Crea el teu compte
Publicitat
Publicitat
Publicitat

Divendres, 22 de Març de 2019
Portada Actualitat Esports Cultura Entrevistes Opinió Videos

José Megías - Sant Adrià de Besòs - 22/9/2010

Les festes majors dels pobles

La segona quinzena del mes dedicat a l'emperador Augusto, està jalonada d'innombrables festivitats per tota la geografia espanyola. Em demano una tapa de caragols blancs amb papes i terç de cervesa, això és clar, quan un l'hi podia permetre. Aquestes cites en el calendari obeeixen gairebé sempre a reminiscències agràries, i a l'empara devocional d'algun sant patró. Les del meu poble fa molts anys solien coincidir estacionalment, després de la sega del cereal i prèvies a la gran collita –ja perduda.

Les festes han perdut llustre, aquesta és la sensació general del ciutadà. Segons qui sigui l'interlocutor, pot exacerbar més l'ímpetu crític o dissimular-ho. Ja se sap, no vagi a molestar al regidor de torn. Així que, callat estàs més maco. Són els menys, la majoria s'escuda en l'aparent anonimat de xats, fòrums, o tertúlies d'amistat per esgrimir càustics arguments que mai pronunciaran al veritable i fidel destinatari. Així som i així sembla anar-nos.

La greu situació econòmica que patim ha demolit els patrocinis privats, obligant als ajuntaments –ja minvats de recursos per la mateixa causa-, a proposar amb prou feines, un calendari festiu insostenible en qualitat i quantitat. Ha faltat la valentia per recompondre i reajustar un programa d'actes pomposament buit i de poca substància. Abans es disponia d'apassionats col·laboradors en infinites facetes locals, a canvi d'un berenar, una entrada al ball i ni tan sols això.

Avui no es fa ja res per amor a l'art. Tot funciona per interès, via taló o subvenció. Ens hem acostumat a tenir-ho tot fet, servei a taula i estovalles. “Que me les portin”, i a sobre, gratis. Així ha esdevingut en els últims lustres de bonança, i ara, es va acabar. El drama és no saber reaccionar a la nova situació. Necessiten del treball gratuït d'aquells “quijotes”, gairebé extints. Els pocs remolons i desencantats que sobreviuen avui, exigeixen pasta i prebendes. Per tant inviables, mancant mà d'obra barata, i per ventura disponible?.

Les festes són un aparador, on es pondera el batec popular, i malgrat la massivitat reeixida de certs actes –ja "señeros" i participatius pel costum-, s'ha reflectit una gran solitud dels mandataris, comparat amb la fogosa efusivitat d'anys precedents. Segurament no serà culpa de ningú. La crisi el bé que té dins de la desgràcia a patir-la, és que sembla justificar-ho tot.




Has d'identificar-te per escriure comentaris
| Edició impresa pdf | Edició impresa Online | Tarifes publicitaries | Grupo Area 96 | eltemps 1996-2014 © Àrea Besòs | Tots els drets reservats.


C/ Besòs, nº 7 - Sant Adrià de Besòs - Barcelona (Spain) C.P. 08930 Tel. 93 462 18 63
Gerencia: Jose M. Pulido | Dpto. Comercial: José Alcalá | Producción: Montse Saez | Administración | Web master: Jose Mejías | Informática: Pedro Santos | Publicidad: Jose ALcala