Els jubilats actuals amb l'augment d'esperança de vida i les actuals condicions han aconseguit rejovenir. Avui dia ningú relaciona a un jubilat amb un vell. En l'actualitat els homes es jubilen aproximadament als 63 anys i les dones als 62. A Espanya tenim a l'actualitat més de 7 milions majors de 65 anys. Tots aquests ciutadans van tenir una joventut autoritària. Van ser educats en la cultura de l'esforç, han lluitat per l'estatus personal sent lleials al treball. Els joves no saben que la democràcia de la qual avui gaudeixen és fruit de l'obstinació de la meva generació i que la “societat del benestar” no hagués estat possible sense tots els que avui estan jubilats o a punt de jubilar-se.

Molts van sofrir penúries a la infància, van ajudar als seus pares a la joventut, van compaginar estudi i treball, i posteriorment es van bolcar a ajudar als fills perquè no sentissin les necessitats que ells mateixos havien tingut. Una generació esforçada, per la qual el lliurament ha estat una constant.

La vida per a una immensa majoria ha estat dura i, potser per això, els homes i dones d'aquesta generació van madurar molt abans del que ho fan ara els joves, van aprendre a superar-se, a lluitar, a no desanimar-se. L'objectiu era estar satisfet amb tu mateix, amb el que un es forjava i contribuir al fet que ningú tornés a barallar tant i tan dur com ho va fer aquesta generació.

Van transformar una mica el món, tal com somiaven en els seixanta. No tant com haguessin volgut, però bastant més i millor que les generacions precedents. Tant de bó les esdevenidores puguin presumir tant.