Crea el teu compte
Publicitat
Publicitat
Publicitat

Dimecres, 21 d'Agost de 2019
Portada Actualitat Esports Cultura Entrevistes Opinió Videos

José Megías - Sant Adrià de Besòs - 30/6/2010

Historia d’un part

Després de gairebé quatre anys d’”embaràs”, i a conveniència de les parts interessades, el nostre Tribunal Constitucional, acaba d’enllumenar segons sembla un avortament, en comptes de la meravellosa criatura que desitjaven els seus pares. El pare, el Partit Socialista de Catalunya, després d'haver-se estat aniuant durant diversos anys amb una íntima amiga, Esquerra Republicana de Catalunya i una estimada accidental, Esquerra Unida amb la qual havien fet uns trios, tan rendibles per a ells, com onerosos per al poble català i espanyol, va decidir que la matriu de cap elles era de suficient confiança per a tenir un fill.

L'administrador del pare del PSC, en aquells moments un seductor galà, José Luis Rodríguez Zapatero, va aconsellar al seu equivalent català Montilla, que li donava major nissaga, compartir intimitat amb la senyora de la política catalana, CIU, i amb nocturnitat i traïdoria, d'un dia per a l'altre, van pactar una trobada a Madrid, en la casa del pare del nuvi (PSOE), i en ella es va consumar el lliurament de la parella (PSC-CIU), on es va engendrar a la nova criatura, després de seleccionar detingudament els gens, sense parar-se a pensar, que la pròpia naturalesa era l'encarregada de donar forma i dimensió a aquesta còpula de conveniència. Les ex amants del PSC ( ERC i IU) quan es van assabentar de la traïció, van convenir que elles no volien anar al bateig, així que no van acceptar de cap de les maneres al fill del seu infidel amant, no obstant això tant la mare com el pare van voler compartir la seva alegria amb tot el veïnat de la catalanitat, i tot just un 33 % van assistir a la festa, en la qual es va comunicar als seus conciutadans tan faust esdeveniment. Dos terços dels seus conciutadans, no van voler saber gens d'aquest fill de la conveniència i de la infidelitat. Al declarar-li el seu amor el PSC a CIU, li va prometre que en el següent esdeveniment regional, com era d'ús i costum, esperarien la voluntat dels seus conveïns, per a decidir si la manera d'educar a la criatura, hauria de decidir-la el pare o la mare, i sobre la base d'aquest fonament, van decidir compartir al seu fill.

En el següent sufragi, la majoria simple dels conveïns va decidir que era molt més assenyada la mare (CIU) que el pare (PSC) per a l'educació de l'esperat baró, però això, era una humiliació excessiva per a un pare sense la menor moral ni ètica, i davant la sorpresa de la mare, va decidir trencar el matrimoni en ple embaràs, i tornar a fer un trio de fet, amb els seus ex amants, que li esperaven amb els braços oberts, per a treure-li tots els diners que poguessin, ja que sabien que papà era ric (PSOE) i amb la condició de complaure al seu benvolgut fill (PSC), no dubtaria en arruïnar-se, muntant-los a elles i a les seves familiars meravellosos palaus en Paris, Londres, Nova York, i qualsevol altre lloc on els apetís, sempre que li fossin fidels al seu fill. Davant la magnitud del disgust, comença a allargar-se l'embaràs, i la mare (CIU) no es fa l'ànim de donar a llum un fill putatiu, ja que havia tingut també els seus més i els seus menys durant el matrimoni amb algun veí, i temia que les proves de l’ADN polític, poguessin avergonyir-la públicament.

Decideix hivernar a la criatura fins a millor moment, i la diposita en custòdia, en l'organització suposadament més honesta del territori nacional autèntic (el Tribunal Constitucional) donant-li lliçons convenientment que tant el pare com la mare decidiran el moment que ha de néixer la criatura, després de consultar-li a l'avi patern la data més adequada.

Després de quatre anys de dubtes i sotsobres, un gloriós 28 de Juny del 2010, es decideix que és el moment de donar a llum. I quan surt el xaval del seu úter d'accidental, resulta que és lleig, deformi, sense els convenients senyals d'identitat, no duu barretina, tot just se li veuen els detalls de la senyera amb la magnitud que ells esperaven, i a sobre parla gairebé millor el castellà, que el català. En fi, que això no era el que ells havien encarregat. L'avi (PSOE), per boca de la seva àvia (Maria Teresa) surt contentísima a defensar a la criatura, dient que ella va estar en l'anàlisi genètica de l’angelet, en el moment de la concepció, i es correspon en un 95 % al que allí va veure. Papà i mamà (PSC i CIU), diuen que d'això res, ja que no es reconeix que aquest angelet és el més maco i sa de tots els que puguin néixer a Espanya, i que ningú pot igualar-li ni superar-li, ja que ells ja va posar tot el seu èmfasi i amor, a fer una mica UNIC I IRREPETIBLE, pel que o li deixen parlar com li dóna la gana, li reconeixen que és l'amo del sòl que fins ara era dels seus avis, i que aquest sòl els administressin amb la seva habitual ineptitud els seus pares, sense haver de sotmetre's a la voluntat dels seus avis, o s'emancipessin.

Amenacen amb manifestar-se ells i tots els seus conveïns, contra el ginecòleg (Tribunal Constitucional), per no haver-lo tret exactament com ells volien que fos, i li acusen de vell, obsolet i poc manipulable, quan ha estat el súmmum de la submissió i manipulació, però no al capritx dels pares, sinó dels avis paterns. Mentre dos oncles bastards de l’angelet, que van a visitar-li (PP i Ciutadans) no li veuen tan lleig com els seus pares, i per descomptat justifiquen al ginecòleg, i inculpen a la innoble genètica dels pares i els seus amants accidentals, que al no saber parlar la llengua de Cervantes, s'avergonyeixen de la seva pròpia ignorància i barroeria, volent eradicar-la de l'entronitzo del nouvingut. No entenen com se li vol oferir al pobre angelet una nació de “pacotilla”, quan sempre ha estat una noble regió o comunitat autònoma, dintre del veritable territori nacional. I l'únic i principal retret que jo cre que se li pot fer al metge que ha atès el part (TC) és que com és Jutge, a més de llevador, només s'ha preocupat de l'educació Jurídica del nounat, sense preocupar-se en absolut de la seva formació humana, que seria molt més completa amb el bilingüisme que exigeix la nostra Constitució, ni de la seva integració en una realitat espanyola dels recursos econòmics en termes amb els seus 17 germans, que sens dubte veuran la llum en les restants Comunitats Autònomes, amb idèntiques aspiracions a les d'aquest xaval.

Molt em temo que entre tots els néts, anem a arruïnar el patrimoni familiar de la Besàvia, que és Espanya, i que en aquests moments ha posat l'administració dels béns de la família, en el més incapaç, insensat i maldestre de tots els seus fills putatius, perquè si realment anés fill carnal i se sentís com a tal, mai hauria permès la sagnia que s'està portant a terme a la casa de tots els espanyols, trencant-la sense necessitat, i duent-la a la ruïna més absoluta, sense cap necessitat.




Has d'identificar-te per escriure comentaris
| Edició impresa pdf | Edició impresa Online | Tarifes publicitaries | Grupo Area 96 | eltemps 1996-2014 © Àrea Besòs | Tots els drets reservats.


C/ Besòs, nº 7 - Sant Adrià de Besòs - Barcelona (Spain) C.P. 08930 Tel. 93 462 18 63
Gerencia: Jose M. Pulido | Dpto. Comercial: José Alcalá | Producción: Montse Saez | Administración | Web master: Jose Mejías | Informática: Pedro Santos | Publicidad: Jose ALcala