Cada final d’any molts fem un propòsit, deixar de fumar l’any vinent. Abans de seguir amb aquest tema volia comentar com s’inicia fumar. Segurament els inicis poden ser molt diferents, però em centraré en un cas. En 1960 venien tabac solt en alguns quioscos. Amb el temps ja es podia comprar en els estancs i s’ajuntaven tres o quatre joves i compraven un paquet, que després es repartien els cigarrets. Als 18 anys ja cadascun es comprava els seus paquets de tabac , ja que treballaven i li ho podien costejar i que dir durant el servei militar. Molts eren els fumadors en el món i fins i tot en els ambulatoris els metges fumaven, convidar a fumar uns als altres era completament normal i una manera de relacionar-se. Però les coses van començar a canviar. Van començar les prohibicions en els llocs públics, en les empreses i els que fumaven puros són els que van tenir més problemes, ja que duraven massa temps encesos. Llavors van sorgir les farmacèutiques i van iniciar les pastilles, xiclets i pegats per a deixar de fumar. El que els fumadors no sabien és que en substituir el tabac per les pastilles, estaven canviant de dependència i després tindrien el problema de deixar les pastilles. Volia dir-los per a acabar que jo vaig intentar deixar de fumar més de 4 vegades i no ho aconseguí.Fins que un dia vaig dir, ni tabac, ni pastilles i ho vaig aconseguir. Amb aquesta reflexió vull dir-los que crec que és un problema de voluntat. Segurament necessitem una motivació i això ha de ser difícil d’aconseguir però no impossible.
Josep Megías
