Crea el teu compte
Publicitat
Publicitat
Publicitat

Diumenge, 21 de Octubre de 2018
Portada Actualitat Esports Cultura Entrevistes Opinió Videos

José Megías - - 20/3/2013

Les comparacions són odioses però.... Espanya, Veneçuela i el Papa

El Rei, caçador clandestí i amic íntim d'una maca princesa, li va manar callar. Parlava pels descosits. Durant llargues hores parlava i parlava en un programa de la seva televisió. Parlava i parlava també en els fòrums internacionals on es va mostrar sempre amic dels seus amics i molt dur amb els seus enemics als quals va cridar feixistes i dimonis. S'ha dit d'ell que va modificar la Constitució a la seva mesura, que va menysprear a l'oposició, que va controlar a jutges i fiscals, que va gastar diners a mans plenes, que l'economia és un caos, que utilitzava els seus recursos per influir en d'altres països, que robava als rics per donar-li-ho als pobres, que el seu partit votava submís seguint les seves ordres,…

Aquí també, els partits que ens governen des de la transició, s'han posat d'acord per canviar en una nit la Constitució per afavorir els interessos dels països rics del nord que veien perillar les seves quantioses inversions fetes irresponsablement. Aquí també el partit governant menysté als espanyols i a tota l'oposició i es reparteix, amb el soci amb el qual sol intercanviar el poder, els croms de jutges i fiscals: “Aquesta plaça per a tu, aquella per a mi. Cinc jutges els tries tu, cinc jo.” Aquí també els que ens han governat han gastat a mans plenes. Aquí es roba als pobres per donar-li-ho als rics i es fan lleis per absoldre'ls (llegeixi's Alfredo Saiz). Aquí els diputats d'un partit voten segons els indiquen, fins a tal punt que penso si no seria millor que la Càmera quedés amb un sol diputat del PP i un val de 186 vots i un altre del PSOE amb un val de 110 i que els triats es quedessin a la seva casa estalviant-nos a tots molts diners.

Allà hi ha més dades: La pobresa s'ha reduït a la meitat. Les pensions s'han multiplicat per cinc i la salut pública ha aconseguit el 2,21% de PIB gràcies a l'intercanvi de petroli per metges cubans. Hi ha inseguretat i delinqüència i l'Estat ha nacionalitzat bancs, elèctriques, refineries i fins a comerços.

Aquí hi ha més dades: La pobresa creix, la inversió en sanitat i ensenyament decreixen. Tenim una altíssima població carcerària. L'Estat no disposa de diners per comprar res; ha desnacionalizat tot per pagar als creditors “respectant els seus legítims drets”. A més, s'ha començat a experimentar, a Xipre (Europa), a nacionalitzar els estalvis.

Allà, Chávez ha utilitzat a una legió de pobres, abans menyspreat, als quals ha elevat de nivell per recolzar-se en ells i ser reelegit, una vegada i una altra.

Aquí la classe mitjana està sent destruïda i solament la minoria que és capaç de moure els seus diners a llocs més segurs, s'està beneficiant d'unes reformes que incrementen la riquesa dels més rics i enfonsen en la pobresa als més pobres. Un company veneçolà amb el qual vaig compartir diverses etapes en el camí de Sant Jaume, em deia de Chávez que era pitjor que el càncer que finalment ha acabat amb la seva vida. Coincidim que era autoritari però no menys que l'oposició que va cridar vives al colpista Carmona. Després de veure com s'han sumat al sepeli del repetidament anomenat dictador, més de trenta líders mundials (al nostre solament li va acompanyar el Pinochet que tenia el bon costum de combregar al matí i llançar opositors al mar a la tarda) i fins a ha anat a acompanyar-li, en el seu comiat, el fill de qui li va ordenar callar, haig de pensar que ni els dolents són tan dolents com ens els pinten ni els bons van sobrats de virtuts com la propaganda que ens inunda s'encarrega de definir a uns i a uns altres.

Aquest jesuïta bonaerense, coneixedor dels nits de la capital argentina i de les barriades més pobres, pinta bé. Pinta bé perquè pot ser un revulsiu per a una església massa amista de poder i dels diners, allunyada dels seus principis, on s'acumulen intrigues i escàndols. Que el nou pastor de la ciutat dels tangos vingui d'ocupar un modest habitatge, d'utilitzar el transport públic per visitar als malalts, d'organitzar la seva agenda sense secretaris, si es fes ell mateix el seu propi menjar, de denunciar la nefasta aliança dels diners i el poder, de dir que els drets humans els violen “les estructures injustes que originen grans desigualtats” i que “vol una església pobra per als pobres” (alguna cosa lògic que jo he dit alguna vegada irritant a lectors més papistes que el Papa), aquest capellà, malgrat els seus punts foscos, pinta bé, encara que segueixi sent un “pastor envoltat de llops” en una institució en la qual ha d'intentar despertar a un “Déu que sembla dormit”.

Benvingut el Papa, amb sabates velles i sense creu d'or, que ve adornat de senzillesa, sobrietat i humilitat; un Papa que, després de dir als seus paisans que “gastin els diners de viatjar a Roma a atendre necessitats socials”, no serà estrany que digui a algunes ordres religioses que es deixin de traques i tornin als seus orígens fundacionals. Aquest Papa, tal vegada guiat cap a la seva destinació des de la infància (quan Amelia, la que va poder ser la seva núvia, li va donar carabasses) pinta molt bé, i amb les seves paraules i els seus gestos simples sembla haver retornat l'esperança a una religió en crisi. Esperem que pugui treballar. Un antecessor seu, Juan Pablo I, que també pintava bé, va durar solament 39 dies.




Has d'identificar-te per escriure comentaris
| Edició impresa pdf | Edició impresa Online | Tarifes publicitaries | Grupo Area 96 | eltemps 1996-2014 © Àrea Besòs | Tots els drets reservats.


C/ Besòs, nº 7 - Sant Adrià de Besòs - Barcelona (Spain) C.P. 08930 Tel. 93 462 18 63
Gerencia: Jose M. Pulido | Dpto. Comercial: José Alcalá | Producción: Montse Saez | Administración | Web master: Jose Mejías | Informática: Pedro Santos | Publicidad: Jose ALcala