Crea el teu compte
Publicitat
Publicitat
Publicitat

Dissabte, 22 de Setembre de 2018
Portada Actualitat Esports Cultura Entrevistes Opinió Videos

José Megías - - 6/4/2018

Les llacunes de la justícia

Estem en l'Espanya de la contradicció i de l'absurd, resulta una experiència inquietant, ja que no sabem que pot esdevenir quan entrem al món de la justícia i la política, segurament els jutges són més o menys justs segons les lleis, però pel que sembla moltes lleis són interpretables. Tenim uns exemples palpables. Aquesta Espanya on és gairebé impossible veure entrar a la presó a famosos corruptes, polítics, banquers o membres de la casa reial que acampen a plaer sense que passi pel seu cap, ni per la dels jutges, allò de la presó preventiva. Aquesta mesura cautelar que sí que s'estan aplicant amb mà fèrria en el cas de Catalunya, empresonant als polítics i polítiques que han format part del procés català i el delicte major del qual ha estat defensar les seves idees en alguns casos. Es pot estar d'acord o no respecte a l'independentisme, però, per descomptat, el govern central sembla que entén molt poc de democràcia, diàleg i consens, provocant aquesta situació absurda, retrògrada i injusta en la qual ens trobem en aquests moments, més concorde a aquells temps de la dictadura franquista, que al que hauria de ser, presumiblement, un país democràtic, modern i europeista. Aquesta mateixa Espanya que coarta la llibertat d'expressió fins a arribar a extrems inaudits, ficant a la presó a rapers, tuiteros i periodistes, i censurant exposicions i llibres...

Aquesta Espanya en la qual en els últims dies hem estat la mar d'entretinguts buscant el Màster de Cifuentes, amb totes les irregularitats que han anat apareixent, intentant desprestigiar a la Universitat pública, encara que com en tantes altres ocasions, ens seguim quedant amb les ganes que algú present la seva dimissió, cosa que a qualsevol altre país del nostre entorn, ocorreria ipso facto... però, aquí aquesta idea no entra en els paràmetres de gairebé ningú...

Aquesta Espanya en la qual els i la gent gran s'han hagut de llançar al carrer a defensar les seves pensions, mentrestant, des del govern se'ls diu que els van a aplicar un augment del 0'25%, burlant-se així de tots aquests treballadors i treballadores que van cotitzar per tenir una pensió digna i que com ens descuidem haurem d'anar demanant almoina per poder menjar... i encara sort que els va donar per comprar-se un pis, que si no tindríem uns quants milers de persones més, sense sostre als nostres carrers...

Aquesta Espanya que ens diuen que està sortint de la crisi, però en la qual jo solament veig a persones amb treballs precaris, a joves sense futur, a dones reivindicant els seus drets, i en la qual la bretxa social, cada vegada és major...

Estic fastiguejat de sentir parlar d'empresonaments arbitraris, d'alguns polítics corruptes, de llibertats retallades, de precarietat i desigualtats... i em pregunto, fins a quan aguantarem això?




Has d'identificar-te per escriure comentaris
| Edició impresa pdf | Edició impresa Online | Tarifes publicitaries | Grupo Area 96 | eltemps 1996-2014 © Àrea Besòs | Tots els drets reservats.


C/ Besòs, nº 7 - Sant Adrià de Besòs - Barcelona (Spain) C.P. 08930 Tel. 93 462 18 63
Gerencia: Jose M. Pulido | Dpto. Comercial: José Alcalá | Producción: Montse Saez | Administración | Web master: Jose Mejías | Informática: Pedro Santos | Publicidad: Jose ALcala