Crea el teu compte
Publicitat
Publicitat
Publicitat

Diumenge, 21 de Octubre de 2018
Portada Actualitat Esports Cultura Entrevistes Opinió Videos

Jose Megías - Sant Adrià de Besòs - 16/4/2012

Tornar als orígens

Es va acabar. C’est fini. Kaput. The end. No són frases de cap cançó romàntica, ni tan sols l'últim títol de crèdit de les pel·lícules de parla anglesa. Simplement és la fi de les mini vacances a "tutti plein" i la tornada a la quedada a casa. Clar que per obligació crematística doncs per la força pengen. Hem tornat als anys setanta. "Osease" a participar de les festes del poble massivament i renunciar a l'escapada. Esdevé que no hi ha pressupost per a això, ni cos que ho resisteixi. De forma sobtada, ens han entrat a tots, unes ganes boges de veure i participar en les processons del poble, d'assistir als romiatges locals i de tornar a les festes amb el "toca discos", perdó, amb el CD o el MP4 i fer vida de colla, amb truita de patates, botifarra, etc…

Gens de setmana blanca, ni de casa rural, ni viatges al Carib o a l'Anapurna, a París i Londres, en tot cas a Santa Adria que està més a prop. I tots tan contents. M'ho deia un amic del meu fill. Com havien passat aquestes festes i per quatre "perras gordas". El de les “gordes” ho dic jo, doncs aquest és dels Euros moderns. Així que qui no es conforma, és perquè no vol. Ja solament falta que en la música enllaunada, sonessin: Beatles, Duo Dinàmic, Peret, Demis Roussos o Camilo Sesto. Collonut. Tornada als orígens. De quan el poble era poble, i això dels apartaments i xalets, era un somni inassolible, eren cosa de quatre rics. La gent treballadora posseïa el seu modest “maset”, amb la caseta de planta baixa i que feia tota classe de funcions. …. . És la tornada al paradís, una història que porto entre mans fa temps, i que no sé si acabaré algun dia, pel ràpids i vertiginosos que se succeeixen els esdeveniments.

Dues dates eren claus per lligar en la nostra època adolescent, finals anys seixanta i setanta i pocs. Per la nit de cap d'any i per Pasqua. Calia buscar noies com fora, ja que una colla sense noies era com un jardí sense flors. I l'assumpte no era res fàcil. Elles es feien les dures i "remolonas". La majoria de nosaltres estàvem als llimbs. Quan s'aconseguia el pacte d'ajuntar-se, a força de moltes negociacions i fitxes per a les actuacions de xoc, venia la segona part. Consistia en el repartiment de parelles. A mi m'agrada aquest, o aquesta, o aquell o aquella. I la cosa es complicava, perquè rares vegades es coincidia en els gustos, i pels més agraciats físicament de tots dos sexes, s'amuntegava la competència.

Fet el pla, tocava vestir-se amb els vaquers i la camisa florejada segons la moda. Atiborrar-se de colònia Varon Dandi, i acudir a la cita pactada. Somriures, gracietas, frases inintel·ligibles, xorrades a orri i acudits dolents.. Tots junts a casa de fulano, i si els pares no deixaven la clau (cosa bastant comuna, per si de cas), la terrassa xapada amb taulell de saldo o serreta, era magnífica. Balls solts a gó-gó…i toca l'agarrat. Complicat assumpte si la teva elecció no era corresposta, més et valia sortir a buscar espàrrecs, literal, doncs és plena temporada i aprofitaves la tarda. Els que encertaven a agradar-se mútuament, l'hi passaven en gran. Eren dies permissius per agafar-se de la maneta i robar algun petó innocent i sempre furtiu. Ull, que aquí ningú toca pèl si la cosa no va de debò, i es formalitza la relació. I moltes vegades ni encara així.

Però la veritat és que molts matrimonis de moltes generacions de Sant Adrià i d'altres llocs van intimar en un dia d'aquests, que a part de ser un pasdoble, era el dia D i hora H per lligar nois i noies, en plena repressió sexual i derivades. Estic completament segur, que el paisatge "campero" d'aquest abandonat terme, és testimoni mut de molts secrets d'alcova ecològica. Alguns acabarien bé i uns altres no tant. El ball "agarradito", les mans entrellaçades, el cap d'ella recolzada sobre el pit o espatlla del valent conqueridor, els ulls de "borreguito" degollat fixos fins a fer mal a les pupil·les, principi propici per a una innocent i molt romàntica paròdia amorosa. El petó robat i sonrojat…tot un poema líric d'innocència, revestit de certa beatitut carnal. Igual que ara amb el botelló, el porro i l'aquí t'enxampo i aquí et mato.

Així que aquestes festes de pascua no he pogut reprimir l'emocionar-me, en veure quadrilles de joves; nois i noies amb les seves merendoles. I aquesta imatge “añeja”, m'havia llevat uns quants anys i diverses capes de “mugre” vital. A mi que em registrin. Però mira per on, aquesta "puñetera" crisi, ens retorna sense voler, on potser mai vam haver de sortir.

 




Has d'identificar-te per escriure comentaris
| Edició impresa pdf | Edició impresa Online | Tarifes publicitaries | Grupo Area 96 | eltemps 1996-2014 © Àrea Besòs | Tots els drets reservats.


C/ Besòs, nº 7 - Sant Adrià de Besòs - Barcelona (Spain) C.P. 08930 Tel. 93 462 18 63
Gerencia: Jose M. Pulido | Dpto. Comercial: José Alcalá | Producción: Montse Saez | Administración | Web master: Jose Mejías | Informática: Pedro Santos | Publicidad: Jose ALcala