En aquell pa\u00eds, el rei era un home ric, immensament ric. Controlava molts dels negocis del seu regne, per\u00f2 en la seva desmesurada avar\u00edcia, volia ser encara m\u00e9s ric i va posar els seus ulls en els negocis d’altres s\u00fabdits seus que ell no controlava.
Un dia li va dir al seu administrador: Hi ha negocis de venda de combustible que si fossin meus serien per a mi els beneficis. Has de dissenyar un pla.
El seu fidel administrador\u00a0al cap de poc\u00a0va acudir amb l’enc\u00e0rrec resolt i va dir: Es pot fer una oferta elevada per tota la xarxa de gasolineres del pa\u00eds perqu\u00e8 els beneficis s’aconseguiran a automatitzar els serveis i acomiadar a tots els empleats. I el pla es va dur a terme i totes les gasolineres van passar a les mans del rei i totes es van automatitzar.
Al cap de poc temps\u00a0el rei, amb la mirada nom\u00e9s posada en el que guanyaven uns altres, es va fixar\u00a0en qu\u00e8\u00a0la xarxa de pastisseries i el seu administrador va tra\u00e7ar un pla similar: Els subministradors de farina, olis i sucre dipositarien aquestes mat\u00e8ries primeres en unes sitges, d’all\u00ed passarien a unes m\u00e0quines autom\u00e0tiques i els pastissos sortirien llestos per a ser consumits.\u00a0…I\u00a0el pla es va dur a terme.
Van venir despr\u00e9s els supermercats. Es va dir el rei\u00a0\u00abel negoci de l’alimentaci\u00f3 mai falla perqu\u00e8 la gent necessita menjar i tal com li va explicar el seu savi administrador, es podia mecanitzar amb robots la distribuci\u00f3 de productes i instal\u00b7lar sensors per al cobrament autom\u00e0tic, d’aquesta manera no farien falta milers de caixeres. Aix\u00ed es va planejar i aix\u00ed es va fer
El rei, immensament ric, va seguir i va continuar comprant negocis i a les seves mans van passar tamb\u00e9 bugaderies, empreses de telefonia, bancs, empreses de gas, d’electricitat,…\u00a0I en totes va aplicar el m\u00e8tode que havia inventat el seu fidel administrador.
Un any despr\u00e9s amb tots els negocis mecanitzats funcionant, el rei es va disposar a veure els comptes de resultats de les seves empreses amb cara alegre i ulls\u00a0saltones, mentre es fregava les mans, com \u00e0var de Moli\u00e8re pensant\u00a0en qu\u00e8\u00a0haurien crescut els seus beneficis despr\u00e9s de les enormes inversions realitzades.
Quina seria la seva sorpresa en veure que els comptes no sols no havien crescut en beneficis, com calia esperar, sin\u00f3 que reflectien enormes p\u00e8rdues.
Enutjat, el Rei va deixar anar tota la seva ira. Va ordenar penjar al seu fidel administrador i va manar cridar als majors gurus, mags, endevins i experts de les finances de tot el planeta.\u00a0La resposta no van trigar\u00a0a donar-la-hi: \u00abHan baixat els beneficis perqu\u00e8 han baixat les vendes i les vendes han baixat perqu\u00e8 els qui compraven gasolina, pastissos, anaven a les bugaderies, treballaven en els bancs, en companyies de telefonia, etc., etc. tots,\u00a0al no tenir\u00a0ingressos per no tenir treball, estaven en la ru\u00efna i no podien comprar el que les empreses reals els oferien.\u00bb
Finalment,\u00a0el rei va guardar silenci i\u00a0se’n va anar\u00a0a meditar al seu palau d’hivern. All\u00ed,\u00a0recolzat\u00a0al costat de la xemeneia va arribar a la conclusi\u00f3 final que les riqueses d’un pa\u00eds han de ser compartides.<\/p>\n\n\n\n
Josep Meg\u00edas<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
En aquell pa\u00eds, el rei era un home ric, immensament ric. Controlava molts dels negocis del seu regne, per\u00f2 en la seva desmesurada avar\u00edcia, volia ser encara m\u00e9s ric i va posar els seus ulls en els negocis d’altres s\u00fabdits seus que ell no controlava.Un dia li va dir al seu administrador: Hi ha negocis […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":1515,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[139],"tags":[],"class_list":{"0":"post-5562","1":"post","2":"type-post","3":"status-publish","4":"format-standard","5":"has-post-thumbnail","7":"category-opinio"},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.areabesos.com\/diario\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5562","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.areabesos.com\/diario\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.areabesos.com\/diario\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.areabesos.com\/diario\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.areabesos.com\/diario\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5562"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.areabesos.com\/diario\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5562\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5563,"href":"https:\/\/www.areabesos.com\/diario\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5562\/revisions\/5563"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.areabesos.com\/diario\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1515"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.areabesos.com\/diario\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5562"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.areabesos.com\/diario\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5562"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.areabesos.com\/diario\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5562"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}