Crea el teu compte
Publicitat
Publicitat
Publicitat

Dijous, 23 de Maig de 2019
Portada Actualitat Esports Cultura Entrevistes Opinió Videos

Jose Megías - Sant Adrià de Besòs - 21/7/2011

Història dels escombriaires de Sant Adrià ("arre, burro")

Fa bastants anys recordo que pels carrers passava un escombriaires amb carro i cavall, tocava la trompeta i les dones sortien al carrer amb galledes per lliurar-li les escombraries. Aleshores no es pagava ni una pesseta per aquest servei, solament en Nadal vènia a saludar-nos amb una postal i li lliuràvem la voluntat. Recordo que el cavall es deia “Xato”. Aquest cavall servia per tot: munta, llaura, transporta, fema, servia de mascota i per a la cavalcada dels reis. Un dia em vaig trobar a Melchor apesadumbrad, el seu cavall s'havia mort. Innocent de mi li vaig consolar i li vaig animar a comprar-se un cavall més jove, amb que seguir en la seva encomiable feina.

Però Melchor estava desolat, no només per la mort del seu fidel company, sinó perquè no tenia cap possibilitat de comprar un altre, a causa dels complicats procediments administratius, despeses i burocràcia que es cerníen amb la compra d'un nou cavall. Blasfemant i deixant anar improperis, els propis d'algú que se sent dolgut i abandonat, maltractat davant el seu pla de seguir conservant la seva forma de vida.

Em va parlar que es necessitava guia de transport, legalització de quadres, obtenció d'un carnet, papers indescriptibles i derivats, quelcom que li suposava una muntanya impossible d'escalar, en la seva senzilla i innocent personalitat. Concloent al final de les seves queixes, que s'havia acabat la seva relació amb el cavall i tot el que havia representat fins a aquest moment. Exclamant un sonor. “Només volen robar-me els diners i complicar-me la vida, i per aquí no paso”.

Em vaig quedar d'una peça, que aquesta persona empassés amb aquesta pesada càrrega burocràtica i administrativa, imposada per polítics i funcionaris des d'un llunyà despatx. Com també ho és, denunciar a un pobre i ancià pagès per tallar dues dotzenes de canyes del riu, per alçar la seva barraca de tomàquets a l'horta. Vaig començar a pensar de debò que s'habian tornat tots bojos de rematada.

La pesada maquinària burocràtica funcionarial, cara i insostenible en aquells moments, s'havia carregat a Melchor i a Xato. I amb ell, a tots els apers històrics que acabarien en la mateixa foguera festiva, en què Melchor engalanava el seu cavall amb mandils, becaines, pitrals i altres parafernalies arrieres, per resar a Sant Antón en el dia de la seva festa. Enhorabona buròcrates. Ho heu aconseguit. Un de menys, i ròssec. Al cap i a la fi aquí el que no paga impost revolucionari per sostenir prebendes, no té dret a viure. I ull amb els de la veterinària, perquè a força d'esprémer als quatre idealistes que quedaven amb cavalls, muls i ruques en les quadres, un dia d'aquests es quedaran sense treball. Avui en dia no hi ha problema sempre els quedarà el gos caga-voreres i parcs, pixa-arbrets, en mans d'amos porcs e incívics per anar malvivint. Quina pena de país, potser si TV5 o Tele 3 haguessin existit en aquella època haguessin filmat a Xato, i això no hagués passat. I és que el que avui dia no surt a la TV, no existeix. !!Arre, burro !!!




Has d'identificar-te per escriure comentaris
| Edició impresa pdf | Edició impresa Online | Tarifes publicitaries | Grupo Area 96 | eltemps 1996-2014 © Àrea Besòs | Tots els drets reservats.


C/ Besòs, nº 7 - Sant Adrià de Besòs - Barcelona (Spain) C.P. 08930 Tel. 93 462 18 63
Gerencia: Jose M. Pulido | Dpto. Comercial: José Alcalá | Producción: Montse Saez | Administración | Web master: Jose Mejías | Informática: Pedro Santos | Publicidad: Jose ALcala