No hi cap dubte, a Espanya mana Merkel sense que cap dels espanyols l'hagin votat, haig de dir que la política econòmica d'aquesta senyora ens porta per molt mal camí i va a enfonsar-nos amb la seva obsessió pel “dèficit, dèficit, dèficit” que és l'excusa de les “retallades, retallades, retallades”, tan durs que ens estan deixant a tots a la UVI. La prova evident que anem malament és que, després de gairebé dos anys d'aplicar les seves receptes, Europa està cada vegada pitjor (Grècia i Portugal, després de tant sofriment, no han avançat un centímetre cap endavant i sí molts metres cap a enrere) i el més greu és que no es veu la sortida a curt ni mig termini. Els fets són clars: Més retallades, més recessió. Més recessió, més atur.

Va començar agafant de l'espatlla a Zapatero per dir-li a cau d'orella: “Muchachito" s'ha acabat la festa, ara has d'estrènyer als funcionaris i als pensionistes i has d'ampliar l'edat de jubilació de 65 a 67 anys”. Ha seguit, amb Rajoy que creient-se un alumne més avantatjat ha volgut anar encara més lluny i està disposat a convertir en mileuristes a metges i treballadors de l'ensenyament públic. El nostre president també es mostra molt entusiasmat a acabar amb els serveis socials que l'Estat presta a les persones més necessitades i a exigir als treballadors que es deixin la seva pell a canvi d'un bol d'arròs. Si no es rectifica i es passa a una política d'estímuls com a únic camí difícilment o tardianament sortirem del túnel. Europa no funciona i l'economia alemanya també està ferida a pesar que l'euro fort l'està beneficiant en les seves exportacions. Deixem-nos d'enganys, l'ocupació a Alemanya creix....., no és veritat! ja que darrere de les xifres ben presentades s'amaguen set milions d'alemanys que estan cobrant 400 euros al mes… i sembla que el seu alumne avantatjat vol acabar aquí amb l'atur maquillant els aturats d'una manera similar!.

Pel que sembla Merkel i Rajoy estan tranquils ja que els espanyols amb les discussions de si Rajoy o Rubalcaba i opinant sobre Garzón o les incidències del Barça-Madrid ja tenim amb què entretenir-nos de manera apassionada, sense necessitat de tirar-li les culpes a ningú.