Crea el teu compte
Publicitat
Publicitat
Publicitat

Dimecres, 18 de Setembre de 2019
Portada Actualitat Esports Cultura Entrevistes Opinió Videos

Joan Callau. Regidor Ajuntament Sant Adrià - Sant Adrià de Besòs - 24/4/2012

Sobre retallades i altres

Al llarg dels darrers dies hem viscut un seguit de notícies, que al fer referència a mesures sobre la santitat i l’educació, han provocat el neguit i la intranquilitat de la gent, sobretot perquè no se sap si són les últimes mesures o en vindran més. Ens tenen amb l’ai al cor, ens posen la por dintre nostre i això fa que les mesures que es prenen ens les agafem amb resignació ja que “no hi ha cap més remei”.

Lo curiós del cas és que totes les mesures que es prenen van a parar al mateix lloc: retallar drets i prestacions de les classes mitges, dels assalariats. Ara diuen que volen fer el copagament de la sanitat progressiu, segons sigui la declaració de la renda i els pensionistes hauran de pagar un 10%, evidentment aquells que no poden amagar els seus ingresos són els que treballem per compte d’altri, fet que fa que la mesura sigui injusta des l’arrel. Allò que ha de ser progresiu han de ser els impostos, ha de pagar percentualment més qui més té i les grans fortunes han de ser solidàries amb la crisi i han de pagar més també, així com s’han de gravar les transaccions financeres (el que no pot ser és que per rendes del treball de cada 100 guanyats se’n tributin 35 i que per cada 100 guanyats en l’àmbit finances se’n tributi 15). Aquests impostos fruit de l’esforç solidari de tots han de servir per a pagar els serveis, que han de ser racionals. Però una cosa és racionalitzar i l’altra retallar.

Allò que ha de ser gratuït i de qualitat han de ser els serveis bàsics: educació i sanitat. Perquè sinó és així el que s’està fent és assentar les bases per a què la nostra societat sigui cada vegada més dual amb una part de la població “condemnada” als serveis públics empobrits i desmillorats i a la llarga fent que sigui població exclosa. Mesures que ara poden semblar petites, com és el fet d’augmentar el nombre de nens per aules (36 en el cas de secundària) portaran a una baixada de la qualitat de l’educació pública

És sabut i constatat que, al món occidental, la implantació d’un bon servei educatiu públic a tots els països ha estat a la base de la promoció social de moltes persones, és a dir que molts fills de treballadors amb baixa o nula instrucció han (hem) pogut estudiar i promocionar-se socialment. El període que va des de la segona guerra mundial fins als anys 80 ha estat el període de la història on la distància entre els més rics i la gent treballadora ha estat més petit (a España aquest impuls es va haver de fer a partir de l’arribada de la democràcia. Cal recordar que la sanitat per a tothom és de 1982, així com l’impuls i l’accés de les classes populars a la Universitat). Des de llavors, la distància no ha fet més que créixer, fruit del triomf de les polítiques neoliberals de reducció del paper de l’Estat en la redistribució de la riquesa. Ens digueren que l’Estat era/és dolent i que el mercat és bo, és lliure i que per si sol ja redistribueix la riquesa, però resulta que la trista realitat ens està demostrant que allò que sí que és dolent és el mercat sense normes (encara ara es poden negociar els productes financers que ens han portat on estem ara).

Tampoc queda bé acollar als que menys tenen i aprovar amnisties fiscals pels que han defraudat.

 




Has d'identificar-te per escriure comentaris
| Edició impresa pdf | Edició impresa Online | Tarifes publicitaries | Grupo Area 96 | eltemps 1996-2014 © Àrea Besòs | Tots els drets reservats.


C/ Besòs, nº 7 - Sant Adrià de Besòs - Barcelona (Spain) C.P. 08930 Tel. 93 462 18 63
Gerencia: Jose M. Pulido | Dpto. Comercial: José Alcalá | Producción: Montse Saez | Administración | Web master: Jose Mejías | Informática: Pedro Santos | Publicidad: Jose ALcala