Pregunta. Què és per tu Sant Adrià?
Resposta. Per mi com a Àngel és la meva ciutat. És el meu racó del món, aquell lloc del món al qual jo li dic casa.
P. Com t’agradaria que fos?
R. M’agradaria que les adrianenques i els adrianencs quan ens penséssim ens deixem de pensar en negatiu. Tot sovint, quan parles amb la gent al carrer, jo que he estat també molt en entitats, i que encara hi soc i hi continuaré passi el que passi el dia 28, tinc la sensació que ens menystenim. A Sant Adrià hi ha molta decepció, sobretot en les adrianenques i els adrianencs que porten molt temps a la ciutat. A més, hi ha una sensació que res canviarà. Quan tu vas psicòleg, jo hi he hagut d’anar, perquè tens un procés depressiu, el que intenta el o la terapeuta és que canviïs la teva mentalitat. Per això ens presentem nosaltres, per canviar aquesta mentalitat. Deixar-nos de pensar en negatiu i pensar en positiu. No és una utopia. Hi ha fonaments per pensar-ho. Tenim gent amb molt de talent a Sant Adrià. Moltes vegades pensem que a Sant Adrià no tenim gent que aporti valor afegit, que sigui potent en el món de la cultura, i de sobte te’ns vas a una fira a Barcelona o a una altra part i et trobes algú de Sant Adrià i ni tan sols el coneixes. No ens sobra talent, però el tenim i l’hem de posar a jugar. Per això hem de confiar que podem pensar en Sant Adrià en positiu, perquè tenim moltes potencialitats. Si algú dibuixés un lloc on posar-se avui a l’Àrea Metropolitana de Barcelona dibuixaria Sant Adrià. Tenim les tres xemeneies, tenim el port digital, tenim la gran aposta que s’ha fet des de fora per Sant Adrià. Tenim el talent, ho tenim tot. El que ara hem de fer és nosaltres mateixos repensar-nos. Canviar la nostra mirada. I sortirem d’això perquè tenim fonaments per poder-ho fer.
P. Cal un canvi de mentalitat i també un canvi polític en el govern de la ciutat?
R. Cal un canvi polític, no només en el govern, també a l’oposició. Evidentment, el Partit Socialista porta molts anys governant, i quan un porta molts anys governant el primer problema és que es pensa que la casa és seva, i com que es pensa que la casa és seva pot fer el que vol. Informar del que vol. I quan no són capaços d’aprovar els pressupostos tiren el retret a l’oposició que els han deixat sense pressupostos. No és veritat, ets tu qui no ha tingut la capacitat d’aprovar els pressupostos. No l’has tinguda tenint 8 de 21, que no és una majoria absoluta però és una minoria àmplia com per poder tirar-ho endavant i no has sigut capaç. Però és que a l’oposició també li hem de dir que això no va de canviar sigles, això va de transformar la ciutat, va de canviar polítiques de veritat. A la gent no l’importa si l’alcalde es diu d’una manera o d’una altra, això no té cap importància per la gent. El que té importància per la gent és que Sant Adrià deixi de ser, com moltes vegades ens han dit i que malauradament encara és veritat, l’abocador de Barcelona. Que Sant Adrià deixi de tenir un govern que deixi de dir “sí bwana” a tot el que li arriba. Per sort amb les tres xemeneies encara hem tingut un bon criteri per part d’altres administracions perquè tampoc hi ha hagut una veu adrianenca, un poder polític real adrianenc que es fes efectiu en el PDU de les tres xemeneies.
Per això, a aquestes eleccions hem de canviar el PSC, però també hem de canviar l’oposició. Aquí és on nosaltres ens reivindiquem. Malauradament, no hem sigut aquests quatre anys a l’Ajuntament. Ara venim amb tota l’energia d’haver estat fora, d’haver-nos airejat, d’haver vist les coses d’una altra manera, i amb tota l’empenta per, no només voler canviar el PSC, òbviament, sinó també canviar l’oposició i espavilar-los. I si es pensen que nosaltres som una crosa, no ho som. Qui pensi que perquè volem canviar el PSC donarem recolzament, això va de polítiques.
“Quan un porta molts anys governant es pensa que la casa és seva”
P. Heu estat quatre anys fora del consistori. Quins arguments li doneu a la ciutadania perquè us voti i poder tornar a entrar?
R. Perquè nosaltres tractem temes que la resta no tracten.
P. Com per exemple?
R. Per exemple, soterra l’autopista. D’acord, no és una cosa que es pugui fer en un dia, no serà així. Però posar sobre la taula soterrar l’autopista, és quelcom que s’ha de fer. A Badalona ho fan. Per on es pensen que passarà l’autopista fins a Badalona? Passa per Sant Adrià. Nosaltres hem de saber què volem per soterrar l’autopista i hem d’anar a l’administració autonòmica en aquest cas o al govern del país i haver pactat prèviament el que nosaltres volem fer i vendre-lo. Però ho hem de posar sobre la taula, i sembla que per a la resta de partits l’autopista sigui magnífica. Hi ha molta gent que pateix les repercussions d’aquesta autopista. Portem una ferida de més de 50 anys, i és quelcom que ens divideix, ens parteix les infraestructures. Jo treballo en el món de la infraestructura, i no estan per separar-nos, estan per unir-nos. Doncs aquí tenim un màster en infraestructures que ens separen. Per això ho hem de soterrar. Evidentment no ho farem en dos dies, és un procés llarg i la gent ho ha de saber, però nosaltres som els únics que diem de posar el fil a l’agulla.
Aquest és un exemple, però també, i sense matisos, nosaltres no demonitzem l’ocupació. És evident que hem de lluitar contra l’ocupació il·legal. Hi ha qui passa de puntetes. Nosaltres no, nosaltres diem que hem de lluitar, hem de donar les eines per estar al costat de la gent per evitar les ocupacions. Evidentment la nostra competència són els Mossos d’Esquadra, però almenys acompanyar la gent sí que és la nostra competència. Nosaltres hem d’estar acompanyant la gent, ajudant a qui està afectat per aquesta ocupació il·legal i fer la feina que ens toca fer.
P. Quina puntuació li doneu a la seguretat a la ciutat?
R. Un 4.
P. I com es millora?
R. Ens falten recursos de policia local. Et posaré un exemple. Per una entitat, fa un any i mig vam muntar un concert. Encara hi havia les restriccions derivades de la pandèmia, i havies de complir uns requisits. Nosaltres els havíem complert tots, però va venir al final del concert la policia local per veure que tot estigués bé. Vam venir dos cotxes de la policia local. Doncs eren els dos únics cotxes de policia local que hi havia aquella nit a la ciutat, una nit de juliol. A més anava sentint per la comunicació interna que hi havia altres serveis a fer a la ciutat en aquell moment. Crec que ens falten recursos, però també gestionar millor. La gent ha de veure la policia al carrer. La gent se sent desemparada. Pensa que si et donen un cop al carrer, qui et vindrà a ajudar? Quan tens 20, 30, 40 anys encara sents una certa fortalesa, però i la gent gran? La gent necessita veure la policia, no només tenir-la. Podria haver-hi agents de barri, crec que tenim la mida i el volum poblacional perquè hi hagi agents de barri, el teu policia de referència. I després, i això és molt important, al barri de La Mina necessitem les patrulles mixtes de Mossos i policia local. Esquerra Republicana diu que és el govern de la Generalitat que més aposta per Sant Adrià, cosa que no és veritat. Jo li diré al Rubèn quan arribi el dia 29 de maig que anem al departament d’interior i no ens movem d’allà fins que tinguem el compromís de tenir aquestes patrulles mixtes de Mossos d’Esquadra i policia local que les vam tenir. Vam venir, es van fer una foto, van estar una setmana i mitja i ja no han tornat.
P. Per què són importants aquestes patrulles mixtes?
R. Perquè tindrem molta més eficàcia per lluitar contra tot el que passa a La Mina, contra les màfies, les drogues, i alguna cosa més que passa allà. Tindrem molt més ordre a La Mina, necessitem ordre, a tota la ciutat, però La Mina és un cas en el qual necessitem ordre i també, i en això la policia local pot ajudar també, actituds cíviques. Perquè aquests agents cívics, que també necessitem a La Mina, i a tota la ciutat, no són autoritat. Moltes vegades, en barris conflictius es troben que moltes vegades necessiten una protecció per poder fer la seva feina. Doncs això ho fa la policia local. Clar, si tenim els recursos limitats que tenim, necessitem l’ajuda d’un altre cos policial, en aquest cas Mossos d’Esquadra.
“Volem canviar el PSC però també l’oposició per espavilar-los”
P. A banda de la seguretat, quins altres problemes us trasllada la ciutadania?
R. Sobretot un, que és que la ciutat està bruta. Hi ha comerciants, i del centre, de la plaça de la Vila mateix, que tenen una fusta al clavegueram perquè no surtin les rates. Avui, tenim una ciutat molt bruta i un punt insalubre. Tenim una plaga de rates des de fa temps que no s’ha solucionat, i també d’altres com l’escarabat vermell al barri del Besòs. Això no pot passar. La gent està molt preocupada. Qualsevol persona que et trobes et parla de neteja i de seguretat. I tenen raó. Tenim una ciutat bruta perquè tenim un govern que viu en la inèrcia i en la deixadesa. Allò que diem en català de qui dia passa any empeny. No té il·lusió per la ciutat. Quan tu tens il·lusió, quan tens afecte per una cosa, la cuides. I tenim una ciutat bruta, al centre, a Sant Joan Baptista. Vam tenir un problema molt greu i que va trigar molt a resoldre la senyora Raquel Sánchez, la ministra de transport, amb les deixalles a les vies d’Adif. Que no dir del barri de La Mina. Però fins i tot a barris nous com La Catalana o el Front Litoral, avui tenen problemes de neteja. Què hem de fer? Doncs revisar el contracte que tenim amb la subcontracta de la neteja i sobretot hem de canviar com pensem la neteja en aquesta ciutat perquè és totalment insatisfactòria.
P. I perquè creus que la ciutadania encara continua donant suport al PSC? Té por del canvi?
R. Bé, si mires les dades històriques, el suport ha baixat bastant. Van arribar als sis regidors el 2015, el 2019 vuit regidors. Doncs, aquí, autocrítica, perquè la gent de l’oposició no hem sapigut, en temes importants, anar a la una o almenys tenir una coordinació, i perquè estem més preocupats de quina quota tenim que de les polítiques reals. També és veritat que el que va passar el 95, es va fer una amalgama tan gran per fer fora a l’alcalde que hi havia en aquell moment, el Messeguer del PSC, que era un poti-poti difícil de conjuntar. Potser aquesta mala experiència també és hereditària. Bàsicament és perquè no sabem comunicar-li a la ciutadania que és possible una alternativa, i perquè tot sovint l’oposició no ha sapigut buscar els punts d’unió entre sí per poder dur a terme aquestes polítiques. Reitero el que he dit al principi, això no va de canviar sigles, això va de transformar la ciutat, i per transformar la ciutat hem de fer les coses molt diferent de com ho hem fet fins ara. Hem de trencar la mentalitat imposada pel PSC i crear una de nova. Canviar la del “no es pot” per la del “sí es pot”. Quan vas pels pobles i veus algunes coses i les intentes portar a Sant Adrià hi ha uns tècnics que et diuen que no es pot fer, que és impossible, i no és veritat, el que no hi ha és voluntat de fer-ho. Som nosaltres, la gent de l’oposició que hem de comunicar millor i trencar el marc mental que ens imposa el PSC.
P. Si el 28 de maig es donen els resultats, estaríeu disposats a fer pactes per canviar el PSC donant suport a un altre partit o fins i tot entrar en el govern?
R. Nosaltres tenim vocació transformadora, però el nostre partit també té vocació de govern. A més, si tu vols transformar la ciutat, és molt més útil des del govern que des de l’oposició. És evident. Però nosaltres el dia 29 de maig parlarem de política. Evidentment hi ha partits polítics que esperem que no tinguin representació, però si la tenen són línies vermelles. Nosaltres amb la ultradreta no hi casem, no tenim res a fer. A partir d’aquí, podem parlar amb tothom. Ara bé, qui vulgui el nostre recolzament, qui vulgui entendre’s amb nosaltres, haurà de parlar de polítiques que transformin la ciutat. Dubtem molt que el PSC ho faci, perquè si en 40 anys no hi han fet, crec que les il·luminacions divines probablement no existeixen. Qui vulgui formar un bloc alternatiu amb nosaltres, estem oberts a parlar, i evidentment serem motor d’aquest canvi, però qui es pensi que som una crossa, això no va així. Qui pensi que tindrà el nostre suport gratis, s’equivoca bastant. Hem de treballar molt d’aquí el 28 de maig perquè es pugui donar una suma que potser ara, malauradament, no s’hi dona. Nosaltres hi treballarem, estem segur que ells, parlo d’Esquerra Republicana de Catalunya, i Sant Adrià en Comú, també hi treballaran, i si el 29 de maig donen les sumes, parlarem de política. Si hi ha voluntat, i estic segur que hi haurà, nosaltres posarem tot perquè hi hagi voluntat, sí que podrem canviar les coses.
Programa electoral de Junts Sant Adrià
