i, d’altra banda, tal com els comento castiguen el que estalvia aigua i premien al que gasta aigua. Tenim un problema addicional, els costos fixos són massa alts i les tarifes no incentiven l’estalvi d’aigua i penalitzen als habitatges que consumeixen poca aigua. Crec que haguessin de reduir el número de blocs que tenen les tarifes. El primer bloc hauria de ser d’un preu ajustat per número de residents. Segon abaratir els elevats costos fixos que s’apliquen en algunes ciutats, canviant els costos del sistema als blocs de consum més elevats. Tots aquests temes corresponen als «ajuntaments» i companyies d’aigua, que realitzin un bon manteniment per a reduir les perdudes d’aigua i portar acabo les campanyes de conscienciació necessàries que potenciïn l’estalvi. Tenim unes perdudes de fugides, trencaments i avaries en la xarxa que superen més de 38 litres diaris per habitant i també tenim per errors de mesura, fraus i consums autoritzats no mesurats més de 24 litres per habitant. Totes aquestes perdudes passen a l’encariment dels blocs de càlcul i al final repercuteixen en el preu de l’aigua.» Només ens recordem de Santa Bàrbara quan trona».
Josep Megías
