La Colla Castellera de Sant Adrià de Besòs va ser l’entitat més votada en la darrera Mostra d’Entitats que es va celebrar a la plaça de la Vila el passat mes de maig. Quan li diem al seu president, l’Albert Escudero, li estranya, perquè “no vam fer res de l’altre món”. Deu ser que és una entitat molt estimada a la ciutat, tot i no estar passant pel seu millor moment. Amb la pandèmia de Covid19, el confinament, la nova normalitat, les colles castelleres, com tota la societat, van haver d’aturar la seva activitat. Això va comportar incertesa i sobretot pèrdua de castellers. L’entitat forma part de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, que és qui donava consells sobre les mesures de seguretat que havien de prendre les colles quan es va reprendre l’activitat el 2021. “Teníem de tot, mascaretes, gel hidroalcohòlic. La gent va venir amb moltes ganes, però de nou vam haver d’aturar-nos. Aquesta vegada vam esperar una mica més a tornar a obrir, perquè primer està la salut, però això va provocar que la gent es desconnectés una mica”.
I ara costa tornar a agafar embranzida. “Tenim molt poca canalla. Alguns s’han fet grans, altres han marxat. I els que eren estudiants quan vam començar ara s’han de guanyar la vida i deixen els castells”, explica l’Albert. Tampoc han tornat a fer tallers a les escoles i xerrades als CAUS. “Crec que no estem en el moment de fer aquestes activitats que fèiem abans quan encara continua el Covid19 i fem bombolles i tot això per evitar contagis”.
La coordinadora ha deixat aquest any de marge per les colles, perquè no només pateix la de Sant Adrià. “Petites, mitjanes, grans, totes patim ara. Si no surts a plaça perds la camisa, però des de la coordinadora ens han deixat un temps perquè tothom torni amb més força”.
D’això, de força, no li faltava gens a la colla adrianenca, coneguda com Els Passadors en honor a uns dels oficis més antics de la ciutat. Els dels homes que portaven a coll-i-be als ciutadans que volien creuar el Besòs quan les tradicionals crescudes, o besosades, s’emportaven els ponts sobre el riu. Quan es van constituir com a entitat, el 14 de maig de 2013, no eren molts, però tenien moltes ganes de fer castells i reivindicar la cultura catalana i la identitat adrianenca. A poc a poc van créixer, fins a arribar a tenir unes 100 persones per fer castells. Tota una senyora colla que va tenir l’apadrinament de les colles de Viladecans i Badalona, i més tard la de Terrassa, amb la que han compartit moltes Diades de l’11 de setembre a Sant Adrià.
El dia gran dels inicis de la colla va ser el 6 de setembre de 2014, en plena Festa Major, quan celebren el seu bateig amb la camisa de color bordeus, el color de la senyera de Sant Adrià. No tot va sortir perfecte, perquè no aconsegueixen fer els primers castells de sis, però només cinc dies després, a la Diada Nacional de Catalunya, arriba el seu primer 4d6 fruit de moltes hores de feina. “En el nostre millor moment érem la millor de les colles de sis, perquè vam arribar a fer un pilar de cinc, que era el que ens diferenciava de la resta de colles de sis”, recorda el president.
El més important per una colla castellera és tenir pinya, massa social que treballi als assajos per fer castells amb seguretat i portar-los a plaça amb garanties. “Aquest és el problema que tenim ara, la continuïtat, que la gent vingui als assajos i no només a plaça”. Li preguntem si la colla corre el risc de desaparèixer. “A veure, el risc existeix, però existeix sempre. És veritat que quan tens una dinàmica cap amunt és més fàcil que et vingui gent. Pot passar amb colles petites, mitjanes i grans. Però com a entitat encara estem molt vius”, afirma l’Albert.
Una de les activitats que demostra que els castellers són una entitat molt viva és la campanya “Pit i ovaris”, que van engegar el 2017 per recaptar diners per les dones afectades de càncer de mama i que encara està activa. Van fer, amb la col·laboració amb Nostres Tradicions, l’empresa que els subministra la roba, un mocador de color rosa amb la frase “Pit i ovaris”, El que recaptaven el van destinar en un principi al Grup Àgata (Associació Catalana de Dones Afectades de Càncer de Mama). Després de cinc anys, continuen venent mocadors i contribuint a aquesta causa social.
Perquè Albert, com la resta de castellers, tenen molt clar que això no només va de fer castells humans. “Volem contribuir a la societat, i això ho continuarem fent sempre, com a entitat o com a colla”. Per això continuen treballant amb altres associacions de la ciutat, com ha passat a la Mostra d’Entitats de Sant Adrià, al Saló de la Infància i la Joventut “Adrilàndia” o amb el llibre “Els passadors i la serp ferotge”, impulsat per Unesco Sant Adrià i Dones del Futur. Albert també recorda amb estima els programes de ràdio que feien mensualment a Ràdio La Mina.
També tenen una gran relació amb l’Associació SAmBa-So, que va sorgir d’un membre de la colla i de la que formen part altres castellers. “Compartim una part de la Nau del carrer Gravina i tenim una molt bona relació. De fet, compartíem estand a la Mostra”, explica l’Albert.
La realitat, ara com ara, és que són una mitjana de 15 persones als assajos, i així és molt difícil treballar. Ara tornaran a assajar als jardins del Museu d’història de la immigració de Catalunya, el MHIC, a la Masia de Can Rigalt, al costat de l’arc. Volen tornar a plaça i esperen poder fer pilars a la Diada amb la Colla Castellera de Terrassa, com sempre han fet.
El president dels Passadors té confiança en el futur de l’entitat i de la colla. De fet, ja està pensant en l’any vinent, quan celebraran els deu anys de vida. “Amb una festa, com vam fer amb els cinc anys. I potser un llibre, és una idea personal que tinc que em faria molta il·lusió. Seria molt bonic recopilar fotos i històries, perquè això és el millor de ser casteller, la gent que coneixes, les relacions que es creen”, comenta l’Albert.
Els Castellers de Sant Adrià obren les portes a què tothom qui vulgui ho provi. Perquè tothom pot ser casteller, no cal cap condició física especial, només ganes, compromís i deixar el protagonisme al marge. Per l’Albert, el més engrescador, i que ell va viure en primera persona anys enrere com a cap de colla, és relacionar-te i parlar amb persones de 80 anys per indicar on s’han de posar, i després parlar amb la canalla de 6 anys que no té clar si pujar o no. “En un castell tothom és important. Si un castell funciona no és per una persona, és perquè tothom ha fet la seva feina. És tan important l’enxaneta com la gent que tanca la pinya i que garanteix que si el castell cau, ningú es farà mal. S’ha de treure el protagonisme de la gent i repartir-ho entre tots”.
Perquè, com diu l’Albert, si no tens pinya no tens castell, si voleu formar part dels Castellers de Sant Adrià us podeu posar en contacte amb ells per correu al mail castellersdesantadria@gmail.com; per facebook a @castellers.desantadria; o per twitter a @CastellersdeSA. Al següent enllaç trobareu la seva pàgina web.
