Unes 50 persones van participar de l’acció sorpresa d’Anticapitalistes davant la central tèrmica d’Endesa a la desembocadura del riu Besòs el passat dissabte 22 de gener. La protesta estava emmarcada dins la campanya confederal Decidim-ho tot i volia assenyalar l’oligopoli energètic per lucrar-se amb la pujada del preu de la llum i com a responsable de la crisi climàtica. Anticapitalistes considera l’espai on es va desenvolupar l’acció exemplar i paradigmàtic de l’actual model energètic perquè també s’hi ubiquen instal·lacions de Naturgy, l’incineradora Tersa i la depuradora d’aigües residuals.
Es va desplegar una pancarta amb el lema “L’economia al servei de la gent”, es van corejar càntics a favor de la nacionalització d’Endesa i diversos parlaments van, d’una banda, criticar els impactes socials i ambientals del sistema energètic, i, de l’altra, defensar transformacions radicals per la democratització de la producció, la distribució i el consum d’energia.
A la concentració van participar activistes de plataformes veïnals i ecologistes dels barris propers a les plantes com Aire Net i Marea Verda de Sant Adrià que han denunciat reiteradament que aquestes instal·lacions són focus de sorolls i contaminació de l’aigua i de l’aire incompatible amb la qualitat de vida del veïnat. Des d’Aire Net es va explicar la seva lluita per aconseguir el tancament de la incineradora Tersa i Marea Verda va posar l’accent en la gran quantitat de problemes socioambientals que pateixen els barris del Besòs fruit d’un model que només contempla els beneficis de les empreses.
Així mateix, l’associació Els Verds Badalona, membres de la plataforma per la conservació de les Tres Xemeneies, van denunciar el PDU que afecta aquests terrenys com una gran operació especulativa de la mateixa Endesa, del Santander i del BBVA juntament amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona i altres administracions públiques. Aquest projecte pretén que es construeixi un nou barri de quasi 2.000 pisos i un ‘hub’ audiovisual als antics terrenys de les Tres Xemeneies.
Aquesta acumulació de conflictes socioambientals en una mateixa zona oblidada i perifèrica va fer que Anticapitalites volgués visibilitzar que es tracta de problemes que van més enllà de la dimensió barrial i local i que estan connectats amb un model de societat i de país que cal deixar enrere “beneficis milionaris per a uns pocs, pobresa per a la majoria i explotació irracional dels recursos naturals fins a esgotar-los i posar en risc les nostres condicions de vida.”
Per què reivindicar un referèndum sobre les elèctriques i l’habitatge?
Anticapitalistes descriuen l’oligopoli com “un grapat de grans empreses fruit de dècades de privatitzacions que s’omplen les butxaques amb la pujada de la llum i que treballen sense descans perquè res no canviï amb la transició energètica”.
Denuncien que les empreses més contaminants es volen presentar com la solució a la greu emergència climàtica quan són part del problema. A més, l’organització anticapitalista considera que “els interessos d’aquestes mateixes empreses passen per davant dels drets i preocupacions de la majoria tal i com també està passant amb la inflació generalitzada, amb la reforma laboral o amb la llei d’habitatge estatal”. Per aquest motiu, no es prenen decisions legislatives a l’alçada dels problemes existents com la pobresa energètica, l’emergència habitacional o la precarietat laboral i vital.
Davant d’aquest escenari, la campanya Decidim-ho tot proposa avançar de forma decidida per defensar els interessos de les classes populars i fer-ho amb més democràcia econòmica. Al conjunt de l’Estat espanyol Anticapitalistas porta fent difusió, accions i recollint suports per la campanya des del passat mes d’octubre.
La reivindicació principal és que el Govern convoqui un referèndum (segons les competències previstes la Llei Orgànica de Referèndum 2/1980) perquè sigui la
ciutadania qui decideixi democràticament sobre el mercat de l’habitatge i el mercat
elèctric. Les preguntes del referèndum que es proposen girarien al voltant la
socialització dels habitatges en mans de grans empreses privades i de les grans
empreses energètiques, (com Endesa i Naturgy) per orientar aquests béns comuns
cap a les necessitats i no cap als beneficis privats.
