Crea el teu compte
Publicitat
Publicitat
Publicitat

Dimarts, 21 d'Agost de 2018
Portada Actualitat Esports Cultura Entrevistes Opinió Videos

Carme Lafay - Sant Adrià de Besòs - 11/4/2012

Com viure millor a Catalunya

Si vostè viu a Catalunya està patint l’espoliació fiscal, una forma suau de dir que Espanya l’està robant cada any una mica més.

Vostè es troba a la “España asimilada” (Pel mètode d’assimilació es pretén reduir al màxim les diferències entre metròpoli i colònia. Hi ha voluntat de trasplantar la cultura, llengua, etc. del dominador, que es creu superior al dominat), segons consta en els mapes castellans antics, és a dir en una mena de colònia, un lloc d’on es treuen recursos i on no s’inverteix.

Catalunya es va constituir a finals del segle IX, en el XV va tenir el seu màxim esplendor sota la Corona d’Aragó i en el 2014 farà 300 anys que Catalunya és cada cop menys lliure.

Catalunya és la comunitat espanyola que genera més riquesa, però la renda dels catalans ha caigut en picat i ho seguirà fent (A altres països s’aplica la solidaritat d’unes regions envers unes altres sense permetre un dèficit fiscal superior al 2,5%. Nosaltres tenim un 10%).

Catalunya és el pilar econòmic de la resta d’Espanya (Segons la LOFCA (llei de la Constitución Española) és l’Estat qui imposa les quantitats a pagar a les comunitats més riques), però cada dia som més pobres (19% de la població és pobra).

Vostè està pagant el tercer IRPF més alt del món (56%), per darrere de Suècia (56,6%) i d’Aruba (59%), però sense rebre a canvi les mateixes prestacions (La major part dels impostos que paguen els catalans va a la resta de l’Estat. Actualment es queda a Catalunya només el 4,65%. El diner que marxa ja no torna (a això es refereix el dèficit fiscal). El 2002 el Gabinet FUNCAS, de Madrid, va calcular que eren 14 000 milions d’euros. El 2011 han estat 20 000 milions. I segueix creixen.).

Un català mig entrega en impostos 60 de cada 100 euros que guanya, és a dir que a partir del mes de maig vostè treballa per l’Estat espanyol. I mentrestant, el seu poder adquisitiu va minvant.

A part dels impostos, ¿en què es nota que vostè viu a Catalunya?

Paga més cars l’habitatge, l’aigua, els transports, les autopistes, la benzina, el menjar... i Barcelona és una de les ciutats més cares d’Europa.

A canvi l’Estat li dóna menys prestacions que a la resta d’Espanya: sanitàries, socials, en educació, en infraestructures... (Un 25% dels catalans ha de contractar una mútua mèdica. El 58% de les beques per estudis es donen a Madrid (per Catalunya queda un 5%). Ens han reduït dràsticament les ajudes per la Llei de Dependència. La llista de greuges és interminable...)

ÉS POSSIBLE CAPGIRAR AQUESTA SITUACIÓ?

AMB UNA CATALUNYA INDEPENDENT QUE MIRI PER L’INTERÈS GENERAL I NO SOLAMENT EL D’UNS QUANTS

¬És un dret democràtic.

¬Els països lliures prosperen ràpidament (Singapur, Irlanda, Croàcia, Eslovènia, Estònia...). Catalunya podria augmentar el seu PIB un 5% el primer any.

¬”La llibertat és un requisit necessari pel desenvolupament” (La riquesa i la pobresa de les nacions, de David Landes, historiador y economista).

¬”Catalunya, sense Espanya, seria un dels països més rics del món”, Keneth Rogoff (Professor a Harvard, ex cap del FMI) a la revista Capital.

Ara toca desempallegar-nos del victimisme i canviar d’actitud.

SI CATALUNYA FOS INDEPENDENT ELS DINERS ES QUEDARIEN A CASA I PODRÍEM, ENTRE ALTRES:

-invertir per reactivar l’economia.

-augmentar el pressupost en salut.

-aportar una bona quantitat a benestar social.

-millorar l’ensenyament.

-construir el Corredor Mediterrani, imprescindible per les nostres exportacions (la UE aportaria el 10% al projecte).

Amb diners tot és més fàcil.

REFLEXIONEM-HI

Si Catalunya fos independent seguiria a les Nacions Unides, la UE (Som ciutadans de la UE pel Tractat de Maastrich (1992) i tenim l’euro. No hi ha precedents d’expulsió de cap membre de la UE. Espanya, sense nosaltres, també seria un estat nou) i l’OTAN.

Deixaríem de ser un regne i de mantenir els Borbons.

Seria probable que Espanya boicotegés Catalunya als mercats (cava...), però duraria poc, perquè:

-els catalans podríem fer el mateix (Rioja, pernil serrà...)

-els mercats es mouen pel preu, qualitat i servei, no per picabaralles.

El Barça seria un equip català i jugaria la lliga espanyola (com el Monaco juga en la francesa) o la que ell triés.

Una invasió de l’exèrcit veí seria impensable perquè és ruïnós, la UE ho impediria, la borsa s’enfonsaria, les multinacionals marxarien...

RECUPEREM LA CONFIANÇA EN NOSALTRES!

Els catalans tenim un valors: Solidaritat (àmpliament demostrada); Esforç; Diàleg; Moderació (últimament, massa); Seny

COM A CONCLUSIÓ

El Borbó Felip V va aniquilar la Corona d’Aragó i Catalunya va ser annexionada a la Corona de Castella (1714). Durant tots aquests anys han intentat perjudicar les nostres iniciatives, la nostra cultura i la nostra llengua. Ens han robat, maltractat, humiliat... En 30 anys han fracassat l’Estatut, l’autonomisme i el suposat federalisme... i amb el PP no hi haurà pacte fiscal.

Però els catalans seguim resistint. Fins i tot som més nombrosos i més forts. Ara sabem que l’independentisme és l’única solució als greus problemes que patim. Hem de ser responsables de cara a les generacions futures i ajudar els nostres fills a prosperar. Hem de recuperar la nostra dignitat. Hem de creure en Catalunya.

El món va molt de pressa i no ens podem adormir. L’hora de passar a l’acció ha arribat. Per un present i un futur millors.

Vull fer-ho, puc fer-ho, ho faig!

QUI SÓC?

Oficialment em dic Carmen Nicole Lafay Bertran. El meu pare era un francès que va venir a treballar a Barcelona, ciutat on vaig néixer (1954)

i on he viscut sempre. Fa més de trenta anys que treballo de metgessa-radiòloga a l’I.C.S. en una zona de molta immigració. Sóc també escriptora de ficció amb obra publicada. Poden consultar la meva pàgina web: www.carmenlafay.com

En sortir d’una tertúlia on es va demostrar que la independència econòmica de Catalunya no solament és viable sinó que ens beneficiaria a tots, em vaig preguntar: “I jo, què puc fer pel meu país?” Aquest escrit n’és la resposta. L’he traduït al castellà, francès i anglès, i n’estic fent la màxima difusió. Em vol ajudar? Com diuen els francesos: L’union fait la force!

UNIM-NOS

 

 

 

 

 

 




Comentaris

josep megias verges
Haig de dir-li que el seu escrit esta ben argumentat ,segurament la raó pot estar de la seva part ,però moltes vegades no es poden realitzar “*pigniks” sobre un volcà

Luís Sanz
Estic totalment d'acord amb el seu escrit Sra. Carme, pero el meu dubte es si tots aquest diners que tindriem de mes per genstionar les nostres infraestructures de veritat s'utilitzaría per aquest fí o es quedaria per el cami en les butxaques dels seus gobernants i estariem iguals de desprotegits i amb les retallades actuals que estem patint.

Carme Lafay
Entenc el que diu, Sr Luís, però avui tot se sap i els polítics estan més amenaçats que mai. És obvi que hi ha d'haver un canvi de mentalitat per part dels qui toquen els nostres diners. A més, com que els processos no són ràpids, potser neixaran polítics més creïbles. Cal mantenir l'optimisme i pensar en el nostre futur.



Has d'identificar-te per escriure comentaris
| Edició impresa pdf | Edició impresa Online | Tarifes publicitaries | Grupo Area 96 | eltemps 1996-2014 © Àrea Besòs | Tots els drets reservats.


C/ Besòs, nº 7 - Sant Adrià de Besòs - Barcelona (Spain) C.P. 08930 Tel. 93 462 18 63
Gerencia: Jose M. Pulido | Dpto. Comercial: José Alcalá | Producción: Montse Saez | Administración | Web master: Jose Mejías | Informática: Pedro Santos | Publicidad: Jose ALcala