Crea el teu compte
Publicitat
Publicitat
Publicitat

Dijous, 19 de Juliol de 2018
Portada Actualitat Esports Cultura Entrevistes Opinió Videos

Júlia Daravallo Gonzalez - - 2/1/2018

Quocient de simpatia

Senyores de l'equip de redacció, senyors. Permetin-me que em remeti a un conte per explicar millor el que vull dir. Les narracions poden ser una arma de doble fila, normalment s’accepten de bon grat perquè formen part de tradicions que són el punt de mira d’aquells que poden escriure-les, és a dir, dels qui menen.

Com no vull fer-me pesada, intentaré ser breu.

Entre els textos del Gènesi un dels més desconeguts és el protagonitzat per la Lilit. “La primera dona” és una història narrada dues vegades: la d'Eva va ser escrita, la segona només explicada oralment i per això poc coneguda. Sembla que Adam va demanar ajuda a Déu perquè Lilit era rebel i no satisfeia els seus desitjos... Pobre Adam! Ella no va tenir més remei que marxar després de demanar ajuda sense resposta, perquè no tolerava ser forçada per aquell home vulgar i posseïdor... Un gest que va propiciar l'enuig bíblic del Creador. En fi, tota la ira divina i un nou concepte del mal que van utilitzar algunes religions per fer de la dona lliure un ésser perillós endimoniat, "prostituta" assedegada, lladre nocturna de nens. Fa pena descobrir que es tracta d’un mite molt vigent; el personatge televisiu Bertín Osborne resumia que la raça espanyola es defineix pel seu masculinisme.

El gran escriptor jueu Primo Levi va denunciar els factors ocults de l'agressió a les dones en la seva obra Lilit i altres relats. El patiment de dinàmiques de poder que conscient o no, mai no qüestionen què és el que hi ha darrere del que es diu. Penso que aquest relat és una revelació d'alliberament personal que reclama el dret a triar sense ser sotmesa a la força. Una visió gens extraordinària que es defensa com pot dels estereotips mil·lenaris en la nostra vida quotidiana i s’enfronta, en molts casos, a la "eugenèsia” d’un passat recent que afirmava que les dones republicanes –Lilits- tenien sentiments patològics i un gran instint de crueltat.

Les idees, o la falta d’aquestes, són més perilloses que el verí, i la seva cura està en “aprendre fent coses”, per molt petites que siguin. Una didàctica que necessita enormement el concurs de l'art en totes les seves facetes. Una pedagogia sentimental, ara inexistent, i una educació sexual efectiva que contraresti la informació limitada i pobre de la pornografia.

L'aplicació del pla de mesures contra la violència cap a les dones i les criatures és una molt bona notícia, però la prevenció no pot sostenir-se només en demanar silenci a les víctimes, caldrà també plantar cara i denunciar sense por i amb la protecció imprescindible.

Permetin-me aportar a la seva redacció una demanda:

Vostès podrien posar major atenció en l'ús d'expressions masculines quan no és moralment correcte: " tots, ells, alguns, ..." . També podrien demanar el segon cognom a periodistes i col•laboracions per fer justícia amb les nostres mares. La funció de la cura de textos és una tasca summament important en aquest sentit: no negar el femení.

Parlant de mares, aniria bé fer un esforç col·lectiu per controlar les infames expressions com aquella de “filldeputa” i altres termes tan arrelats a la nostra cultura i que aboquen tanta merda

Qualsevol dia s’enfadaran molt i ens deixaran sense postres. Gràcies

 

 




Has d'identificar-te per escriure comentaris
| Edició impresa pdf | Edició impresa Online | Tarifes publicitaries | Grupo Area 96 | eltemps 1996-2014 © Àrea Besòs | Tots els drets reservats.


C/ Besòs, nº 7 - Sant Adrià de Besòs - Barcelona (Spain) C.P. 08930 Tel. 93 462 18 63
Gerencia: Jose M. Pulido | Dpto. Comercial: José Alcalá | Producción: Montse Saez | Administración | Web master: Jose Mejías | Informática: Pedro Santos | Publicidad: Jose ALcala