Crea el teu compte
Publicitat
Publicitat
Publicitat

Dimecres, 18 de Setembre de 2019
Portada Actualitat Esports Cultura Entrevistes Opinió Videos

Rubèn Arenas i Garcia - Sant Adrià de Besòs - 5/7/2010

Adéu Espanya

Sempre he pensat que dues persones que viuen sota un mateix sostre, que es fan mal i que es manquen al respecte, estan condemnades a, més aviat o més tard, acabar la convivència. I el mateix passa amb les nacions. El mateix passa amb les nacions. Quan dues nacions mantenen un pacte per la convivència i una d'aquestes el trenca, anant en contra de la voluntat, expressada en referèndum, de la majoria de la nació perjudicada, tard o d'hora hauran d'esdevenir Estats independents.

Aquesta petita introducció, no és més que la realitat catalana. La recent sentència del TC sobre l'Estatut és l'evidència física de la no acceptació de la nacionalitat catalana a l'Estat espanyol, és l'enfrontament entre dues nacions. Un enfrontament pacífic, fins i tot, si voleu: jurídic. Però marca indefectiblement el final i el principi d'un nou cicle. Sens dubte, és temps de transició.Encara no sabem ben bé a on ens portarà, però sabem que el tren ha començat a moure's. Uns diuen que hem de refer el pacte Constitucional, uns altres que hem de fer un pas endavant però no ens diuen que vol dir això, potser pretenen que fem un pas al buit? D'altres n'opinen que s'ha de tornar la veu al poble en un referèndum sobre l'Estatut retallat. I jo, modestament, penso que això és aigua d'encenalls, que no servirà de res, que l'únic pas que ens queda per provar i el que mereixen els nostres ciutadans és un pas cap a la decisió sobirana del poble de Catalunya envers el seu estatus polític en un referèndum oficial. Ara tocaria això. Senzillament perquè la resta ja ho hem provat masses vegades i mai hem extret bons resultats pel país. I més enllà dels partits hi ha tot un seguit de dones i homes que conformen la nació catalana que mereixen atenció i mereixen que els hi exposem amb claredat, sense mentides ni subterfugis, que en associació amb l'Estat espanyol no anem enlloc. L'Estat espanyol és el responsable de portar-nos a aquesta crisi institucional i de legitimitats, posant la suposada legitimitat d'un tribunal nomenat a dit pel PSOE i el PP per davant de la del poble de Catalunya.

Avui, la globalització, la competitivitat internacional i la crisi econòmica, laboral, social, educativa, institucional i fins i tot ideològica són els reptes del futur d'àmbit general que ens preocupen a tots els ciutadans, i que requereixen solucions. És una veritat incontestable que el Principat de Catalunya, sense el llast que representa l'Estat, seria capaç de generar respostes més eficaces per sortir de les crisis que ens atien, i per ser capaços d'afrontar aquests reptes amb garanties d'èxit. Ja ha quedat morta l'antiga excusa d'aquells que deien que a Europa no ens voldrian, ho vàrem comprovar amb el cas de Montenegro i Kosovo on l'UE va posar les condicions necessàries perquè el referèndum d'independència fos vàlid en ambdós països. I ho estem veient recentment amb els anuncis d'una propera consulta per la independència, tant del govern escocès com del govern belga. Potser és que a Europa entenen el terme democràcia. Així doncs, mort l'argument jurídic i l'argument econòmic en contra del nostre dret a decidir i sent objectius, el millor per Catalunya és esdevenir un estat independent integrat a l'Unió Europea.

I penso que això és una realitat de la qual la ciutadania mereix ser coneixedora. Alguns encara diran que la Constitució Espanyola no ho permet i hem de respondre que l'article 1 de la Carta de les Nacions Unides reconeix el dret a l'autodeterminació dels pobles i com que aquest precepte és superior a la Constitució Espanyola, en aquest cas prima el dret internacional en lloc de les particularitats legislatives de cada estat. No hi ha Constitució que valgui. A l'Estat espanyol han demostrat abastament que no ens volen, o com a mínim no ens accepten tal i com som d'origen, volen que canviem la nostra llengua, el nostre sistema jurídic, el nostre codi civil, volen subjugar-nos a esclavitud eterna per continuar engruixint la capital de l'Estat i anar espoliant als que més tenen, com en aquest cas, Catalunya.

Ja n'hi ha prou de retallades, ja n'hi ha prou de practicar pseudodemocràcia, cal una mentalitat de canvi. Cal que reaccionem de manera clara i contundent contra la injustícia i contra la pèrdua dels nostres drets reconeguts a la nostra petita Carta Magna (Estatut) d'on deriva tot l'ordenament jurídic català. Hem de fer un pas endavant, però no un pas al buit, un pas cap a la democràcia real, cap a l'expressió sobirana del nostre poble.

En definitiva, hem de tancar la via autonomista i obrir el debat del futur. De moment, anem tots a la manifestació convocada pel 10 de Juliol per defensar la dignitat del país i dels seus integrants i per rebutjar una sentència que liquida la voluntat d'un poble carregat de raons per exercir els seus drets.




Has d'identificar-te per escriure comentaris
| Edició impresa pdf | Edició impresa Online | Tarifes publicitaries | Grupo Area 96 | eltemps 1996-2014 © Àrea Besòs | Tots els drets reservats.


C/ Besòs, nº 7 - Sant Adrià de Besòs - Barcelona (Spain) C.P. 08930 Tel. 93 462 18 63
Gerencia: Jose M. Pulido | Dpto. Comercial: José Alcalá | Producción: Montse Saez | Administración | Web master: Jose Mejías | Informática: Pedro Santos | Publicidad: Jose ALcala