Crea el teu compte
Publicitat
Publicitat
Publicitat

Diumenge, 23 de Juliol de 2017
Portada Actualitat Esports Cultura Entrevistes Opinió Videos

José Megías - - 12/6/2017

Parlant amb el meu amic Miguel (El conflicte Àrab)

Durant algun temps tant ell com jo hem treballat per a multinacionals espanyoles a Aràbia, ell molt més que jo i volia narrar-los l'opinió del meu amic que coincideix amb la meva sobre els conflictes que estan alterant la pau al món. No passa ni un dia en el qual no hi hagi algun incident al món que vingui a pertorbar la pau i la convivència entre la gent de bona fe. El tema d'avui, m'ocupa i preocupa enormement, perquè em reporta a primers d'agost de 1990 quan d'una forma inesperada les tropes iraquianes de Saddam Hussein van envair Kuwait. Les raons per a aquesta invasió al meu entendre, no van tenir una altra motivació que l'acabar amb tot l'armament convencional obsolet d'EUA, en una guerra sense oposició en la qual un exèrcit de joguina (l'iraquià) va ser escombrat en pocs dies de sòl kuwaití pels nord-americans, després que calessin foc i incendiessin gairebé tots els pous petrolífers de la zona d'Ahmadi els invasors.

En aquella ocasió els americans van matar dos ocells d'un sol tir. Van acabar amb l'exèrcit de Saddam Hussein, que cada dia els resultava més incòmode per la seva insolència i a més li van passar a Kuwait una factura increïble per haver-los lliurat dels seus veïns, a més de cobrar a preu d'or tot el material de guerra obsolet que van gastar en la seva empresa. Em consta que van tirar milers i milers de bombes a la zona desèrtica fronterera entre Kuwait i Aràbia Saudita, on no hi havia res ni ningú per justificar la seva astronòmica factura de material de guerra utilitzat.

En aquella època el meu amic Miguel passava molts mesos en el Golf i Kuwait era el seu mercat de referència.

Va tenir sort que anés la invasió a primers d'Agost en ple període vacacional, ja que tènia previst un viatge allí a mitjan Setembre, i no vull ni imaginar-me l'odissea que li hagués tocat viure allí de trobar-se en plena invasió en aquest Emirat.

Va estar any i mig sense poder tornar a visitar als seus clients i va poder escoltar de boca d'ells després, tot tipus d'opinions, però la majoria d'elles venien a dir que la invasió va poder ser afavorida i fins i tot suggerida per la Secretària d'Estat d'Afers exteriors de l'època Madelaine Allbrigth, en una visita realitzada a l'Iraq molt poc temps abans de la invasió.

Si es buscava en analitzar la situació, al major beneficiari d'aquesta invasió, no era difícil coincidir amb aquest criteri.

No obstant això tots aquests comentaris es feien en veu baixa, perquè de portes enfora EUA va ser l'amic llibertador, que va impedir a Kuwait quedar sota el jou iraquià.

A partir del final de la Guerra, el control del petroli de Kuwait va tornar a estar en mans de ARAMCO (els nord-americans) que es van encarregar de la reconstrucció d'aquests, de la seva explotació i del cobrament amb matèria primera de gran part de les "despeses de guerra" a pagar.

Si analitzem aquella crisi amb la d'ara, podem trobar les següents coincidències.

1) En primer lloc la recent visita de Trump al Golf Pèrsic amb abundants trobades amb els principals governants d'Aràbia Saudita.

2) El fet que ara Qatar, és el més ric entre els països del Golf, com l'era llavors Kuwait, el que més s'està invertint en les explotacions de gas i petroli i el de major "renda per capita" del món.

3) Si a això afegim que Al Jazira és el mitjà de comunicació de Qatar i referència al món àrab, des del qual més durament s'ha atacat a Trump i a la seva política internacional, tenim un altre factor d'hostilitat.

4) També em crida l'atenció que ni Kuwait ni Oman s'han adherit en principi a aquest Pacte d'Aïllament que li han declarat Aràbia Saudita i Bahrain amb Egipte.

I és que els dos primers són veïns, Aràbia és l'única frontera que té Qatar per terra, mentre que les illes de Bahrain estan a tir de pedra de la Península de Qatar, i mantenen conflictes ancestrals sobre les aigües territorials que els separen i en les quals hi ha abundants borses de gas i pous de petroli.

Porto temps dient que els conflictes de Síria i l'Iraq són conflictes entre països musulmans en els quals els occidentals poc havíem de dir, ja que no havíem de permetre importar els seus conflictes a Occident, ni permetre que l'odi ancestral que es tenen entre xiïtes i sunnites, es veiés derivat a un odi entre musulmans i cristians.

Els fets que acaben de destapar-se en el Golf, vénen a confirmar la meva opinió.

No sé si és una guerra de religions, d'interessos econòmics o d'odis personals entre ells, sàviament orquestrats per TRUMP, per treure la major tallada possible d'aquest conflicte.Trump i el seu amic Metanyahu estan decidits a dinamitar el pacte d'Obama amb Iran per desnuclealizar-lo.

-En aquest camí de ruptura del pacte, Trump acaba de signar un acord de venda d'armes per 300.000 MM de dólars i 40.000 MM en inversions d'Aràbia Saudita en infraestructures nord-americanes.

No vull pensar que aquest President d'EUA vulgui embolicar-la molt grossa i que considerin que això els interessa tant a EUA com a Israel, un perquè consolidessin el seu assentament i l'altre per "justificar la seva astronòmica factura de material de guerra utilitzat" i de pas renovar els seus arsenals. Por em donen.

Però el que tinc molt clar, és que o se soluciona en molt temps i s'aclareixen entre ells d'una manera assenyada dins del GCC (CONSELL DE COOPERACION DEL GOLF) o en aquest racó del món, pot desencadenar-se un conflicte bèl·lic de molt considerables dimensions que podria acabar amb la distribució geopolítica actual.

Encara que no ho sembli, Europa està relativament prop d'aquest focus de conflictes i anàvem a ser els majors perjudicats, amb molt que perdre i molt poc a guanyar en aquest conflicte.

Espero que per una vegada sàpiguen els nostres polítics mantenir una postura neutral i permetre que dirimeixin les seves diferències entre ells, sense immiscuir-se.

I sé que no hi ha bons ni dolents... sinó interessos que no aconsegueixo a comprendre, però que poden encendre una metxa que faci explotar la zona i fins i tot ens pot aconseguir a nosaltres la seva ona expansiva.




Has d'identificar-te per escriure comentaris
| Edició impresa pdf | Edició impresa Online | Tarifes publicitaries | Grupo Area 96 | eltemps 1996-2014 © Àrea Besòs | Tots els drets reservats.


C/ Besòs, nº 7 - 1º 2ª - Sant Adrià de Besòs - Barcelona (Spain) C.P. 08930 Tel. 93 462 18 63 - Fax 93 462 18 63
Gerencia: Jose M. Pulido | Dpto. Comercial: José Alcalá | Producción: Montse Saez | Administración | Web master: Jose Mejías | Informática: Pedro Santos | Publicidad: Jose ALcala