Crea el teu compte
Publicitat
Publicitat
Publicitat

Dissabte, 20 de Octubre de 2018
Portada Actualitat Esports Cultura Entrevistes Opinió Videos

Joan Callau. Regidor PSC Ajuntament Sant Adrià - - 28/6/2012

Crisi i xenofòbia

Quan una societat està en crisi, i la nostra ho està de ple es produeixen diversos fenòmens, el primer és que les persones se senten insegures i tenen por: por de perdre el treball o de no trobar-ne, por sobre el propi futur ja que si hom no té feina perillen les altres coses: la casa, els estudis dels fills, l’atenció mèdica, en definitiva el nivell de vida. Sensacions que s’aguditzen quan es veu com des dels poders públics s’estan retallant i reduint serveis bàsics com la salut i l’educació, que ens donen tranquilitat a les persones quan sabem que els tenim ben coberts.

Una situació així, on les persones estan cada vegada més angoixades és un bon caldo de cultiu perquè es vagi obrint camí aquells discursos polítics i aquells polítics que prometen solucions ràpides i senzilles, o que fan grans proclames que després es comprova que són mentides. Normalment aquestes solucions acostumen a tenir com a objectiu algun grup social diferent del majoritari, en aquest cas l’immigrant. La solució també és senzilla: que marxin i així hi haurà feina per tots.

La Història n’està plena d’exemples: des de la crema dels calls jueus aquí a Catalunya perquè es creia que havien portat la pesta negra, fins l’expulsió dels jueus de diferents llocs d’Europa i en diferents èpoques, l’esclavisme, les castes, l’holocaust, guerres tribals africanes, etc. En tots aquests casos quan s’analitzen amb la tranquilitat que dona la història es veuen els interessos que hi havia darrera de cadascuna d’aquestes accions adreçades contra un col.lectiu diferent i normalment acostuma a passar que sempre hi havia algú (normalment poderós) que en treia profit econòmic o polític o de totes dues menes alhora (els reis i els nobles es quedaven els diners dels jueus expulsats, les castes servien i serveixen per a mantenir l’status de riquesa i poder d’una minoria, etc.). Normalment la Història també ens explica per exemple que els països que expulsaven col.lectius importants de persones quedaven empobrits o que la riquesa que s’aconseguia era fruit de l’ús del treball esclau, etc. És a dir amb la perspectiva del temps tothom veu que qualsevol variant d’explotació, expulsió o marginació dels altres van ser decissions nefastes ja sigui des del punt de vista humà, econòmic i/o cultural.

I ara, per què ha de ser diferent? Per què avui dia estigmatitzar i culpabilitzar l’immigrant ,de tots els mals que ens passen, hauria de ser un encert? En què es fonamenta que si s’expulsessin tots els immigrants la situació econòmica milloraria?. No hi ha cap raó objectiva que així ho faci pensar.

Quan veiem les xifres ingents i impossibles, fins i tot d’escriure, que suposa la crisi: 100.000 milions d’euros pel rescat bancàri, 90.000 milions d’euros de frau fiscal, 44.000 milions d’euros del perdó de frau fiscal de les grans fortunes, 2100 milions d’euros de rabaixa de l’impost sobre el patrimoni, etc. Algú es pot pensar que el problema són els immigrants? Algú pot afirmar que si se’n van els immigrants els bancs tornaran a donar crèdits, que es reactivarà l’economia?, és clar que no.

El que sí és evident és que els discursos xenòfobs se suntenten també en la por atàvica de les persones a allò que és diferent, a allò que ens és desconegut. És una reacció des de les entranyes i no des de la raó. Què hi podem fer? Quina és la recepta per a combatre-ho?, en primer lloc hem de fer que les persones tinguin feina i que no siguin retallats els serveis bàsics com educació i sanitat. Aquesta solució no vindrà de la mà de les retallades ni de la política del dèficit zero tal i com s’està comprovant. A més retallades més contracció de l’economia, menys activitat i més retallades en un bucle de difícil sortida. Com a exemple dramàtic tenim Grècia, on les retallades draconianes han dut al país al colapse institucional a més d’afavorir les posicions més extremistes.

En segon lloc fer que s’acompleixi la llei com a única garantia de funcionament de la societat i garantir la convivència de les persones. Què vol dir això? Senzillament que s’han de fer acomplir a totes les persones les lleis i reglaments. Cada administaració ho ha de fer en el seu camp compentencial. En el cas dels Ajuntaments vol dir per exemple fer acomplir horaris comercials, controlar els sorolls, fer inspeccios sanitàries als restaurants i botigues d’alimentació, reduir els horaris d’aquells bars que incompleixen A més a més crec que s’ha de fer amb normalitat sense muntar un espectacle cada vegada que un inspector municipal o la Policia Local inicien un expedient per incompliment d’alguna ordenança municipal o alguna altra normativa.

Els ciutadans han de tenir la tranquilitat que des de l’Ajuntament de Sant Adrià fem acomplir les ordenances, és a dir que sancionem a aquelles persones que no fan el que han de fer, ja sigui per fer obres sense llicència, fer soroll que molesta als veïns, no tenir llicència per a les terrasses, fer venda ambulant sense llicència, falta d’assegurança de responsabilitat civil, incompliment d’horari de tancament, abocar residus a la via pública, obres sense llicència, abocament de residus, incompliment de la normativa de salut pública, etc. El que no fem és que els regidors o l’alcalde es facin la foto al costat de l’inspector o de la Policia Local quan aquesta actua i fa inspeccions.

 

 

 

 




Has d'identificar-te per escriure comentaris
| Edició impresa pdf | Edició impresa Online | Tarifes publicitaries | Grupo Area 96 | eltemps 1996-2014 © Àrea Besòs | Tots els drets reservats.


C/ Besòs, nº 7 - Sant Adrià de Besòs - Barcelona (Spain) C.P. 08930 Tel. 93 462 18 63
Gerencia: Jose M. Pulido | Dpto. Comercial: José Alcalá | Producción: Montse Saez | Administración | Web master: Jose Mejías | Informática: Pedro Santos | Publicidad: Jose ALcala