Crea el teu compte
Publicitat
Publicitat
Publicitat

Diumenge, 21 de Octubre de 2018
Portada Actualitat Esports Cultura Entrevistes Opinió Videos

José Megías - - 27/11/2012

Viure sense cor és el futur

Ja està finalitzant el 2012 i haurem de realitzar una reflexió de com s'ha desenvolupat la nostra vida i començar a fer bons propòsits per el 2013. Molts començarem a menjar "tiberi" sa, anirem al gimnàs a la piscina amb més freqüència i reprendrem amistats oblidades. Així som. El dilluns volem que arribi el divendres, el divendres a la tarda que es pari el temps i el diumenge a la tarda que la farmàcia de guàrdia més propera estigui molt propera, per refugiar-nos en l'antidepressiu. I així ens passen les setmanes, desitjant que transcorrin, ens passen els anys, mirant sempre a un futur millor, i ens passa la vida, maleint el dia en què vam ser massa covards.

Clar que els temps han canviat i ara en aquesta fulla en blanc figuraran novetats: millorar el currículum, buscar treball en altres països, buscar curs per aprendre a explicar als nens que ens anem tots a Alemanya, deixar de veure vídeos i Power Points sobre la crisi, localitzar nous insults per els qui s'han enriquit robant, innovar en els adjectius dirigits a els qui estan tan obstinats en el ressorgir de l'Europa del sud que han perdut el nord i, ‘last but not least’, fer-se un perfil en Twitter, LinkedIn, Facebook i altres xarxes socials per poder dir als amics que després d'aquesta façana de "cuarentón" hi ha una persona a l'última. Sobretot, en aquesta fulla ha de figurar, de forma explícita, la intenció de no abandonar-se un en la caiguda. Aplacar els impulsos pasionals del nostre cor i prendre decisions racionals.

Res millor per a això que mancar de cor. D'això saben els qui aboquen als ciutadans a un futur de desesperança, però també Halik el txec, el que ha demostrat que es pot viure sense cor. Sí, tots coneixem a personatges sense cor liderant països poderosos, estats sense poder, fons internacionals o trames corruptes, però en aquest cas la notícia és que, a més de no tenir cor, perquè l'hi han extirpat, aquest noi de 37 anys no té pulsacions sensibles al tacte. No és un desangelat ni un enamorat al que li han robat el cor, és un ésser humà que viu amb dues bombes, sense vàlvules cardíaques, una que mana sang per l'aorta, i l'altra als pulmons.

Viure sense cor és el futur, no hi ha dubte. Tot serà més funcional, més pràctic, amb menys passió, més "alemanote "si m'apures. Tal vegada sigui això el que ens ha d'ocórrer, que algú vingui i ens "alemanice". Lleva't el cor, deixa't de sentiments patriots i "alemanízat", que això sí que "molará "en 2013.

 




Has d'identificar-te per escriure comentaris
| Edició impresa pdf | Edició impresa Online | Tarifes publicitaries | Grupo Area 96 | eltemps 1996-2014 © Àrea Besòs | Tots els drets reservats.


C/ Besòs, nº 7 - Sant Adrià de Besòs - Barcelona (Spain) C.P. 08930 Tel. 93 462 18 63
Gerencia: Jose M. Pulido | Dpto. Comercial: José Alcalá | Producción: Montse Saez | Administración | Web master: Jose Mejías | Informática: Pedro Santos | Publicidad: Jose ALcala