Crea el teu compte
Publicitat
Publicitat
Publicitat

Divendres, 23 de Juny de 2017
Portada Actualitat Esports Cultura Entrevistes Opinió Videos

101 Galgos, amb seu a Sant Adrià, és l'única entitat independent formada per experts en llebrers a Catalunya - - 16/6/2015

El llebrer no viu només d’amor, sinó de la llibertat de la seva ànima

Alguns dels membres de l'entitat 101 Galgos, amb Miriam Carvajal i X. Figuls, entre d'altres. Foto: 101 Galgos“El projecte va començar l’any 2011 com un grup de trobades amb llebrers”, comenta la Miriam Carvajal, una de les fundadores del grup 101 Galgos, amb seu a Sant Adrià. Després van veure que un cop adoptat un d’aquests gossos, hi havia una gran ignorància per part dels nous propietaris. Per desconeixement i perquè algunes protectores han estès els topics que diuen que els llebrers són gossos tímids i escapistes. “Ara està de moda tenir un llebrer, però la majoria no cobreix les necessitats d’aquests animals, com són llibertat, exercici, ensinistrament, etc. A més, la majoria no són aptes per tenir llebrers”, explica la Miriam. “La gran majoria de persones els sotmeten a una corretja i a anar lligats sempre sense entendre que són gossos que necessiten llibertat i córrer per mantenir una bona forma física i mental. Es tornen apàtics i reprimits. I és injust que algunes protectores col·loquin per col·locar venent el llebrer com el que no és”.

L’objectiu de 101 Galgos és conscienciar a la gent de les necessitats reals del llebrer per al seu benestar i de la tinença responsable. "Mitjançant quedades, activitats canines, tallers d'educació canina, assessorament de totes les races de llebrers, no només de llebrers adoptats, i mitjançant la fotografia artística dels nostres llebrers en llibertat i feliços”, comenta la Miriam. 101 Galgos és la única entitat independent formada per experts en llebrers, educadors canins, etòlegs i animalistes que lluiten per drets dels llebrers. Són l’únic club oficial no federat, que no és protectora, dedicat al benestar real del llebrer i l’assessorament de Catalunya. L'equip està format per dos educadors canins i etòlegs, Meritxell i Raphaël, un fotògraf animalista activista, Xavier, una educadora sociocultural, la Miriam, i dues delegades expertes en llebrers. “La naturalesa del llebrer és córrer i caçar...i si ja no cacen almenys que segueixin lliures”, segons Miriam Carvajal.

Alguns dels membres de l'entitat 101 Galgos. Foto: 101 GalgosAlguns dels membres de l'entitat 101 Galgos. Foto: 101 Galgos

Segons el grup, no tots els llebrers han estat maltractats, alguns només són desconfiats per falta de socialització. “El nostre enfocament és positiu. No ens compadim dels llebrers, els rehabilitem, ensinistrem i treballem perquè siguin gossos feliços i no zombies i tristos. El llebrer que no rep estímuls acaba sent un gos deprimit i desconfiat i hi ha més probabilitat de fuites”.

Per més informació sobre 101 Galgos, info101galgos@gmail.com. També al seu facebook.

 




Comentaris

Elena Comorera
Em sembla vergonyós que en aquesta entrevista s\' acusi a les protectores de col·locar gossos per col·locar. D\'afirmar que molts adoptants de llebrers no són aptes. D\'afirmar que els adoptants sotmeten als llebrers a la corretja privant-l´os de la seva llibertat, de què a conseqüència de tot això els llebres passejant tristos i es tornen apàtics i reprimits, etc. I tot això afirmat per la senyora Miriam Carvajal i el seu grup de 101 galgos. Qui es Miriam Carvajal i el grup 101 galgos per posar en dubte la feina de moltes protectores i ong amb un llarg recorregut i una gran experiència en llebrers? Convido a Miriam Carvajal i al seu grup 101 galgos a què és passegin per Castella la Manxa on podran gaudir de la llibertat de aquests gossos. Els veuran a milers, corrents lliures, famèlics, ferits, a part de trobar-se amb els llebrers penjats dels arbres o moribunds als pous. Això si, en llibertat corrents cap a la mort. Convido a Miriam Carvajal i al seu grup 101 galgos a què passin, no hores, si no dies sencers esperant que un llebrer entri a la gàbia-trampa per poder ser rescatat, a què passin només 1 sol dia en un dels refugis neteja\'n, fent cures i , donant carícies a tots aquests gossos, a fer comptes de com poder fer front a totes les despeses que suposa rescatar un gos. Convido a Miriam Carvajal a què s´enfronti amb el problema que tenen les protectores de trobar-se amb més gossos que capacitat i medis tenen. És molt facil omplir-se la boca parlant de la llibertat de la seva anima quan no ets on és el problema. És clar que hi han de córrer! Però en llocs adequats per això! I si vols parlar de la teva tasca i del teu grup, tens tota la llibertat a fer-ho, sense dubtes, però deixa de criticar la feina dels altres i la manera que cada adoptant cuida al seu llebrer, perquè no tens cap dret per decidir si som o no aptes.

Enric Cabello
Estic totalment d'acord amb el que diu la senyora Elena. La senyora Carvajal no té cap dret a jutjar a la resta de persones que es preocupen veritablement dels llebrers (i de tots els gossos) i es indigne que vulgui vendre la idea de que el seu es l'únic camí. Desconec a la resta de persones integrants (segons la senyora Carvajal) del grup 101 galgos així que parlo basant-me en les opinions d'aquesta senyora Carvajal, i fent això recomanaria a qualsevol possible adoptant que s'allunyés de pensaments tan radicals.

Eliseo Ares
Estic d'acord amb els comentaris anteriors, crec sincerament que la administradora i fundadora del grup 101Galgos hauria de fer-se una visita a la meseta i veure la crua realitat d'aquests animals, i llavors potser pensaria millor en si ella es ningu per jutjar qui pot i qui no pot tenir un d'aquests animals. Algú creu que si l'animal pogues decidir preferiria quedar-se amb el seu amo caçador passant-ho malament en suposada llibertat o be viure en una familia que l'estimi i el faci sentir un mes de la familia, quin camí escoliria? Quin es el significat de llibertat? crec que hauriem de deixar clar el significat d'aquesta paraula tant important i que potser alguns nomes saben veure que la llibertat es poder passejar-se sense corretja, no senyors/es la llibertat, o la llibertat de la seva anima com ve diu el lema de la entitat, es que per fi el llebrer es desfassi de les cadenes que li posa el seu criador, el caçador, aquell que nomes l'obliga a fer el que ell vol, aquell que li posa el pes a sobre, que l'intimida que nomes el permet fer allo per el que ha estat entrenat… Si us plau deixem que aquest animals meravellosos puguin trencar aquestes cadenes i adopteu-los, ajudem-los a fer-ho possible i nomes es pot aconseguir d'una manera. Gracies

Eva Ruiz
Si us plau, abans de publicar un article feu una mica de recerca, penseu que hi ha persones que poden demanar ajuda o informació a la persona inadecuada. Què és exactament un club oficial no federat? Que sabeu d'aquests suposats tallers d'educació canina? Amb quin criteri i experiència diu aquesta persona que els animals dels altres són zombis i tristos? Recomano que la gent s'adreci a ASSOCIACIONS d'acollida i adopció per resoldre els seus dubtes. Salutacions.

Jaume López Ibáñez
Crec que publicar un article com aquest des del desconeixement de la realitat dels llebrers, sense haver-ne contrastat el contingut, ajuda poc a la causa i és perillós; perillós sobretot per als gossos, ja que seguint la directriu d\'aquesta tal Miriam - que no sé en què és experta, però en llebrers ja demostra que no- poden patir accidents i/o morir. Contrastar aquesta informació amb les protectores de Catalunya, Euskadi, Madrid, Astúries o Andalusia, desmuntaria punt per punt el que diu una senyora que es fa la foto a costa de la seguretat d\'uns animals que, en el 90% dels casos, han patit maltractaments i abusos de tot tipus. La llibertat d\'un llebrer no es basa en anar sense corretja, en absolut.

Alex NL
És un despropòsit aquest article, el que sí es mereix un article d' investigació es fer un recull de les bestieses que es diu a la pagina de Facebook de 101 Galgos . En la última fira animalista a la plaça de la vila, aquest "club" tenia estand, la presidenta va dir per megafonia que eren l'única entitat no lucrativa... quan si de debò hages lluitat mai per salvar cap animal sabria que mai es tenen prou recursos, els voluntaris en el nostre temps lliure fem tot el que podem pagant moltíssimes coses de la nostra butxaca.. vergonyos!

Angel del Moral Leon
Poc queda per dir despres dels anteriors comentaris que ha suscitat el article poc fonamentat y generador de dubtes perillosos. Estic d\\\\\\\'acord en tot el que diuen. Coneixo la tasca de la señora Miriam Carvajal, he llegit molt del que ha escrit i ha difos, he patit les seves paraules mentideres, meinspreiant la tasca de asociacions i els seus voluntaris, que portan anys d\\\\\\\'experiencia dites amb la impunitat que donen les lleis a gent que sap utilitzar les paraules pero que falten constantmen a la veritat. Ja sabem que ha rebut una bona educació, sap utilitzar les paraules i sap enganyar i mentir amb elegancia. Deixi de gastar paraules boniques afalagadores a si mateixa y posis a treballar de veritat en ajudar, i si no se sent capacitada, com jo crec que no ho esta, com a minim deixi que la resta de gent que si vol fer algo de veritat ho faci sense que tingui que soportar les seves tonteries, enganys, falsetats i el seu afany de protagonisme. Faci algo mes que escriure i llegeixi el que diu la gent que la coneix, perque es coneguda señora Miriam Carvajal. Com diu l\\\\\\\'escrit \\\\\\\"Por sus actos los conoceras\\\\\\\"

Nuria Amor
Entiendo que cuando uno está en paro como está persona, busque una manera de ganarse la vida, pero por favor señora no intente lucrarse a costa del sufrimiento de estos animales!!!!

Arantxa Arrechea
Esta persona no tiene ni idea de lo que está hablando, más vale que se preocupe más de educar a sus propios perros, controlar su agresividad, y que no se le escapen, antes que decirles a los demás lo que tienen que hacer. No está capacitada, ni por formación ni por experiencia. Pero como dice la comentarista anterior, lo único que busca es hacerse publicidad y lucrarse. Encima va de abanderada de los galgos y del maltrato, cuando jamás ha acogido a ningún galgo o perro necesitado, ni curado de sus heridas, ni alimentado. Además es amiga de los galgueros y criadores. Es que no se ha enterado usted que no se puede ser ANIMALISTA al mismo tiempo que amiga de CRIADORES Y GALGUEROS!!!



Has d'identificar-te per escriure comentaris
| Edició impresa pdf | Edició impresa Online | Tarifes publicitaries | Grupo Area 96 | eltemps 1996-2014 © Àrea Besòs | Tots els drets reservats.


C/ Besòs, nº 7 - 1º 2ª - Sant Adrià de Besòs - Barcelona (Spain) C.P. 08930 Tel. 93 462 18 63 - Fax 93 462 18 63
Gerencia: Jose M. Pulido | Dpto. Comercial: José Alcalá | Producción: Montse Saez | Administración | Web master: Jose Mejías | Informática: Pedro Santos | Publicidad: Jose ALcala