Una quinzena de voluntaris han participat en el segon cens visual de llúdriga i altra fauna fluvial dut a terme el passat divendres, 2 de juny, en un tram de 9 km del curs mitjà de la Tordera. Després de rebre una sessió informativa al Casal de la Unió Batllorienca, els voluntaris, distribuïts en diferents punts, han realitzat una espera de 2 hores, en solitari i en silenci, en un punt proper a la llera del riu i amb bona visibilitat per tal de registrar l’observació de biodiversitat fluvial, i especialment de llúdriga.
Com a resultat, la presència de llúdriga s’ha observat en dos trams, assolint una freqüència molt similar a la obtinguda durant el primer cens dut a terme l’any 2019. També s’han observat altres mamífers com el senglar, el ratpenat (dels gèneres Pipistrellus i Myotis), el cabirol o el toixó. D’entre les aus, destaca la presència del blauet en més de la meitat dels trams avaluats, seguit de l’ànec collverd, la cuereta torrentera, el bernat pescaire, el martinet blanc i el corriol petit. D’entre els amfibis i els rèptils, la granota verda n’és la més abundant, els seus raucs han acompanyat les esperes de la majoria dels participants. Més puntualment també s’ha detectat el tòtil, la granoteta pintada, la reineta i la tortuga de rierol.
Aquesta activitat, que enguany s’emmarca en el projecte H2O Connecta, forma part del “Projecte de seguiment i estudi de la llúdriga a les conques del Besòs i de la Tordera”, impulsat per l’Observatori RIVUS, dins la Fundació RIVUS, i la Fundació Barcelona Zoo, en col·laboració amb el Consorci Besòs Tordera, el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Sant Celoni.
Gràcies al “Projecte de seguiment i estudi de la llúdriga a les conques del Besòs i de la Tordera” s’ha pogut confirmar el retorn i la presència d’aquest mamífer en ambdues conques, així com detectar diferents nuclis familiars. Un dels seus objectius és establir mesures de conservació que permetin la protecció de l’espècie i de tota la seva comunitat ecològica, de manera que els resultats permetin integrar nous criteris ecològics en la gestió del medi fluvial.