Sempre sòl veure les sessions de control, això em recorda a la meva joventut quan estudiava batxillerat. Els dissabtes dediquem la classe a debatre sobre un tema, podia ser de justícia, atur, televisió, ràdio, malalties i un etc. El que es demanava en aquests debats que uns defensessin aquest tema i altres estiguessin en contra. Es nomenava un Faraute i aquest controlava la classe. Moltes vegades a algú li tocava un tema que era indefensable i a l’hora de les votacions guanyava, per una bona exposició del tema. Perquè si ho relacionem amb les sessions de control en la qual no hi ha votacions, només són queixes i diferents punts de vista, al meu entendre no serveixen per a res, només es veu una gran hipocresia i oportunisme. També no es parla d’un sol tema i ni es deixa clar com s’ha de resoldre. Tots parlen de diferents «elefants» uns des de la trompa i altres des de la cua. Ningú presenta solucions, només es dediquen a criticar-les. No es pot permetre que aquestes sessions de control es malgasti el temps per falta de planificació. Ha arribat el moment que es realitzin amb minutes clares, resums concisos i accions definides, per a evitar que caiguem en la mala entesa que la història es repeteixi una vegada i una altra.
Josep Megías
