Aquest mes de maig ha nascut el primer corriol petit a la platja del Fòrum de Sant Adrià de Besòs, i encara queden 3 ous més per fer eclosió.
Es tracta d’un ocell que pertany al grup dels limícoles, aus que es caracteritzen per tenir les potes llargues en relació al seu cos i acostumen a alimentar-se en zones entollades. El corriol petit (en castellà chorlitejo chico) té el bec curt i passa l’hivern majoritàriament al sud de la península Ibèrica i a l’Àfrica.
Arriba a casa nostra cap al març i nidifica als codolars del riu, però també a la sorra de les platges si troba algun racó amb poca vegetació i una mica de tranquil·litat. Cal tenir present que necessiten uns 25 dies per covar els ous i els polls ja són capaços d’alimentar-se ells mateixos just després de néixer. No obstant això, els adults els vigilen durant els 30 dies que, aproximadament, trigaran en volar. És una espècie protegida per la normativa catalana, espanyola i europea.
Sant Adrià pren mesures per afavorir la nidificació d’aus protegides
Malauradament, en els darrers 20 anys molts pocs pollets han arribat a néixer, doncs els ous són freqüentment trepitjats per persones i gossos que transiten pel seu hàbitat de nidificació, la sorra de la platja. De fet, a la conca del Besòs hi ha força menys parelles que fa 25 anys. Per això, enguany s’ha posat un tancat al voltant de la platja del Fòrum per tal d’evitar que els nius siguin trepitjats. Gràcies a aquests tancaments instal·lats per la Brigada Municipal i AMB-platges, i a la vigilància de Protecció Civil, Agents Rurals, Policia Local, Mossos d’Esquadra i Guàrdia Civil, i els naturalistes, ha estat possible aquest fet. Aquestes mesures no només afavoreixen el corriol, doncs desenes d’espècies d’aus es poden aturar en aquests indrets, especialment durant les migracions, sempre i quan no hi hagi persones.
Actualment a Sant Adrià ja han fet el niu cinc parelles: dues en codolars del riu, van fer una a la barra de sorra de la desembocadura, una a la platja del Fòrum i una al recinte de les Tres Xemeneies. A més, tenim dues parelles més que intenten niar també al riu. Es tracta d’una xifra prou remarcable, si tenim en compte la gran pressió humana que pateixen les platges i els rius de l’àrea metropolitana de Barcelona
No és l’única espècie de limícola que podria niar a Sant Adrià. En el passat també hi criava el corriol camanegre, una espècie amenaçada d’extinció a Catalunya que va niar per darrer cop el 1999 a la barra de sorra de la desembocadura del Besòs. I quan el delta del Besòs tenia llacunes, segles enrere, de ben segur hi niaven altres espècies, com ara el cames llargues. Així, la recuperació d’una part de la fauna i flora que era pròpia del Besòs encara té reptes per afrontar. Per aconseguir-ho, és imprescindible restaurar el màxim nombre d’hàbitats desapareguts en algun indret del seu delta, com ara una llacuna salobrosa o un bosc de ribera. També és important acabar de consolidar els espais delimitats els darrers anys per al creixement de vegetació dunar a les platges properes al Besòs i dotar-les d’una major tranquil·litat. Aquests reptes només es podran assolir amb la col·laboració de tota la ciutadania. En les nostres mans està, doncs, que aquest entorn esdevingui un indret de referència per a l’observació de la natura a nivell metropolità, així com un espai de desconnexió per al conjunt de les persones que viuen en aquesta metròpoli tan estressada.
