Crea el teu compte
Publicitat
Publicitat
Publicitat

Divendres, 17 d'Agost de 2018
Portada Actualitat Esports Cultura Entrevistes Opinió Videos

Agustí Gallart Teixidó - - 10/7/2012

Sortir de la presó

Les capçaleres dels diaris dels tres darrers mesos han reflectit de forma aclaparadora l’impacte de l’anomenada crisi econòmica i les seves derivades. Ha estat una mena de tsunami que ha deixat un trencaclosques per a la majoria de ciutadans no entesos en temes econòmics.

És veritat que hi ha una crisi generalitzada com ens volen fer veure els responsables de la mateixa en un afany de repartir culpabilitats per a tothom? Avui al món hi ha països emergents, és a dir que la seva economia creix, (Xina, Rússia, Brasil, l’Índia). A la mateixa Europa també trobem uns països en expansió i uns altres en recessió. Per tant, la resposta es pot interpretar de diverses maners i demana prudència. L’actual diferència en la prima de risc espanyola i la l’alemanya, en el cas de la compra de deute públic, és una mostra d’un estat en recessió, Espanya, i d’un altre en expansió, Alemanya.

El projecte de la unió europea trontolla pels diferents cicles econòmics del seus països membres. Sense una unió fiscal europea és complicat harmonitzar els interessos de tots. Ara cal trobar la via per injectar recursos al sistema financer europeu, el qual necessita d’un conjunt de disposicions comunitàries exercides des d’una autoritat europea que requereix prèviament una cessió de sobirania per part dels estats membres.

Europa té molts motius, i nosaltres també, per malfiar-se dels Estats, com Espanya, que han estat receptors dels recursos comunitaris i n’han fet un mal ús. És el cas de l’Estat Espanyol que al llarg del període 1986-2006 ha tingut un saldo favorable de 93.350 milions. Els països aporten un 1% del seu producte interior brut al pressupost comunitari. No oblidem però que, en el mateix període, les aportacions de Catalunya a Espanya en concepte de solidaritat territorial han superat àmpliament el conjunt de les aportacions europees, en total han estat 213.963 milions d’euros. Més del doble que la Unió Europea sencera.

Els catalans som captius d’un Estat que ens porta al desastre perquè som els que més paguem els plats trencats. I, si no en teníem prou amb les retallades del nostre govern, ara hem de patir les que ens imposa el govern de l’Estat. Cada nova disposició envaeix competències estatutàries i ens toca la butxaca, en un procés que avui per avui no té aturador i que empobreix el conjunt de la nostra societat, especialment els mes febles. El pitjor de tot plegat és que sense el dèficit fiscal que pateix Catalunya, no hi haurien retallades.

No podem dir que una Catalunya independent quedaria al marge de l’actual crisi, però sí que el nostre deute públic, uns 42.000 milions d’euros, és perfectament assumible, tenint en compte els 16.400 milions d’euros anyals que no ens retornen. El nostre PIB representa un 2% del PIB europeu, un import molt superior al d’altres països comunitaris. La independència ens allunyaria dels problemes que tenim pel fet de la pertinença a un Estat que és terriblement insolidari amb nosaltres.

 




Has d'identificar-te per escriure comentaris
| Edició impresa pdf | Edició impresa Online | Tarifes publicitaries | Grupo Area 96 | eltemps 1996-2014 © Àrea Besòs | Tots els drets reservats.


C/ Besòs, nº 7 - Sant Adrià de Besòs - Barcelona (Spain) C.P. 08930 Tel. 93 462 18 63
Gerencia: Jose M. Pulido | Dpto. Comercial: José Alcalá | Producción: Montse Saez | Administración | Web master: Jose Mejías | Informática: Pedro Santos | Publicidad: Jose ALcala