En tots els mitjans de comunicació es realitzen debats sobre la reforma laboral obrera, però mai es realitzen debats sobre la reforma laboral política. Ja va sent hora que aquest tema surti a la palestra. No és de rebut que en els temps que estem on la classe obrera està realitzant un gran sacrifici per poder solucionar el problema de la crisi i mentrestant els polítics segueixin mantenint els seus privilegis aliens a la realitat d'aquest país.

Ministres, diputats, secretaris d'estat, entre altres càrrecs institucionals, tenen la possibilitat de compatibilitzar dos o tres tipus de pensions com recompensa al seu treball. La cosa no acaba aquí. Mentre un ciutadà ha de cotitzar 35 anys per cobrar, els polítics solament han de jurar el càrrec i acumular 7 anys. Summa i segueix, entre el 40% i el 75% del sou real de diputats i senadors gaudeixen d'exempció fiscal gràcies a les seves engruixades dietes. De manera que quan el ministre cessa en el seu càrrec, tindrà dret a una indemnització del 80% del seu salari fins a dos anys com a màxim i tal percepció de quantitats la podrà compaginar amb la remuneració per diputat o senador i quan cessi en el càrrec de diputat o senador també tindrà dret a una indemnització per cessament que serà una mensualitat per any de càrrec i a més tindrà assegurada la base màxima de la pensió de jubilació si ha estat en el càrrec parlamentari almenys set anys. D'aquesta manera, podrà compatibilitzar aquest mateix ministre la seva indemnització per cessantía al Parlament europeu com és el cas de molts ministres que cobren pensions com a ex comissari europeu, per exemple, compatibilitzant aquesta pensió amb la seva remuneració com a ministre del Govern i quan cessi en aquest càrrec percebrà també la pensió del 80% per cessantía com a Ministre i així indefinidament.

Hipòcritament els polítics ens parlen de contenció econòmica però no de la seva. Hem de començar a denunciar aquestes diferències de classes ja que els polítics són servidors del poble i no propietaris de res.