Publicitat
Publicitat
Publicitat

Diumenge, 31 de Maig de 2020
Portada Actualitat Esports Cultura Entrevistes Opinió Videos

Josep Megas - Sant Adri de Bess - 8/5/2012

Les dames del davantal

Fa molts anys en les famílies solament hi havia un sou i les dones la majoria es dedicaven als menesters de casa i cuidar als fills. En l'actualitat és necessari que treballin els dos per poder sustentar les necessitats que impliquen totes les despeses que es compon una unitat familiar. Amb la incorporació de les dones al treball i per falta de temps s'ha anat perdent els hàbits de la cuina casolana. Hem passat a la cuina prefabricada, escalfar i menjar. Recordo a la meva àvia quan em preparava un simple ou fregit, sàvia a glòria, condimentat amb diferents olis amb sabor a pebrot o altres components.

Quan estem en centres de treball, residències, col·legis… entrem en el menjador, ens asseiem enfront de la taula pensant en les nostres coses; veiem el menú, ens ho mengem parlant amb els nostres companys, i així dia després de dia. No pensem que darrere d'aquests plats, hi ha unes professionals que s'acuren per tenir-ho tot llest en els mostradors, preparat impecablement per als comensals; moltes vegades ens oblidem del seu treball callat i abnegat, i poc valorat fins i tot pels seus caps.

Per molt que guanyessin mai seria bastant, aquest esforç callat ningú ho veu però està aquí, al nostre servei; ningú valora prou tan gran labor.

És just que un humil comensal lloi el seu quefer, que la majoria de les vegades solament tenen la recompensa d'una freda mirada i perduda en abandonar el menjador; tal actitud no és correcta, encara que un reconeix haver-ho fet i demana perdó per això.

Sí, cal tenir respecte a aquestes Dames del Davantal, que encarnen a les nostres mares i àvies; molts plats ens recorden la nostra infantesa i adolescència: aquest "potaje", paella i arròs al forn…

Alguns, amb això de la crisi, han adoptat el costum d'agafar la carmanyola o el "taper" i portar-li-ho al treball, costum molt desaconsellable de cara a aquestes professionals; molts obliden com assenyalo línies enrere, que alguns menjars són totalment casolanes, però clar aquests "euritos" al final de mes expliquen…

Amb aquest mal costum contribuïm al risc d'atur dels i les cuineres, una professió que s'ha de mantenir per moltes raons; adonem-nos que sense el seu treball seria costós el funcionament d'una empresa, un hospital, una residència…

Sí, són les grans oblidades, però que aquí estan, al peu del fogó; incansables, vestides de blanc, amb el seu etern somriure a la boca, sense demanar res a canvi, solament un dolç somriure.

 




Has d'identificar-te per escriure comentaris
| Edici impresa pdf | Edici impresa Online | Tarifes publicitaries | Grupo Area 96 | eltemps 1996-2014 © rea Bess | Tots els drets reservats.


C/ Bess, n 7 - Sant Adri de Bess - Barcelona (Spain) C.P. 08930 Tel. 93 462 18 63
Gerencia: Jose M. Pulido | Dpto. Comercial: Jos Alcal | Produccin: Montse Saez | Administracin | Web master: Jose Mejas | Informtica: Pedro Santos | Publicidad: Jose ALcala