El sector tèxtil es troba en un moment de necessària reconversió, sota el títol de ser la indústria de la moda la segona indústria més contaminant del món, són diverses les accions governamentals que han decidit passar legislativament a l’acció. La nova Llei 7/2022 del 8 d’abril, de Residus i Sòls Contaminats per a una Economia Circular, obliga als estats membres de la Unió Europea a la recollida selectiva de residus tèxtils, que fins ara es feia de manera opcional i gratuita a través de convenis col·laboratius entre els diferents organismes municipals i entitats de l’economia social, en la majoria dels casos.
Davant d’aquest nou marc legal, es preveu un augment de recollida de roba i de la seva correcta gestió. “Per fer front a aquest canvi de paradigma, l’Entitat està acondicionant una nova nau de 28.144m2 a la ciutat de Sabadell que es convertirà en el centre de tractament tèxtil més gran i avançat de tot el sud d’Europa, en l’actualitat ja dona feina a 244 persones en situació de vulnerabilitat. No obstant això, encara no estan definides les taxes i el finançament dels costos de recollida, transport i classificació d’aquest residu, situació que preocupa en el sector”, indica Xavi Puig codirector general de l’entitat social. La nova Llei de Residus també contempla l’obligatorietat d’introduir un sistema de responsabilitat ampliada del productor (RAP) per als productes tèxtils i de calçat en tots els estats membres per a fer front a la sobreproducció i la “Fast Fashion”.
Actualment Formació i Treball, membre de la Cooperativa Moda re- i de la Cooperativa Roba Amiga, és gestor referent de roba de segona mà a tot l’estat després de més de 30 anys dedicats al sector tèxtil. El darrer any, l’entitat ha processat 29.337 tones de roba de segona mà, 8.626 tones de les quals van ser recollides de manera directa per Formació i Treball a través dels seus 1.947 punts de recollida, i la resta procedents de Càritas de tot l’estat.
La gestió del residu tèxtil i la seva conversió en recursos es fa a través de les diferents empreses d’inserció del Grup Formació i Treball, aportant el valor afegit de la inclusió sociolaboral de persones en situació de vulnerabilitat dels territoris on es fa recollida així com dels territoris on es gestiona el tèxtil. Durant 2024, 368 persones van formar part de la divisió tèxtil de l’entitat social, de les quals 244 corresponen a contractes d’inserció associats a un itinerari sociolaboral.
Uns números amb noms i cognoms i amb històries superació personal i professional, ja que tots els contractes d’inserció provenen de derivacions realitzades pels serveis socials municipals. Com és el cas de Virginia S: té quaranta anys i és treballadora en la tria de centre de recuperació tèxtil a Sabadell. Viu en un pis de lloguer social i és mare soltera de 3 fills de 20, 12 i 2 anys. “Per a mi és molt important treballar a Formació i Treball ja que m’aporta una estabilitat econòmica tots els mesos i experiència laboral.” Al costat d’ella treballa Nina S: Dona d’ètnia gitana amb una història de fugida de la seva família per la seva orientació sexual. Té un fill de 2 anys, ha aconseguit establir unes bones xarxes comunitàries i millorar les seves condicions de vida. Ambdues, com tots els equips d’inserció, reben dins del seu itinerari un acompanyament sociolaboral per a poder potenciar les seves aptituds i enfocar els seus objectius laborals que les prepara per a, una vegada finalitzat el seu pas per l’empresa d’inserció, accedir al mercat laboral ordinari.
La roba més sostenible es aquella que es reutilitza
Pel que fa al tractament tèxtil, la reutilització és la sortida més sostenible i responsable per totes aquelles peces que es troben en un estat òptim per a tornar al circuit comercial.
“El 63% del textil gestionat per la Fundació es recupera i canalitza per a la seva reutilització a través de punts de venda de la marca Moda re-, propis (36) i de tot l’Estat (170), per a la comercialització solidària o la donació a famílies en situació de risc d’exclusió social. Així com per exportació internacional, per la seva alta capacitat d’acceptació de la roba de segona mà”, afegeix Puig. Durant 2024 les vendes en aquests establiments han augmentat registrant un creixement de facturació del 16%.
Botigues que es converteixen en un instrument de sensibilització, es posicionen cada cop més com un factor determinant per a conscienciar i avançar en el nou paradigma de la moda. La imatge i els missatges que es projecten en aquests espais visibilitzen l’impacte de la teva elecció: apostar per la justícia social, per la cura del planeta, per la moda única i per l’impuls del começ local. Aquestes accions l’Entitat les complementa amb activitats, tallers i visites als seus projectes: només el 2024 va impactar sobre 4.313 persones (un 37% més que l’any anterior), el 80% dins l’àmbit de la comunitat educativa.
Innovació en el reciclatge postconsum
Per altra banda, l’Entitat promou processos de preparació pel reciclatge de peces de roba post-consum que no estan en condicions per a ser reutilitzades perquè tenen un desgast excessiu o tenen grans defectes que no es poden reparar. A aquesta fracció es destinant a la producció de noves fibres que derivaran en nous productes tèxtils, o per a la producció per a la indústria de l’automòbil, aïllament tèrmics, acústics, etc. Aquests processos de reciclatge post-consum suposen el 31% del material tèxtil que gestiona la Fundació.
En aquest àmbit, l’entitat es consolida com a líder en la preparació pel reciclatge col·laborant en diferents projectes d’àmbit nacional e internacional. Un exemple va ser la exitosa experiència participant en la creació de la primera peça de roba 100% elaborada a partir de loopamid®, una poliamida reciclada que Zara i la química BASF van llançar al gener de 2024 amb una jaqueta que es va posar a la venda a Zara.
Actualment s’està portant a terme una innovadora, ambiciosa i transformadora proposta, The Post Fiber, que proporciona la solució per recolzar la indústria de la moda en la transició cap a un model circular. Els socis fundadors: Formació i Treball, Margasa, Textil Santanderina i Hallotex, impulsen aquest repte des del seu ampli coneixement de la indústria sent, cadascun d’ells, part fonamental de la cadena de valor tèxtil. “Després d’una primera selecció de tèxtils post-consum no reutilitzables classificats per composició, color i tipus de teixit, aquests se sotmetran a un procés optimitzat d’eliminació de materials impropis i posterior desfibrat de molt alta qualitat per a la seva filatura directa mitjançant el reciclatge mecànic o bé es destinaran al reciclatge químic, amb l’objectiu de fabricar nous tèxtils, ecodissenyats, que continguin amb el màxim possible de fibra reciclada”, assenyala, Josep Maria Faro, director de circularitat i reciclatge tèxtil de la Fundació. En 2029 l’objectiu és el d’arribar a reciclar 27 milions de peces tèxtils amb les quals es fabricaran 54 milions de noves peces amb un alt percentatge de fibres reciclades. “L’escalabilitat de The Post Fiber és fàcilment regulable ja que el subministrament de tèxtils post-consum no reutilitzables està assegurat per Formació i Treball. Tot el procés es desenvoluparà en les noves instal·lacions de Sabadell, aportant una solució km0”, afegeix Faro.
