Les Corts de Cadis, amb la seva famosa Constitució “la Pepa” (1.812), fortament opositada per Fernando VII i la rància noblesa, va derrocar l'absolutisme i va bandejar el vassallatge, portant esperança i un halo d'aire pur al poble. Posteriorment, el fonamental d'aquell articulat va ser manipulat i tergiversat. Els emperadors i nobles d'avui, com antany, segueixen imposant la seva llei. Solapant darrere de moderns estendards i estereofònics cants de sirena, segueix existint el feudalisme encovert.

A lloms del transcurs dels temps han desfilat nous emperadors, papes, cavallers, nobles i diputats, però el fons sempre ha estat igual, solament han mudat les cares i vestidures dels protagonistes.

Hem canviat templaris i cavallers de la noblesa, amb els seus coratjosos poltres i acerades espases; per porta-avions replets de reactors i milers de marins. Obamas i Putins, actuals senyors d'imperis, han substituït als Jaime I, Cid Campejador, Ricard Cor de Lleó o els nostres Comtes Diputats, senadors, autonomies amb les seves conselleries i milers d'endolls polítics, que xuclen i xuclen a tot ficar substituint als cavallers, bisbes i nobles d'antany.

El poble pla, esclau-constructor d'enormes catedrals, panteons i jardins reals, segueix pagant amb la seva sang els immensos edificis denominats Borses o Corralitos, Bancs, Centres Financers, Palaus Reials i de Governants escampats per tota la pell ibèrica. Residència de personatges que li espremen a l'extrem de llevar-li fins a la llet que va mamar.

La banca, les hipoteques i les comissions i interessos deixen a milers de famílies al carrer, sense sostre ni menjar. Des de les actuals televisions, se segueix manipulant, desinformant, etiquetant a les persones.

Impostos i gravàmens que cal pagar del net dels salaris, que recalco, ja són nets. Defensors del poble i sindicats endolcits pels nous senyors, incapaços de moure un sol dit per retornar la moral a un poble esclau i condemnat a resoldre una crisi que no ha creat.

Don Euro, el substitut que l'actual sistema ha triat, ni tan sols es deté a comptabilitzar quants moren de gana en el camí, quants es queden exhausts en cunetes o quants dormen sobre el cartró en ple carrer. No, el passat medieval, no ha desaparegut, solament ha canviat de nom.