Pregoners de la Festa Major 2025. Ateneu Adrianenc, en el seu centenari
Pocs dies abans de la Festa Major ens reunim amb part de la junta de l’Ateneu Adrianenc per parlar del pregó. Enguany no era cap sorpresa. L’alcaldessa, Filo Cañete, ja va anunciar el mes de febrer que seria l’entitat privada més antiga de la ciutat, i la que té més socis en el terreny cultural, l’encarregada de llegir el pregó. Ho va fer durant l’acte que iniciava la commemoració del centenari de l’Associació Ateneu Adrianenc, que va omplir de gom a gom el teatre i es va poder seguir online pel canal de Youtube de l’ateneu.
Des de llavors, s’han dut a terme diverses activitats culturals com representacions infantils i de màgia, una ballada de sardanes, un concert d’havaneres, i també s’ha creat l’Auca de l’Ateneu, on s’explica la història de com va néixer l’entitat. Ja treballen en el punt final de les commemoracions, però encara no ens poden avançar res concret.
Del que sí que podem parlar és de com serà el pregó. El volen fer dinàmic i participatiu. “No parlarà només una persona, pujarem tota la junta perquè tots som importants”, comenta l’Esther Escartín, la presidenta. “Serà un pregó diferent, teatralitzat, un diàleg entre el present i el passat de l’Ateneu”.
En els seus cent anys d’història, l’entitat ha estat present en tots els canvis socials, polítics i culturals de Sant Adrià. La seva ubicació, al costat de l’antic ajuntament i de la carretera de Santa Coloma i Badalona, el feia estar en el bell mig de la vida de la ciutat. La seva seu, construïda el 1929 i declarada Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) des del 2003, remodelada a principis d’aquest segle XXI per, entre altres coses tenir una grada retràctil al seu teatre, és el seu bé més preuat.
Tot i ser una entitat que va néixer com un club privat, la junta actual treballa per ser un ateneu encara més obert a la ciutadania. Per això treballen conjuntament amb entitats adrianenques com Unesco, Samba-So, Òmnium, la colla castellera o Dones de Futur, entre molts d’altres. A més, aprofiten activitats per fer homenatges a personalitats culturals i socials destacades com el Joan Palet i el Joan Lluis Moraleda, creadors de la sardana “Sant Adrià 2004”, o el Sebastià Casanovas “Kubala”, el darrer pescador de la ciutat.
L’activitat diària a l’Ateneu Adrianenc és frenètica. “Ben bé hi passaran més de 100 persones a la setmana entre totes les activitats”, comenta el Javier Chavanel, el tresorer. Classes de català, sardanes, teatre, sortides culturals, cinema. “La pròxima sessió del cicle de Cinema Gaudí, que farem el 4 de setembre, es projectarà la pel·lícula “La furia” i després tindrem un col·loqui amb la seva directora, la Gemma Blasco”, ens explica l’Esther, la presidenta.
Amb pràcticament uns 200 socis, l’Ateneu Adrianenc vol arribar encara a més gent, en especial als més joves, la franja d’edat a qui més li costa apropar-se a l’Ateneu per fer-s’ho seu. “Tot el que fem és per la gent, som un servei obert a la ciutat”, comenta el Ferran Bartolomé, el vocal de teatre, qui encara recorda quan l’Ateneu Adrianenc organitzava els balls d’envelat per la Festa Major en la dècada dels 50 i 60. “Es feia a l’actual plaça de Guillermo Vidaña, al davant del Polidor. Es posava terra de tarima i pols de talc perquè la gent pogués ballar”, recorda qui per aquella època tan sols era un nen petit. “També recordo les curses de cars que es feien amb motors dels biscúters que es fabricaven a la ciutat quan era jove”.
Teniu tota la programació de l’Ateneu Adrianenc al seu web, www.ateneuadrianenc.cat. En aquest article podeu llegir l’entrevista que vam mantenir amb la presidenta Esther Escartín l’any passat. El seu canal se Youtube en el següent enllaç.
