Jo no he necessitat la llei del divorci perquè gràcies a l’atzar de la vida o a l’instint o a les circumstàncies o a les casualitats o al destí, quin Vostè a saber! Vaig encertar (encertem) en compartir vida en comú la meva parella i jo. Mai ens va venir al capdavant fer ús d’aquesta llei i mai pensem en el divorci abans que existís en els cinquanta anys de vida matrimonial. No necessito aquesta llei, però vull que sigui aquí perquè hi ha parelles trencades per una convivència impossible que necessiten poder refer les seves vides i tornar a començar per camins divergents. La llei del divorci és aquí per a qui la necessita, però a ningú l’obliguen a utilitzar-la. És un altre problema si la seva religió o la seva moral li ho impedeixen. NO NECESSITO la llei LGTBI perquè la naturalesa m’ha fet néixer heterosexual, sense que jo hagi intervingut en la decisió, i no em demana viure la sexualitat d’una altra manera, però sé que hi ha moltíssimes persones que tenen altres sentiments i per això em sembla bé que aquest dret existeixi perquè les lleis les protegeixin. La llei és aquí, però a mi ningú m’obliga a utilizar-la.no NECESSITO la llei de llibertat religiosa perquè no comparteixo creences en les quals tantes persones creuen a les que consideren veritats absolutes i indiscutibles. Unes creences i unes veritats que molts necessiten per a fer més suportable el misteri de la vida i la seva final. La llei és aquí, però jo no tinc creences que consideri emanades d’un ésser superior que necessiti seguir i difondre. La llei és aquí, i em sembla molt bé que existeixi, perquè hi hagi col·lectius molt dispars que tinguin dret a creure lliurement en el que creuen. NO NECESSITO la llei de llibertat religiosa perquè no comparteixo creences en les quals tantes persones creuen a les que consideren veritats absolutes i indiscutibles. Unes creences i unes veritats que molts necessiten per a fer més suportable el misteri de la vida i la seva final. La llei és aquí, però jo no tinc creences que consideri emanades d’un ésser superior que necessiti seguir i difondre. La llei és aquí, i em sembla molt bé que existeixi, perquè hi hagi col·lectius molt dispars que tinguin dret a creure llJo no he necessitat la llei del divorci perquè gràcies a l’atzar de la vida o a l’instint o a les circumstàncies o a les casualitats o al destí, quin Vostè a saber! Vaig encertar (encertem) en compartir vida en comú la meva parella i jo. Mai ens va venir al capdavant fer ús d’aquesta llei i mai pensem en el divorci abans que existís en els cinquanta anys de vida matrimonial. No necessito aquesta llei, però vull que sigui aquí perquè hi ha parelles trencades per una convivència impossible que necessiten poder refer les seves vides i tornar a començar per camins divergents. La llei del divorci és aquí per a qui la necessita, però a ningú l’obliguen a utilitzar-la. És un altre problema si la seva religió o la seva moral li ho impedeixen. NO NECESSITO la llei LGTBI perquè la naturalesa m’ha fet néixer heterosexual, sense que jo hagi intervingut en la decisió, i no em demana viure la sexualitat d’una altra manera, però sé que hi ha moltíssimes persones que tenen altres sentiments i per això em sembla bé que aquest dret existeixi perquè les lleis les protegeixin. La llei és aquí, però a mi ningú m’obliga a utilitzar-la. NO NECESSITO la llei de llibertat religiosa perquè no comparteixo creences en les quals tantes persones creuen a les que consideren veritats absolutes i indiscutibles. Unes creences i unes veritats que molts necessiten per a fer més suportable el misteri de la vida i la seva final. La llei és aquí, però jo no tinc creences que consideri emanades d’un ésser superior que necessiti seguir i difondre. La llei és aquí, i em sembla molt bé que existeixi, perquè hi hagi col·lectius molt dispars que tinguin dret a creure lliurement en el que creuen .. NO NECESSITO la llei de Partits polítics que regula com crear-los, els seus principis, etc. No la necessito perquè jo no penso fundar cap partit ni penso militar en cap d’ells, ja que per la meva condició humana i la meva manera de ser m’allunyen de sotmetre’m a una disciplina de partit que em resultaria impossible de suportar. La llei és aquí, però a ningú obliga utilitzar-la si no la necessita.
NO NECESSITO la llei de mort digna, almenys de moment. En el futur no sé si sofriré una malaltia degenerativa incurable o dolors insuportables que la morfina no pugui mitigar. No m’agradaria tampoc viure com un vegetal sense esperança. En aquests casos es tracta de la meva vida, l’única propietat personal i única, per això considero que està bé que existeixi una llei que em permeti acabar la meva història, si jo ho decideixo, sense que cap religió o partit o creença pugui obligar-me a sofriments innecessaris. I en aquest cas està bé disposar d’encara que faciliti el meu adéu a la vida en un trànsit pel qual tots estem obligats a passar. La llei és aquí, però no obliga a ningú a utilitzar-la si no vol. Deixo clar que uns altres han de respectar la meva llibertat com jo respecto la dels qui decideixin acabar la seva vida amb sofriments «naturals» o decideixin emular la crucifixió de Crist puguin fer-ho, com també respecte als qui decideixen esperar la seva reencarnació asseguts al costat del Ganges després d’invertir els seus escassos recursos per encendre la pira que ha de portar-los a convertir-se en una puça, un rinoceront o en rei de Botswana. Podria seguir amb la llei de l’avortament que és aquí per a resoldre embarassos no desitjats o traumàtics sense necessitat de pràctiques clandestines o el desplaçament a clíniques de l’estranger no accessibles per a tots. Podria seguir amb la llei d’estrangeria, la llei de la propietat intel·lectual, etc. però està molt bé que siguin aquí per a defensar determinats drets, de determinats grups.
Podria seguir amb la llei de l’avortament que és aquí per a resoldre embarassos no desitjats o traumàtics sense necessitat de pràctiques clandestines o el desplaçament a clíniques de l’estranger no accessibles per a tots.
NO NECESSITO la llei de mort digna, almenys de moment. En el futur no sé si sofriré una malaltia degenerativa incurable o dolors insuportables que la morfina no pugui mitigar. No m’agradaria tampoc viure com un vegetal sense esperança. En aquests casos es tracta de la meva vida, l’única propietat personal i única, per això considero que està bé que existeixi una llei que em permeti acabar la meva història, si jo ho decideixo, sense que cap religió o partit o creença pugui obligar-me a sofriments innecessaris. I en aquest cas està bé disposar d’encara que faciliti el meu adéu a la vida en un trànsit pel qual tots estem obligats a passar. La llei és aquí, però no obliga a ningú a utilitzar-la si no vol. Deixo clar que uns altres han de respectar la meva llibertat com jo respecto la dels qui decideixin acabar la seva vida amb sofriments «naturals» o decideixin emular la crucifixió de Crist puguin fer-ho, com també respecte als qui decideixen esperar la seva reencarnació asseguts al costat del Ganges després d’invertir els seus escassos recursos en la compra de llenya per a encendre la pira que ha de portar-los a convertir-se en una puça, un rinoceront o en rei de Botswana. Podria seguir amb la llei de l’avortament que és aquí per a resoldre embarassos no desitjats o traumàtics sense necessitat de pràctiques clandestines o el desplaçament a clíniques de l’estranger no accessibles per a tots. Podria seguir amb la llei d’estrangeria, la llei de la propietat intel·lectual, etc. però està molt bé que siguin aquí per a defensar determinats drets, de determinats grups.
Podria seguir amb la llei de l’avortament que és aquí per a resoldre embarassos no desitjats o traumàtics sense necessitat de pràctiques clandestines o el desplaçament a clíniques de l’estranger no accessibles per a tots. Podria seguir amb la llei d’estrangeria, la llei de la propietat intel·lectual, etc. però està molt bé que siguin aquí per a defensar determinats drets, de determinats grups.
Josep Megías
