Crea el teu compte
Publicitat
Publicitat
Publicitat

Dimarts, 21 d'Agost de 2018
Portada Actualitat Esports Cultura Entrevistes Opinió Videos

Joan Callau Bartolí, tercer tinent d'alcalde i regidor de l’Àrea de Territori de l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs - Sant Adrià de Besòs - 30/1/2012

La crisi

Aquests moments són plens d’inquietud i incerteses, tant individualment com col·lectivament. Incerteses derivades de la crisi que, nascuda en l’àmbit financer, abasta tots els àmbits econòmics amb efectes com la reducció de l’activitat econòmica i un augment brutal de l’atur i de les seves conseqüències socials negatives, amb l’agreujant de ser una crisi de la qual ningú no s’atreveix a pronosticar-ne ni la durada ni el dibuix final que en quedarà.

Aquesta és una crisi dels preceptes neoliberals-conservadors, que en qüestió dels darrers 30 anys han esdevingut dominants tant en el discurs ideològic com en la seva aplicació. Aquest discurs, que s’empara en la llibertat com excusa, ha dimonitzat les coses públiques i ha santificat el mercat. Ens ha dit que els impostos són dolents i que van en contra del creixement econòmic; que l’Estat va contra l’individu i l’únic que vol és controlar; i que el mercat per ell mateix, sense normes ni regles, ja regula els equilibris socials i la redistribució de la riquesa. Cada persona ja triarà la seva sanitat (el conseller de Sanitat va dir que la sanitat és un assumpte individual, de cada persona), l’educació dels seus fills i el seu pla de pensions.

Al llarg de més de 60 anys, a partir dels anys 30 del segle passat, les societats occidentals s’han construït a través d’allò que es coneix com l’Estat del Benestar, que fa una redistribució de la riquesa a través dels impostos (paga més qui en té més) que serveixen per a la implantació de serveis universals als quals tothom té dret (sanitat, educació, habitatge...) i per fer inversió pública que genera ocupació, fet que requereix la intervenció de l’Estat. El resultat final són societats més segures perquè estan més cohesionades, i les persones no tenen por pel que fa a aquells aspectes bàsics de la vida ni temences a l’hora de desenvolupar el seu projecte de vida.

Quantes persones, quantes famílies poden fer front, per exemple, a un procés hospitalari greu sense ajuda? Quantes persones podran estalviar prou per fer un raconet per a la jubilació, després de pagar hipoteca, educació dels fills i filles, sobretot si cada dia es va fent més precari el lloc de treball?

Perquè parlar i defensar l’Estat del Benestar és parlar d’aquestes coses. És defensar que la distància que hi ha entre rics i pobres no augmenti cada dia, és defensar que volem una societat cohesionada i no una societat dual, amb rics i pobres. Si tenim una societat cohesionada, hi sortim guanyant tots, fins i tot els qui van en contra de l’Estat del Benestar.

Aquest és el model de societat que la crisi actual i els ideòlegs del neoliberalisme estan posant en qüestió amb la seva obsessió del dèficit zero i de la retallada dels serveis públics. Crisi que, per cert, té una sèrie de paradoxes. La primera és que els abanderats (entitats financeres i entitats bancàries) de la no intervenció de l’Estat han hagut de ser rescatats amb diners públics, que provenen dels impostos: el gran deute privat el rescatem amb recursos públics. Una altra ve del fet que els preceptes que ens han portat a la crisi són els mateixos que ens posen com a remei: desregular, privatitzar i retallar serveis universals.

Igual que un bon amic meu no en sé la resposta ni, evidentment, en tinc la solució per sortir-ne, però hi ha camins que cal explorar: la cogestió a les empreses per garantir el lloc de treball i augmentar la productivitat, el reforçament de l’Estat del Benestar (als països nòrdics 1 de cada 4 o 5 treballadors ho és dels serveis), una política impositiva progressiva on paguin els que en tenen més i no com ara que a les fortunes se’ls treuen impostos, taxes al capital financer, etc. Tot això són alternatives a l’únic camí seguit fins ara, que és retallar i augmentar els impostos a les classes mitjanes, a la gent treballadora.

 




Comentaris

Martín Arcos
Cuantas personas afectadas por los realojos de la calle Venus en la Mina, aún amparandonos la ley aprobada por PSC entre otros, pueden hacer frente a un traslado de vivienda, que por cierto era uno de los puntos llamados como indispensables para la transformación de nuestro barrio, con las condiciones que vosotros imponeis?. Quien paga la crisis?. Sr Callau, menos bla, bla, bla y apliquese el cuento, que siempre la culpa es del otro cuando algo se gestiona mal, y pocas veces entonamos el mea culpa, yo de usd buscaría respuestas mas cercanas a su responsabilidad como edil que hay muchas y en esas puede dar respuestas, si quiere claro. Que el derecho a una vivienda digna tambien es bienestar social. O esa no vale?. Por que cuesta ese dineral una vivienda de \\\" protección oficial\\\"?. Yo le pediria que nos contara por que esta la Mina llena de descampados? sabe cuantas jeringuillas se recogen todos los dias? Conoce cual es la situación del tejido asociativo del barrio? Que valoración hace de la transformación del barrio despues de 11 años y toda la millonada \\\"invertida\\\"? Está contento con los resultados? Aceptaria para usted y su familia vivir en estas condiciones?, sabe cual es la tasa de paro en la Mina? Cree que se puede dignificar la vida de los vecinos del barrio? Han tenido alguna vez intención real de transformar el barrio?. Con cada una de las preguntas puede hacer un artículo de opinión y después lo podemos discutir. No hace falta mirar muy lejos aquí tenemos casi todos los problemas, le animo a que los medite y de respuestas, si eso, le puede ayudar su alcalde que hace mucho que no se le ve el pelo por la Mina, mas o menos desde las elecciones Municipales, pero den respuestas, que preguntas hay muchas más...

Pleno municipal
Muy bien Martin, yo le añado otra pregunta ¿con la crisis que hay, ayer se aprobó en el pleno municipal un cargo de confianza por el suculento importe de 44.000€ con pluriempleo de este señor en RADIOKANALBARCELONA, que no se sabe el coste de su segundo trabajo, la pregunta es ¿con la necesidad que hay en Sant Adrìà hacia falta este personaje? otra para que vaya preparándose, ¿si no hay obras en el Bº La Mina a que se dedica el vividor del Rosique? cuanto cobra este SR del Consorcio? Púes con estos sueldos se podrían contratar a mas de 10 parados y tener el barrio mas limpio, y usted Sr Callau con su doble sueldo del Ayuntamiento y de Tmb seguro que no tiene CRISIS, creó que como bien dice el Sr Martin, BÁJENSE A LA TIERRA

Pleno municipal
Muy bien Martin, yo le añado otra pregunta ¿con la crisis que hay, ayer se aprobó en el pleno municipal un cargo de confianza por el suculento importe de 44.000€ con pluriempleo de este señor en RADIOKANALBARCELONA, que no se sabe el coste de su segundo trabajo, la pregunta es ¿con la necesidad que hay en Sant Adrìà hacia falta este personaje? otra para que vaya preparándose, ¿si no hay obras en el Bº La Mina a que se dedica el vividor del Rosique? cuanto cobra este SR del Consorcio? Púes con estos sueldos se podrían contratar a mas de 10 parados y tener el barrio mas limpio, y usted Sr Callau con su doble sueldo del Ayuntamiento y de Tmb seguro que no tiene CRISIS, creó que como bien dice el Sr Martin, BÁJENSE A LA TIERRA

Joan Callau
Martín no tinc cap inconvenient en fer un escrit o els que calguin per a parlar de La Mina, del que s'ha fet i dels problemes que tenim. No hi tinc cap problema perquè tu dones la cara i escrius posant el teu nom. Lo fàcil és fer demagògia des de l'anonimat.

Laura Rodera
Nada mas lejos de mi intencion que ser juez de nadie, pero como miembro de este consistorio considero que al ciudadano lo que realmente le interesa es que todos los grupos municipales trabajemos juntos con la unica meta de que su dia a dia sea mas optimista. este sistema de tirarnos del pelo unos a otros en los medios dice muy poco en nuestro favor. No podemos olvidar que el puesto que el señor Callau ocupa en el ayuntamiento es el resultado de unas elecciones libres, ya solo por eso, se merece todo mi respeto. Este señor firma con su nombre y apellidos, da la cara y no se esconde detras de seudonimos como puede ser en este caso \" pleno municipal \" esta claro que el señor Callau y yo partimos de ideologias muy diferentes, pero eso no es impedimento para que me molesten segun que formas de segun que personas.

Joan Callau
Laura, moltes gràcies. Té molt de mèrit que sent d'una formació política diferent surtis a defensar el sentit comú i les bones maneres.

Anna Puig
En realitat, el fet de fer servir seudònims per segons quins comentaris no fa més que reforçar la idea de la manera de treballar que tenen certs nous partits. Obviament, la resposta a les urnes fou bastant clara. Pel que fa a la postura "arremeto con todo el mundo" és extremadament simplista i, en part, còmica.

fora endollats
Sr Callau a vostè no l'han votat els ciutadans, vostè porta a la política més de 20 anys i el que hauria de fer és llarga al seu lloc de treball que és sense més FUNCIONARI d'aquest Ajuntament, clar si s'acorda en que planta aquesta seu anterior lloc, miri en aquesta ciutat es vota a SITO i no a vostè perquè vostè com diuen les males llengües és el pilota de l'Alcalde, com bé diu Martin a vostè no se li veu per la ciutat, ara sortirà més perquè no té garanties en les pròximes eleccions, també esperéssim tots els ciutadans que quan acabi aquesta legislatura es deixi anar. De la del PP ja que ells sols es retraten, són uns personatges còmics ni saben, ni parlen, acomiaden als els anteriors regidors per col • locar el tal famós com se l'anomena per la ciutat Forrest Gump PD Sr Callau és cert que cobra 2 sous?

Menchu Martí
Leyendo el artículo de mi compañero de corporación Joan Callau, en el que estoy de acuerdo en unas cosas y en otras no, he visto un comentario de la srta. Anna Puig. De forma velada relaciona a mi partido, PXC, con comentarios escritos con seudónimos , acoplándolo a lo que denomina " manera de treballar que tenen certs nous partits". Sra Puig nada más lejos de la realidad. Plataforma per Catalunya y una servidora damos, guste o no, la cara siempre. Como lo demostramos en los plenos sacando todo lo que hay que sacar. No es mi forma de actuar el utilizar seudónimos en escritos anónimos. Lo mio lo firmo y lo rubrico y pongo la cara aunque me la partan, "clar i català" que es diu. Otros que van dando lecciones son los que tienen más de una cosa que esconder.

Anna Puig
Por alusión, le diré -Sra. Martí- que mi escrito no tenía nada que ver ni con su persona ni con su partido. Me parece, cuanto menos, curioso, que se dé por aludida.



Has d'identificar-te per escriure comentaris
| Edició impresa pdf | Edició impresa Online | Tarifes publicitaries | Grupo Area 96 | eltemps 1996-2014 © Àrea Besòs | Tots els drets reservats.


C/ Besòs, nº 7 - Sant Adrià de Besòs - Barcelona (Spain) C.P. 08930 Tel. 93 462 18 63
Gerencia: Jose M. Pulido | Dpto. Comercial: José Alcalá | Producción: Montse Saez | Administración | Web master: Jose Mejías | Informática: Pedro Santos | Publicidad: Jose ALcala