Crea el teu compte
Publicitat
Publicitat
Publicitat

Diumenge, 18 de Novembre de 2018
Portada Actualitat Esports Cultura Entrevistes Opinió Videos

Joan Callau Bartolí, tercer tinent d'alcalde i regidor de l’Àrea de Territori de l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs - Sant Adrià de Besòs - 27/7/2011

Temps convulsos

L’assassinat de més de 80 joves del Partit Laborista noruec ens ha deixat astorats. Que una persona fanàtica d’extrema dreta es dediqui a perseguir i executar més de 80 joves és d’una brutalitat indescriptible i d’una fredor horrorosa. Que a més a més l’autor reconegui que ho ha fet, però que ha actuat correctament, ens provoca una angoixa enorme al temps que ens envaeix un sentiment d’injustícia, com si estiguéssim vivint una irrealitat.

Un fet com aquest no és aïllat del context polític i econòmic que estem vivint. Al llarg de la història ha passat sempre que en moments de crisi econòmica han augmentat les incerteses i les pors de les persones vers el seu futur i la confiança en la societat ha disminuït. Aquesta conjuntura ha propiciat l’aparició de discursos basats a assenyalar l’altre, el diferent, com a culpable dels mals del moment i en l’ascensió de personatges que basant-se en aquest discurs han volgut redimir la societat. La història, des de l’edat mitjana, n’està plena d’aquests exemples.

En tots els casos el procés és fonamentalment el mateix: aconseguir un estat d’opinió generalitzat, fent servir tots els mitjans que facin falta i incloent-hi la mentida i la difamació) que assenyali el diferent (jueu, immigrant..) com a culpable dels mals que viu la societat. Quan aquest estat d’opinió ja ha guanyat suficient terreny sempre hi ha algun descerebrat que actua: incendia llars d’acolliment d’immigrants, apallissa i lapida persones que considera ‘infidels’ o, com en el cas noruec, mata aquells que considera els culpables de la multiculturalitat i que són amics dels immigrants.

Es dirà que no té relació una cosa amb l’altra, que una cosa són les paraules i l’altra l’acció. Res més lluny de la veritat. Primer sempre hi ha hagut les paraules, que han servit per escalfar l’ambient i després ha vingut l’acció.

Per això és necessari desemmascarar aquells partits i aquelles persones que fan servir la qüestió de la immigració per augmentar la por de la gent. Que menteixen quan parlen dels privilegis que tenen els immigrants. Que no expliquen ni volen explicar la veritat.

La convivència és un bé suprem de la societat. Quan desapareix, el seu lloc l’ocupa la barbàrie i la violència. Per això cal prevenir-nos sobre les intoleràncies i les ideologies i les versions intransigents de les religions. I per això cal aprofundir en la democràcia, l’educació, la cultura i l’humanisme i en totes les seves virtuts.




Comentaris

Jaume Vallés
i, Joan, la convivencia es el be mes preuat que tenim, entitats com UNESCO San Adrià, CARITAS o Es l´Hora, CAT-ARIF o RO-ADRIA treballem en aquets objectiu, en el que ens trobareu sempre.

j.megias verges
Hemos aprendido a volar como los pájaros y a nadar como los peces, pero no hemos parendido el sencillo arte de vivir juntos como hermanos



Has d'identificar-te per escriure comentaris
| Edició impresa pdf | Edició impresa Online | Tarifes publicitaries | Grupo Area 96 | eltemps 1996-2014 © Àrea Besòs | Tots els drets reservats.


C/ Besòs, nº 7 - Sant Adrià de Besòs - Barcelona (Spain) C.P. 08930 Tel. 93 462 18 63
Gerencia: Jose M. Pulido | Dpto. Comercial: José Alcalá | Producción: Montse Saez | Administración | Web master: Jose Mejías | Informática: Pedro Santos | Publicidad: Jose ALcala