En un context de profunda transformació del mercat de treball, Càritas va aconseguir millorar el 2025 la seva taxa d’inserció laboral entre les persones en situació d’exclusió social. De les 65.560 persones que van participar en algun dels seus programes d’ocupació, la xarxa de Càritas va aconseguir inserir el 22,33% (14.639 persones), cosa que suposa dos punts percentuals més que l’any anterior.
Així ho recull l’informe d’Economia Solidària 2025, presentat per Càritas Espanyola a la seu de Formació i Treball Empresa d’Inserció de Càritas Barcelona. El balanç d’activitats —publicat amb motiu del Dia Internacional del Treball— torna a posar en valor un model econòmic centrat en les persones, enmig d’un escenari marcat per l’augment de la inestabilitat i la precarietat laboral.
“A través dels seus programes d’Economia Solidària, Càritas vol ser testimoni que hi ha una altra manera de gestionar els assumptes econòmics, que és possible posar la cura de la vida al centre a l’hora de produir, comercialitzar, finançar i consumir. Per això, aposta i defensa l’ocupació digna, l’economia social, el comerç just, les finances ètiques i el consum responsable”, assenyala Ana Heras, coordinadora de l’equip d’Economia Solidària de Càritas Espanyola.
Inversió rècord
Durant el 2025, Càritas va destinar 157,3 milions d’euros a les seves iniciatives d’economia solidària, una xifra rècord que representa un augment del 8,63% respecte a l’any anterior (12,5 milions d’euros més). D’aquest total, 40,4 milions d’euros es van invertir en itineraris d’inserció sociolaboral, que inclouen orientació laboral, intermediació amb empreses i formació.
“Estudis recents demostren que, a mitjà i llarg termini, el retorn econòmic dels programes de capacitació professional i d’accés a l’ocupació arriba a triplicar la inversió realitzada. A través d’aquests projectes, les persones guanyen en autoestima, en reconeixement social i en accés a drets, i a més contribueixen activament al desenvolupament econòmic comú mitjançant la seva aportació en impostos i consum”, explica la coordinadora.
L’economia social va concentrar el 2025 la majoria dels fons invertits, amb més de 116 milions d’euros. Aquest sector, del qual Càritas és un dels principals impulsors, representa ja l’11,1% del PIB a Espanya.
L’aposta sostinguda de Càritas per models empresarials que equilibren creixement econòmic, cura del medi ambient i benestar social li ha permès consolidar-se en l’última dècada com una de les principals promotores d’empreses d’inserció del país, amb 3.158 llocs de treball i 271 línies de negoci. Aquestes activitats —vinculades al reciclatge tèxtil i d’excedents alimentaris, la gestió ambiental i de residus, la neteja, el transport, la missatgeria o la restauració— van assolir el 2025 una facturació total de 92,2 milions d’euros.
Projecte Maná: recuperar aliments per generar ocupació inclusiva
El projecte Maná és l’última iniciativa incorporada a l’ecosistema d’economia social de Càritas. Finançat pel Fons Social Europeu, el seu objectiu és transferir a altres Càritas diocesanes l’experiència d’èxit desenvolupada per Formació i Treball en l’ús d’aliments recuperats per generar ocupació inclusiva en el sector de l’hostaleria.
Des de la seva seu central a Barcelona, principal nucli operatiu del programa, es van recuperar el 2025 més de 250.000 quilos d’aliments que es van transformar en productes destinats a restauració, càtering i serveis de menjar a domicili. Actualment, els aliments recuperats representen aproximadament el 20% de la matèria primera utilitzada en les diferents elaboracions.
“La major dificultat del projecte és de tipus logístic, ja que desconeixem amb antelació quins aliments rebrem per donació, de manera que cada dia hem d’equilibrar el que arriba amb les necessitats de les nostres línies de distribució per garantir el màxim aprofitament alimentari”, explica Marina Arnau, codirectora de Formació i Treball.
Aquesta activitat permet, a més, generar ocupació inclusiva, amb 13 llocs d’inserció per a persones en situació d’exclusió vinculats directament a la recuperació alimentària, dins d’un model que combina gastronomia inclusiva i sostenibilitat ambiental.
“La gestió dels aliments forma part dels orígens de Càritas, i per això impulsem projectes com Maná, que transformen la manera de gestionar l’alimentació i ofereixen respostes innovadores a necessitats bàsiques com l’accés a una feina, alhora que es promou un model alimentari més sostenible i responsable”, explica Eduard Sala, director de Càritas Diocesana de Barcelona.
Sala remarca que l’entitat aposta per models que posen la persona al centre, fomentant l’autonomia i evitant l’estigmatització. “Cal avançar cap a un accés a l’alimentació basat en drets, que permeti escollir, comprar i cuinar com fa qualsevol persona, amb una clara perspectiva comunitària. Maná és un exemple d’un model més humà, digne i transformador”, assenyala.
Durant el seu primer any de desenvolupament, el projecte ha avançat en la creació d’un kit de transferència que facilitarà la seva implementació en altres territoris, en línia amb l’objectiu d’escalar i replicar el model en diferents contextos. En aquesta fase inicial, les Càritas diocesanes de Bilbao i Albacete ja han posat en marxa projectes per començar a incorporar l’aprofitament alimentari en les seves línies de restauració.
El programa compta, a més, amb la col·laboració de 15 empreses donants, la implicació de les quals és clau per reduir el malbaratament alimentari i consolidar una xarxa compromesa amb l’economia circular. “El treball en xarxa és clau per afrontar els grans reptes socials, multiplicar l’impacte social i contribuir a una societat més justa i cohesionada”, afegeix el director de Càritas Barcelona.
Perfil dels participants
El perfil de les persones que van participar al llarg del 2025 en els diferents programes d’ocupació de Càritas es va mantenir similar al d’anys anteriors: la majoria són dones (64%), de més de 45 anys (40%), sense estudis o amb estudis mínims (32%) o secundaris (30%). El nombre de persones procedents de països no comunitaris va ser superior al de les nacionals (58%).
“Darrere d’aquest perfil hi ha múltiples situacions, aïllades o acumulades, que cal superar per assolir l’objectiu d’inserció laboral. Sovint ens trobem amb persones que no tenen competències digitals, presenten dificultats d’aprenentatge, poca experiència laboral o molts problemes de conciliació familiar, a més de greus mancances socioeconòmiques, dificultats amb la llengua i baixa autoestima que porta a la desmotivació”, precisa Ana Heras.
“Tota aquesta realitat —afegeix— ens obliga a articular una atenció integral, molt individualitzada i amb una metodologia eminentment pràctica, que acceleri i faciliti l’aprenentatge i els ajudi a superar les dificultats que els allunyen del mercat laboral.”
Comerç just
Les accions de comerç just desenvolupades en 21 Càritas diocesanes van suposar el 2025 una facturació total de 626.438 euros, un 76% de tot l’invertit. Aquesta xarxa compta amb 41 punts de venda repartits per tot Espanya, que funcionen no només com a espais de comercialització de productes, sinó també com a llocs de sensibilització perquè els consumidors visibilitzin les persones i processos que hi ha darrere de cada producte i contribueixin a fomentar un consum responsable.
Finances ètiques
Els ciutadans són cada vegada més conscients de l’impacte de les seves decisions econòmiques en el sistema financer, en la cohesió social i en la vida de les persones. Tot i això, molts desconeixen que nombroses entitats financeres tenen entre les seves prioritats oferir serveis de valor a la comunitat i a l’entorn.
Càritas anima a invertir en productes socialment responsables de la banca tradicional, que garanteixen un impacte sostenible i mesurable, ja que escollir alguna de les opcions que ofereixen les finances ètiques pot ser un dels instruments amb més capacitat de transformació social.
“Entre tots construïm una economia més justa, inclusiva i sostenible quan triem productes de comerç just i d’economia social; contractem serveis d’empreses que promouen la inclusió; generem oportunitats laborals dignes per a persones en situació de vulnerabilitat; exigim transparència sobre l’impacte social i ambiental dels serveis i productes que adquirim o consumim de manera responsable, comprant només el necessari i prioritzant alternatives com la segona mà, la reutilització, l’intercanvi i la reparació”, conclou Ana Heras.
Cada gest compta i cada decisió pot contribuir a transformar la realitat.
